RedactaVeu / EP / València / Madrid
Encara que al llarg del primer any després de la pèrdua d’un ésser estimat se succeeixen amb major dificultat i tristesa tot un seguit de dates importants com aniversaris o vacances, les Festes de Nadal constitueixen una època molt associada a la nostàlgia, ja que tots trobem a faltar els éssers estimats que ja no estan.
Segons Míriam González de Pablo, psicòloga i responsable del grup d’Emergències del Col•legi Oficial de Psicòlegs de Madrid, són les dates de la celebració de la Nit de Nadal i el dia de Nadal les que tenen un major component familiar i per açò els dies en els quals realment es troba més a faltar els qui ja no estan.
“És una època de gran activitat emocional, dates com la Nit de Nadal o el dia de Nadal són les que tenen un major component familiar, el cap d’any té un caràcter més introspectiu i suposa una avaluació personal de què s’ha fet, què s’ha aconseguit i cap a on volem anar, finalment el dia de Reis Mags és un dia per a la il•lusió, per als més xicotets però també per als més majors, que també viuen la festa amb una emoció positiva”, apunta González.
La psicòloga subratlla que després de la Nit de Nadal en la consulta deixa de verbalitzar-se tant els pesars derivats de les pèrdues, i la nostàlgia passa a ocupar un lloc menys destacat. “El record dels éssers estimats en si no és dolent, no obstant açò, el Nadal és una època carregada de nostàlgia pels que ja no estan i per açò, encara que hi ha persones que consideren que les festes estan massa lligades a la publicitat i les compres, també existeixen persones que valoren el Nadal des de la tristesa”, aclareix.
“Un gran nombre dels nostres majors tampoc gaudeixen d’aquestes dates perquè recorden la seua infància, l’època en la qual els seus fills eren xicotets i a totes aquelles persones que ja no estan”, continua González.
Consells per al benestar personal
La psicòloga apunta diversos aspectes per a aconseguir en aquestes dates espais de benestar personal tan difícils de trobar quan s’ha perdut un ésser estimat:
Primer, sentir la pèrdua i el dolor que ens genera és natural i necessari dins del duel, però no cal deixar que aquests sentiments envaïsquen tot l’espai. “No podem deixar que tota la vetlada la passen recordant la pèrdua, cal intentar posar de manifest el guany, el que la persona que ja no està ens ha donat, les tradicions que ens ha ensenyat i les anècdotes divertides que hem viscut junts”. En recordar alguna cosa divertida que s’ha viscut amb qui ja no està, l’emoció agradable que s’activa aconsegueix que a nivell bioquímic el cervell active altres eixos i disminuïsca el malestar emocional.
Segon, ser conscients que el dolor és compartit en família, tots els integrants de la família han patit la pèrdua encara que ho visquen de forma diferent. Per açò és important no tractar d’ocultar el dolor creient que és la millor opció perquè els altres no patisquen, cal expressar aquest dolor perquè açò forma part del duel i de l’assimilació de la pèrdua.
En tercer lloc, reproduir els seus rituals amb família i amics: cal tractar d’enfocar la pèrdua des de la perspectiva que l’ésser estimat que ja no hi és ha deixat una petjada en les nostres vides que perdura i perdurarà, per a açò ajuda reproduir els rituals familiars que va fomentar com una forma també de retre homenatge a la seua memòria.
També, en quart lloc, cal no aïllar-se, encara que hi ha persones que prefereixen no eixir en aquestes dates nadalenques perquè l’ambient els entristeix, cal tractar d’ocupar el temps lliure amb amics i familiars i eixir acompanyats i compartir experiències que ens proporcionen una mica de benestar. A més, convé ajudar els altres, ja que pot ser una via per a trobar també aquest benestar, però sempre cal intentar ser solidari en activitats que siguen lúdiques ja que l’estat anímic dels qui estan en duel no és l’adequat per a tractar amb persones que estiguen en una situació personal dramàtica.
