Es compta amb l’alumnat del Conservatori Professional de Música Mestre Berenguer, de Teulada, per a la selecció de les veus blanques que representen la Sibil·la i els Àngels Custodis. Enguany el paper de la sibil·la l’interpretarà Jordi Vidal Benavent, acompanyat de Marc Buigues i Núria Pons en el paper d’àngels, tots tres alumnes del nivell elemental del conservatori.
Col·laboren amb l’esdeveniment el cor de l’Associació de Músics Professionals de Teulada i el grup de metalls Agrupació Musical Cultural de Teulada, conduït pel professor Eduardo Nadal i organitzat expressament per aquest esdeveniment, tots coordinats i dirigits per Rafa Soriano, director de la Colla el Falçó.
El Cant de la Sibil·la en l’ambient nadalenc es va fer popular a l’Edat Mitjana i se’n conserven molts manuscrits i diverses versions musicades. La versió que es canta a Teulada procedeix d’un breviari de 1533 de la Seu de València, amb l’adaptació musical de Bartomeu Càrceres conservada al Cançoner de Gandia, consta d’una tornada de dos versos, que canta el cor, i deu estrofes de quatre versos que canta la veu blanca que fa de sibil·la, entremig s’interpretaran diversos interludis musicals de compositors valencians del Renaixement i el Barroc.
L’any 2011, amb motiu de la commemoració del 400 aniversari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina (1611-2011) es va recuperar a Teulada la tradició medieval del Cant de la Sibil·la. Un cant que va ser abolit l’any 1568 en implantar-se el breviari que va eixir del Concili de Trento, en el qual no figurava la lectura del Sermo de symbolo, cosa que comportà l’exclusió del Cant de la Sibil·la de la celebració de les matines de Nadal.
A l’església de Santa Caterina de Teulada, cada any, des de temps immemorials, la nit del 24 de desembre es celebra el naixement de Crist amb la tradicional Missa del Gall, un acte litúrgic que comença amb la recitació de l’ofici de Matines de Nadal i que de nou es veu incrementat amb el Cant de la Sibil·la, que un any més celebrem el 23 de desembre al vespre.
L’origen del Cant de la Sibil·la està connectat, abans de l’era cristiana, amb els oracles propis dels grecs, tan afeccionats a les prediccions sobre el futur. Els jueus que vivien en contacte amb la cultura hel·lenística van fer seu aquell costum i li van donar una clara significació religiosa: una crida als pobles pagans per tal de convertir-se abans del Judici Final sobre tots els pobles de la terra.
Amb un llenguatge apocalíptic, tan característic de la literatura hebraica, es volia remarcar la urgència de canviar de vida davant la proximitat de la fi dels temps. El cristianisme va assumir també aquesta tradició i la va unir a la primera vinguda de Crist en el seu naixement i a la segona vinguda com a Jutge i Senyor del món i de la història.
