RedactaVeu / EP / València
La peça escrita i dirigida per Chema Cardeña i que estarà en cartell fins a l’11 de gener, amb representacions diàries durant la campanya nadalenca, està protagonitzada per una Alícia ja amb els trenta que intenta inserir-se en la vida laboral i social. Es tracta d’una “desternillant comèdia, un viatge al•lucinant (i al•lucinogen) a un país de les meravelles sospitosament semblant al nostre”, expliquen els responsables de la producció en un comunicat.
El muntatge combina teatre (amb Iria Márquez, Rosa López, José Doménech, Darío Torrent, Juan Carlos Garés i el mateix Cardeña), dansa (Toni Aparisi i Miguel Machado) i música en directe (amb David Campillos, Johnny B. Zero, José Montoro i Rebeca Ibáñez).
Igual que la història original, de Lewis Carroll, podia llegir-se com un retrat dels inicis del segle XX a Anglaterra, on es recreava una monarquia allunyada del poble o el feminisme incipient, Alicia en Wonderland vol oferir una radiografia d’aquest començament del segle XXI a l’Estat espanyol.
Ara la jove protagonista intenta inserir-se en la vida social i laboral, un viatge al•lucinant (i al•lucinogen) a l’altre costat de l’espill, en el qual anirà topant-se amb el nepotisme, la burocràcia, les estafes i la política. El propòsit de Cardeña, afigen des de Sala Russafa, és “sacsejar el públic, anar directe a la seua consciència, tocant temes com la justícia, la sanitat o l’educació, però des de l’humor”.
Arribar a la ment amb la rialla
“És més fàcil arribar a la ment de l’espectador si els obrim la boca amb una rialla i la veritat és que en aquesta funció hi ha moments en què ens costa molt aguantar el riure, fins i tot als actors, però les situacions i personatges que estem interpretant són un pur retrat de la nostra societat. El que passa és que ens hem acostumat, estem normalitzant coses que són absolutament delirants, kafkianes. I, quan les poses sobre les taules, inevitablement arriba la comèdia”, comenta el dramaturg.
En aquest particular país de les meravelles, que sembla fruit d’algun que un altre bolet màgic, habiten noves versions dels personatges clàssics d’aquesta història, interpretats per Iria Márquez (Alícia), Rosa López (La Reina de Cors), José Doménech, (El barreter Boig) i Darío Torrent (La Llebre). Juan Carlos Garés dóna vida al Senyor Blanco (el famós conill que sempre arriba tard), el mateix Cardeña interpreta el Senyor Blau (l’eruga) i Toni Aparisi (a qui substituirà Miguel Machado en algunes funcions) és el sarcàstic gat Chausure Li Chasir.
“Cadascú caricaturitza un estament social i els espectadors podran identificar fàcilment en quina personalitat, reconeguda i recognoscible, ens hem inspirat. Per exemple, el gat és un personatge que apareix i desapareix quan li ve en gana, parla quan vol i calla quan li pregunten… potser a algú li recorde algú que està en el més alt de la política…”, avança Cardeña.
Tres disciplines es reuneixen sobre les taules per a explicar aquesta delirant història. El ballarí i coreògraf Toni Aparisi (Premi Max) és el responsable de la dansa, sobre ell recau el major pes de les coreografies, “però tots els actors hem de ballar una mica, igual que intervenim en la música en certs moments, alguns fins i tot canten sols, com Rosa López o Darío Torrent”, expliquen.
La música és un altre dels elements clau de la posada en escena. David Campillos dirigeix una banda en la qual col•laboren Johnny B.Zero, José Montoro (The Someone Else’s) i Rebeca Ibáñez (Néstor Mir & The Pinnetes), oferint divertides versions de grans èxits d’artistes com Michael Jackson, Lou Reed, Les Bácara, Bob Marley, Pink Floyd o The Rolling Stones, que interactuen amb la trama.
“A més, els efectes escènics i la il•luminació també són molt importants, és un muntatge molt complet i molt fresc. Volem que la gent es riga, que s’ho passe bé, que plore de riure, en comptes d’impotència, enfront de certs temes perquè també és una manera de fer crítica”.
Com anuncia el cartell ‘Alicia en Wonderland’, realitzat per la puixant il•lustradora valenciana Paula Bonet, la peça estarà en l’escenari de Sala Russafa del 18 de desembre a l’11 de gener, amb funcions diàries durant la campanya nadalenca.
“Teatre Post-Podem”
“És el principi de la celebració dels 20 anys que porta Cremen sobre els escenaris” explica Cardeña. “El gruix de les activitats vindrà a l’abril però, de moment, aquesta peça és tota una declaració d’intencions, una mostra que el teatre i la societat està per reinventar, que no hi ha barreres entre la música, la dansa o la interpretació, que les històries per a xiquets també poden ser per a adults i que els clàssics són grans perquè poden tenir noves vides hui dia” comenta el director, actor i dramaturg, que defineix aquesta nova proposta com “post-Podem”, si és que és possible parlar en passat del present (i qui sap si del futur).
D’altra banda, el dissabte a la nit tornen les sessions perdulàries de Sala Russafa amb SomShow, un homenatge a l’escena de music-hall que va convertir València en el bressol del cabaret en plena Moguda. Pascual Peris, Carmen Card, Luis Llamas i Annie Tebar recorren les anècdotes, sales i gèneres que omplien d’humor, glamur i descaradura les nits dels 80′. Un espectacle amb un esplèndid acolliment per part del públic, qui pràcticament en cada funció esgota les localitats.
I dins de la programació familiar, el dissabte i el diumenge el teatre de Russafa programa ‘Quixot, la història secreta’, una adaptació del clàssic de Cervantes per a xiquets. Ajudant-se de l’humor i d’enginyosos recursos escènics, la companyia madrilenya Teatre de Ponent convida els espectadors a conéixer Dulcinea i Rocinante, visitar un palau, una presó i per descomptat, a recórrer camins de La Manxa gràcies al poder de la imaginació, sense abandonar en cap moment el somriure.
