La hibernació ‘programada’, inclosa en el mateix decret per indemnitzar amb 1350 milions d’euros Escal UGS -participada majoritàriament pel grup ACS de Florentino Pérez-, és la fórmula escollida pel govern de l’Estat espanyol continuar mantenint a l’aire el futur del Castor. Un procés que permet al Ministeri d’Indústria guanyar temps després del fiasco econòmic i administratiu de la seua construcció, a més del fracassat intent de posada en marxa, que va causar més de 1.000 terratrèmols.
No només això: l’executiu de Rajoy pot acabar passant la patata calenta del magatzem de gas submarí a un govern posterior.
De moment, tot passa per deixar el projecte inoperatiu, ‘en stand by’ -és a dir, preparades per poder tornar-se a posar en marxa, si així es decideix-, i que es mantinguen així, en condicions segures, per un temps indeterminat. “Enagás no injectarà ni extraurà gas del magatzem. Mantindrem les instal·lacions en condicions segures fins que es decidisca”, ha assegurat un portaveu de l’empresa.
L’operació es materialitzarà en diverses fases i el pla concret es tancarà un cop Enagás ‘conega’ les instal·lacions. L’auditora britànica especialitzada en el món dels hidrocarburs, Lloyds, ha de certificar ‘l’excel·lència’ de tot el procés. Curiosament, Lloyds ja va ser contractada per Escal UGS perquè validara el seu intent fracassat de posada en marxa del Castor.
“La prioritat és la seguretat”, reitera el mateix portaveu. D’entrada, el pla de treball que el gestor tècnic de sistema ha revelat, preveu la ‘inertització’ de les instal·lacions de superfície, tant a la plataforma marina com a la planta terrestre. Un procés, que segons les primeres estimacions, es podria completar en uns sis mesos. Es tancaran les vàlvules dels pous, tant a la superfície com al fons de la mar, per mantenir-los aïllats i en condicions de seguretat. A l’interior del jaciment Amposta, a més de 1.700 metres per sota del nivell de mar, Escal UGS hi va entaforar més de 100 milions de metres cúbics de gas natural, provocant l’onada sísmica a partir del mes de setembre de 2013 després d’efectuar una prova d’injecció.
Les operacions d’hibernació afectaran també els gasoductes i conduccions de les instal·lacions. Per mantenir-los pressuritzats i evitar el seu deteriorament, Enagás substituirà el gas natural del seu interior per nitrogen. La plataforma marina es troba connectada a la planta terrestre i al gasoducte de la xarxa general entre Tivissa-Paterna per un ramal d’uns 40 quilòmetres. Precisament, l’últim tram d’aquesta conducció -d’onze quilòmetres i que entra a terres catalanes pel terme municipal d’Ulldecona- es troba fora de la llei en aquests moments: l’Audiència Nacional va anul·lar el projecte perquè, el govern de l’Estat espanyol, Escal UGS i la mateixa Enagás van descartar estudiar el seu impacte ambiental.
Pendents de la factura
L’import total de la factura de l’operació, tal i com el govern de l’Estat espanyol va posar negre sobre blanc al decret del passat 3 d’octubre que indemnitzava Florentino Pérez, anirà també a càrrec de la factura del gas dels consumidors. Enagás serà compensada fins l’últim cèntim per efectuar aquestes operacions i, per tant, en cap cas preveu que li suposen pèrdues.
L’empresa no vol aventurar quin serà el cost d’hibernar i el seu manteniment. Tampoc els recursos humans necessaris que, asseguren, es definiran amb el temps. Les mateixes fonts oficials indiquen que, al mes de febrer, es trametrà un informe al govern de l’Estat espanyol detallant els imports. “El cost mínim per garantir la seguretat”, assenyalen.
Consultat per l’ACN, el Ministeri d’Indústria continua amb la seua habitual estratègia de tancament informatiu. Després que el ministre, José Manuel Soria, declarara als quatre vents que el tancament del Castor requeriria uns 100 milions anuals, 110 menys que el cost de mantenir les instal·lacions obertes, des de Madrid no volen aclarir si aquest càlcul -3.000 milions en 30 anys- es limita a la hibernació i manteniment o inclou l’operació financera per compensar ACS. Segons l’OCU, el pagament als bancs del crèdit de 1.350 milions més els interessos a 30 anys, suposarà una fiblada de 4.731 milions d’euros per als consumidors de gas. Altres despeses, a banda.
