RedactaVeu / València
El nom del guanyador de la primera edició del concurs de composició Solfes de la Mediterrània, organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna juntament amb el grup Llevant Ensemble, s’anunciarà el pròxim diumenge.
La composició premiada es donarà a conéixer en un acte públic dirigit i conduït pel director teatral Ximo Vidal durant el qual s’interpretaran les tres obres finalistes. La obra premiada està dotada amb 1.000 euros i serà editada per l’editorial MusicVall. Les tres peces finalistes passaran a formar part del repertori de Llevant Ensemble en un programa específic.
Aquesta primera edició del concurs reivindica la figura del poeta Joan Vicent Clar, premi Vicent Andrés Estellés de poesia 1984.
La convocatòria instava els participants a presentar una composició per a quintet de vent i soprano que comptara amb tres moviments i que posaren música als tres poemes que formen la secció ‘Estiu roig. Concerto grosso en sol menor que forma part de la unitat ‘Vestigi crullat de les estacions’, inclosa en el llibre Riu d’ocells per timbes desertes de l’escriptor mort.
“Hi ha molt poca música clàssica en valencià i és especialment escassa pel que fa a producció per a ‘ensemble’ de música de cambra -explica el membre de Llevant Ensemble Josep Antoni Alberola-. Amb aquest concurs, edició rere edició, pretenem crear un corpus de música clàssica amb cantants a partir de textos de poetes valencians”.
El jurat, compost pel grup Llevant Ensemble, que hi actuava amb un sol vot; els compositors Francesc Esteve i Marcelo Clemente, la tècnica de Cultura Fabiola Serra i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, Pilar Altur, es van reunir el 5 de desembre passat per a triar els tres finalistes: José Grau Benedito, Raquel Sánchez Rodríguez i Víctor Vallés Fornet.
Les raons considerades per a la selecció dels tres compositors han sigut “la capacitat per a expressar musicalment el text poètic, la bellesa de la música i el valor tècnic, superior al de la resta de les propostes”.
José Grau, Víctor Vallés i Raquel Sánchez
José Grau Benedito és director de la banda de l’Agrupació Musical de Veterans de la Ribera del Xúquer, de l’Orfeó Borja de Gandia, de la Banda Filharmònica Alcudiana l’Alcudia, de la banda de l’Ateneu Musical La Lira de Corbera, de la banda de la Societat Musical l’Entusiasta de Benifairó de la Valldigna i de la banda juvenil i el grup de percussió de la Societat Musical d’Alzira. En 2006 va ser guardonat amb el premi Mestre Vila a Madrid.
Víctor Vallés Fornet ha sigut guanyador de nombrosos premis de composició, el més recent el Concurs Internacional de Composició Spanish Brass Alzira 2014. Actualment compagina l’activitat docent i la labor compositiva contínua amb la direcció de l’OM de Tàrbena i la Valladina de Vallada i amb el doctorat sobre l’obra de Carmelo A. Bernaola en el Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art de la Universitat Politècnica de València.
Finalment, de Raquel Sánchez Rodríguez cal destacar la joventut, ja que només té 20 anys.
Joan Vicent Clar, un poeta realista intimista
Joan Vicent Clar (Tavernes de Valldigna, 1962-1990) va ser un poeta adscrit al corrent del realisme intimista. L’autor va ser un dels fundadors de la revista comarcal Tac Carbònica i va obtenir el premi Vicent Andrés Estellés de poesia en 1984 amb Le sucrier velours (Edicions Tres i Quatre).
Per a Jesús Girón Araque, autor del blog especialitzat en poesia El cau de Calpurni, “Le sucrier velours va suposar una ruptura en l’estètica poètica del moment. Molt variat en la seua composició, inclou poemes amb estructura rígida al costat de poemes visuals i altres composicions arriscades que connecten amb certa avantguarda i experimentació”.
A la seua mort, La Forest d’Arana va publicar la plaquette Amb tinta xinesa (1992) i Amós Belinchón Ed., Infinitud de Paisatge (1993), ambdues edicions a càrrec del poeta valencià Lluís Roda. En l’estudi introductori d’aquesta última, Roda diu de Clar: “Era una persona sensible i ordenada, visceral i orgullosa, tímidament orgullosa, autoexigent, profundament creadora. Poeta total en una societat poc poetitzada”.
Segons opina Franzesc Kaufka, encarregat de seleccionar els tres poemes del concurs, Joan Vicent Clar mostrava tirada per l’art musical. Per exemple, a la manera d’una peça de jazz, en Le sucrier velours harmonitza el text basant-se en la improvisació i en la repetició. La influència de la música en Clar i l’interés que despertava en ell es manifesten també en el plantejament de les quatre seccions de Vestigi crullat de les estacions -cada una en tres temps- i en la confecció de llistes com la d”àrea núm. 20 amb llum de neó’, amb dedicatòries a músics de la vàlua de Dizzy Gillespie, Art Tatum, Niels-Henning Ørsted Pedersen, Muddy Waters, Alonso Mudarra, Tomaso Giovanni Albinoni, Giuseppe Domenico Scarlatti, Johann Sebastian Bach, Franz Joseph Haydn, Queen, Simple Minds, Supertramp, Janis Joplin, Led Zeppelin, Jethro Tull, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Golpes Bajos, Radio Futura o Ilegales.
