Quan es compleixen 20 anys de la declaració del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva “per desgràcia, poc pot celebrar aquest aiguamoll protegit, que des de 2011 ha perdut el 61,5% del seu pressupost”, segons denuncia Acció Ecologista Agró.
Amb la declaració de l’aiguamoll com a Parc Natural s’obria un període de dotze mesos per a elaborar un dels instruments d’ordenació ambiental més importants per a qualsevol parc natural: el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN).
Tanmateix, van passar més de quatre anys fins que el PORN va ser aprovat, amb el Decret 70/1999, de 9 de maig. Posteriorment, el pla va ser revisat (Decret 280/2004, de 17 de desembre) i va incloure un Pla de Gestió Hídrica i un Pla d’Ús Públic “que, una dècada després, encara no han sigut elaborats per l’administració valenciana”, es lamenten els ecologistes.
Acció Ecologista-Agró, entitat que va impulsar la declaració del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva i que compta amb un representant en la seua Junta Rectora, ve denunciant des del segle passat aquests incompliments de la Generalitat pel que respecta al desenvolupament dels instruments d’ordenació ambiental en aquesta zona humida protegida.
Un dels casos “més flagrants” és el del Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del parc natural, “que també acumula una demora de 10 anys”. Així, al 2011, després que el Síndic de Greuges tramitara una queixa d’AE-Agró pel retard del PRUG, l’administració valenciana es va comprometre a desenvolupar-lo. “Però, tres anys després, ni tan sols s’ha iniciat la seua tramitació”, recorda AE-Agró.
Els incompliments del PORN
La “manca de voluntat” de la Generalitat per a desenvolupar i aplicar aquesta normativa “es tradueix en la pràctica en una permissivitat vergonyosa amb pràctiques, usos i, especialment, abusos al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva”.
Així per exemple, els que perpetra l’explotació citrícola de la Finca del Rosario, també coneguda com d’Oriol, ubicada dins de l’ aiguamoll i que anualment extrau 16,5 hm3 d’aigües subterrànies, “provocant processos d’intrusió marina” i infringint així el contingut de l’Article 11. Qualitat de l’Aigua” del PORN del parc natural.
Altre article del PORN que afecta a la qualitat de l’aigua i que l’administració valenciana infringeix constantment és el 15 -Protecció d’aigües subterrànies. Justament per aquest motiu, al 2008, AE-Agró va interposar una queixa davant el Síndic de Greuges amb l’objectiu d’aturar la concessió de captacions d’aigua en aquest parc natural sense la corresponent Avaluació d’Impacte Ambiental. El Síndic de Greuges finalment va donar la raó a l’organització ecologista per “la importància dels valors ambientals, paisatgístics i culturals de la Marjal de Pego-Oliva”.
“Uns valors que, per desgràcia, la Generalitat continua sense respectar”, motiu pel qual, una dècada després de la revisió del PORN, l’administració valenciana encara no ha desenvolupat els articles 13,17, 31 i 36 relatius a objectius de qualitat del medi hídric, Gestió de l’aigua, Patrimoni Cultural i Productes fitosanitaris, respectivament.
“Per tant, aquesta zona humida, teòricament protegida, encara no disposa d’un Pla de Gestió Hídrica ni té un Catàleg del Patrimoni Històric i Cultural. Això sí, els fitosanitaris de la classe C, a pesar d’estar prohibits pel PORN, els pots trobar per pràcticament tot el parc natural”, subratlla Acció Ecologista Agró.
La transparència i la participació, dues rara avis
Per a constatar l’opacitat de la gestió al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, segons denuncia AE-Agró, “només cal visitar la pàgina web de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, on sols hi ha publicades tres memòries (2008, 2009 i 2010)”. Altra opció és analitzar el funcionament de la Junta Rectora del parc, que va ser creada pel Decret 31/2004, de 27 de febrer. L’última reunió d’aquest òrgan es va convocar el passat 3 de setembre (l’anterior es va celebrar el 19 de novembre de 2013) i, entre els punts de l’ordre del dia, estava la presentació de la memòria anual de la gestió de 2013 i la previsió econòmica de 2014.
Retards i menyspreus a la participació ciutadana
Les dades econòmiques i de gestió “arriben a la Junta Rectora amb pràcticament un any de retard, impedint així la seua funció consultiva pel que respecta a l’aprovació del pressupost i del programa de gestió i de la memòria anual d’activitats i resultats”, posa de manifest AE-Agró.
Aquest fet “no només resulta poc transparent, sinó que suposa un menyspreu a la participació ciutadana pel que respecta a la gestió del parc”, ja que la Junta Rectora és la principal ferramenta de participació per a les entitats ciutadanes vinculades a la protecció i la conservació del parc.
Retallades pressupuestàries
Per si tot això fóra poc, l’abandó que pateix el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva es pot constatar perfectament en les contínues retallades pressupostàries que ha sofrit aquest aiguamoll protegit des de 2008. Eixe any, la Generalitat Valenciana va destinar 250.805,59 euros per a conservació, manteniment i ús públic d’aquesta zona humida. Des de llavors i “per desgràcia”, aquesta partida pressupostària no ha parat de minvar, amb unes retallades que en alguns anys, com per exemple al 2013, han superat els 110.000 euros.
El resultat d’aquestes retallades és que en el període 2008-2014 la Generalitat ha reduït en un 61,5% el pressupost del parc natural, que enguany ha sigut de 111.838,83 euros, pràcticament 140.000 euros menys que al 2008.
Aquesta sequera pressupostària es tradueix en retallades tant pel que respecta al servei de conservació i manteniment com a l’ús públic del parc natural, arribant fins el punt que la brigada de manteniment del parc, formada per quatre treballadors, s’ha de fer càrrec també del Parc Natural del Montgó.
Des d’AE-Agró consideren “intolerable” l’actitud de la Generalitat Valenciana respecte la Marjal de Pego-Oliva, “un tresor mediambiental de tots els valencians que, després de vint anys com a parc natural, continua sense disposar d’una protecció real i efectiva per la manca de voluntat política dels nostres governants”.
Per això, aquesta entitat ecologista del País Valencià “anima a totes les organitzacions de La Marina i La Safor interessades en la conservació del nostre patrimoni mediambiental a reclamar el que és de justícia: que les administracions responsables s’impliquen en la posada en valor de la Marjal de Pego-Oliva. Nosaltres continuarem fent-ho, pam a pam i dia a dia”.
