Judici contra els crims de guerra de l’aviació italiana durant la guerra civil

Pascual Aguilar Pérez / Rebelión

En la Guerra Civil Espanyola es van experimentar nous mètodes bèl•lics. Entre ells, l’aviació va adquirir un protagonisme decisiu. Una forma d’utilitzar la força aèria va consistir en el bombardeig indiscriminat i sistemàtic sobre la població civil.

Així es va convertir la rereguarda en front de guerra i es van vulnerar tots els tractats i convenis internacionals que es van signar en finalitzar la Primera Guerra Mundial. Giulio Douhet, general italià, va ser un dels primers a teoritzar sobre la participació de l’aviació en els conflictes bèl•lics. En 1929, Douhet escriu: “L’objectiu de la lluita bèl•lica ha canviat: ja no és la força de l’adversari, és la resistència moral de la nació enemiga […] Sobre aquesta cauran els cops més formidables […] es desencadenarà una cursa espantosa cap a la massacre”.

A finals de juliol de 1936 Franco ja comptava amb el suport del feixisme europeu, que va ser determinant per aconseguir la victòria. En la guerra aèria Mussolini va contribuir amb l’Aviazione Legionaria i 764 avions. Hitler va aportar els militars que formaven part de la Legió Còndor i 277 avions. El conflicte espanyol també va servir com a camp de proves per a les aviacions italiana i alemanya, que estaven desenvolupant armament i tecnologia aplicats a l’eficàcia destructiva.

Els bombardejos de Benassal, Ares, Vila de Canes i Albocàsser

En aquest sentit, recentment, s’ha divulgat el motiu dels bombardejos dels pobles de Benassal, Ares del Maestrat, Vilar de Canes i Albocàsser, comarca de l’Alt Maestrat. Aquestes poblacions estaven allunyades del front de guerra i no tenien valor estratègic (veure Óscar Vives, membre del grup de Recuperació de la Memòria del segle XX de Benassal i coordinador de l’Exposició Experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat. (Es pot consultar el seu article Experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat, 1938. Revista L’Avenç, Barcelona, número 390, maig de 2013. Pàgines 37-43).

Carrer Major d’Albocàsser abans i després del bombardeig.

L’accés als arxius de la Legió Còndor demostren que aquests atacs van tenir com a objectiu comprovar la precisió dels bombardejos dels avions Stuka amb bombes de 500 quilograms.

També la ciutat de Barcelona va ser una de les més castigades pels bombardejos de l’Aviazione Legionaria. Mussolini va ser responsable directe dels moments més àlgids de la fustigació durant els dies 16, 17 i 18 del mes de març de 1938, en què van morir més de mil persones. La brutalitat dels bombardejos de saturació va tenir tant ressò internacional que Franco, després de trenta-sis hores d’atacs ininterromputs, va enviar a Roma dos telegrames ordenant aturar l’acció immediatament.

Fins ara les iniciatives polítiques empreses al parlament català i en l’italià perquè Itàlia demane perdó han fracassat. Itàlia, al contrari que Alemanya, s’ha negat sempre a assumir qualsevol responsabilitat institucional derivada de la intervenció feixista.

Efectes del bombardeig en la localitat d’Ares del Maestrat.

Setanta anys després dels fets, el 2009, es va fundar a Barcelona l’associació AltraItalia, que va agrupar ciutadans d’origen italià residents a la ciutat. Gent que provenien d’un ampli espectre de l’esquerra i compartien un sentiment comú de vergonya i indignació per la banalització de la política que han generat els governs de Berlusconi. AltraItalia criticava l’onada de revisionisme històric que pateix la societat italiana i defensava la necessitat del record i la reparació a les víctimes del feixisme. L’Associació es va proposar dur a terme una acció judicial contra l’estat italià com a resposta al negacionisme, a la manca d’excuses i compensacions i a les anomalies que planteja la realitat espanyola al voltant de la memòria històrica. Es va considerar Itàlia responsable de crims de guerra i de lesa humanitat en bombardejar Barcelona entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 gener 1939.

Bombardeig a la ciutat aragonesa de Casp.

Els procediments judicials estableixen que les querelles s’han d’interposar contra persones concretes, en aquest cas els aviadors italians supervivents. Els demandants han de ser víctimes de l’acció dels denunciats. Els membres d’AltraItalia iniciaren contactes per trobar persones que estiguessin disposades a denunciar els fets, comptant amb el suport jurídic i la personació en la causa de l’Associació. Dos veïns del popular barri marítim de la Barceloneta, durament castigat per l’Aviazione Legionaria, van interposar les denúncies.

Al formalitzar l’acusació AltraItalia declarava que: “Entenem la denúncia dins d’un context de dret europeu i de construcció de les memòries compartides, però pensem que la reconstrucció d’aquestes memòries no és possible sense un clar i obert reconeixement de les culpes, que en aquest cas són particularment greus”. L’Associació exigia una indemnització simbòlica que comporte un acte oficial de disculpa. També proposava, en l’hipotètic cas que l’estat italià fóra condemnat i obligat a reparar econòmicament les víctimes, crear un fons per a la construcció i manteniment a Barcelona d’alguna infraestructura formativa o sanitària.

La denúncia es va presentar davant l’Audiència Nacional el 2 de juny de 2011 i, encara que es va admetre a tràmit, el tribunal es va declarar incompetent per raons d’àmbit territorial. Aquesta decisió deixava en suspens l’inici de les accions judicials fins que el passat 23 gener 2013 la secció X de l’Audiència Provincial de Barcelona es va fer càrrec de la querella i va iniciar el procediment judicial. La decisió va ser històrica ja que per primera vegada s’obria un judici a l’Estat espanyol sobre crims de guerra perpetrats pel bàndol franquista durant la Guerra Civil. Aquesta situació era possible perquè els membres de l’Aviazione Legionaria, cos expedicionari d’un país tercer que no havia declarat la guerra a la República, no queden protegits per la vergonyosa Llei d’Amnistia de 1977. Llei de punt final blindada per les posteriors lleis de Memòria Històrica que garanteixen la impunitat als criminals franquistes.

Casa de la Vila d’Albocàsser destruïda pel bombardeig de la Legió Còndor (maig de 1938).

Tot i la manca absoluta de col•laboració en aquesta iniciativa per part d’institucions i partits polítics, fidels també en aquesta ocasió al “pacte de l’Oblit”, que ha marcat la mal anomenada transició espanyola, la interlocutòria de la secció X de l’Audiència Provincial recordava la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona la possibilitat d’actuar com a part activa en el procés. Implícitament es recordava a aquestes institucions que el seu paper és el d’acompanyar i donar suport a les víctimes dels fets, tal com ha succeït nombroses vegades a Itàlia en els judicis contra els crims comesos per l’ocupant nazi al final de la Segona Guerra Mundial.

Una de les conseqüències concretes de la decisió judicial és que s’obri la via perquè altres poblacions afectades pels bombardejos emprenguen accions legals i es personen en el procés. L’acusació difon aquesta possibilitat a Catalunya i a altres territoris devastats per l’Aviazione Legionaria, com en la vila sota aragonesa d’Alcorisa.

Respecte als aviadors que estan vius, i podrien ser encausats per delictes imprescriptibles de lesa humanitat, es té notícia de l’existència d’almenys quatre membres de l’Aviazione Legionaria que van intervenir en la guerra d’Espanya. Una dificultat afegida per a la identificació dels responsables concrets dels bombardejos és que, com a forma de protecció, les tripulacions entraven a territori espanyol amb identitat falsa.

La primera reacció de l’estat italià respecte a la denúncia va ser una declaració de col•laboració fidel amb la justícia espanyola. Al juliol de 2013 el Ministeri de Defensa italià va respondre a la primera comissió rogatòria internacional que li demandava les filiacions i el parador dels membres de l’Aviazione Legionaria amb base a Mallorca. Així es va facilitar a la magistrada titular del jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona, Olalla Ortega, un llistat incomplet d’oficials d’alta graduació de l’Aviazione Legionaria que havien mort. Jaume Assens, un dels advocats dels denunciants declarava: “el Ministeri de Defensa només s’ha limitat a constatar la veracitat de les dades de quatre querellats identificats plenament per l’acusació”.

Malgrat el requeriment de la jutge, l’estat italià no ha aportat més informació de tots els supòsits participants en els bombardejos. La democràtica república italiana, com a responsable civil subsidiària dels fets jutjats, és conscient que la dilació en el temps és la seua major aliat perquè es declare l’arxiu de la causa. D’aquesta manera l’estat italià incompleix els tractats jurídics bilaterals, europeus i internacionals que l’obliguen a la col•laboració judicial.

Itàlia no es planteja fer cap acte simbòlic de desgreuge, ni de bon tros negociar una reparació econòmica, tot i que la guerra de 1936-1939 va ser una bona operació per a les seues arques: Franco va saldar religiosament el deute de guerra mitjançant pagaments que es van allargar fins la dècada dels seixanta.

Avions Stuka.

Des de març de 2013 la jutge busca sense èxit els autors dels bombardejos. L’obstaculització a la justícia s’ha evidenciat durant la primavera passada, quan en els mitjans de comunicació apareixia la notícia que al mes de març s’havia condecorat l’exaviador Luigi Gnecchi en complir els 100 anys. La ministra de defensa italiana, Roberta Pinotti, felicitava de manera elogiosa el pilot, que havia fet mèrits per accions de bombardeig entre 1935 i 1943. A la fotografia publicada l’ancià Gnecchi se’l veia lluir amb orgull, entre altres, la primera medalla al valor per la seua participació en la Guerra Civil Espanyola.

A partir d’aquesta notícia, la jutge Ortega va tramitar la sol•licitud per crear una nova comissió rogatòria a la justícia italiana i poder desplaçar-se i interrogar Gnechi. Fins al moment les demandes de la jutge no han tingut resposta malgrat les gestions que s’estan realitzant emparades en organismes de coordinació judicial de la Unió Europea.

La demora ha provocat que els querellants, assessorats per l’historiador Xavier Domènech, plantegen una altra manera d’identificar els militars implicats. Els imputats van ser premiats pel govern espanyol, gest que implicava el cobrament d’una pensió de guerra des de 1938 a 1943. Se sospita que algunes distincions comportaven la percepció d’una assignació vitalícia, per la qual cosa s’ha sol•licitat a la magistrada que requerisca les dades dels pensionistes de l’Aviazione Legionaria al Ministeri de Defensa i al Ministeri d’Afers Exteriors del govern espanyol. Segons Domènech, “aquesta informació no és secreta, només cal voluntat política per fer-la pública i accessible”.

Mentrestant, el govern de Madrid i les institucions catalanes guarden silenci i miren cap a un altre costat. La passivitat és tal que no s’intueix ni un mínim incident diplomàtic per aquesta qüestió. Encara que semble inaudit, els representants institucionals dels bombardejats i els seus descendents estan fent cas omís a la possibilitat d’aconseguir justícia per als seus ciutadans. Una falta de reacció que demostra que la denúncia, aconseguisca els seus objectius o no, ha destapat una mica més la llosa d’impunitat sobre la qual es fonamenta l’arquitectura jurídica, política i institucional de la marca Espanya.

Aquesta informació s’ha publicat en Rebelión. Traducció La Veu del País Valencià.