RedactaVeu / EP / València / Houston
El Pol Sud bull d’activitat científica durant l’estiu austral, amb observacions còsmiques, estudis sísmics i atmosfèrics. Enguany, els investigadors treballen sota la superfície per obtenir gel de fa 40.000 anys.
La imatge que acompanya aquesta informació mostra una llesca a través de quasi 3 quilòmetres de profunditat de gel que abasta diversos centenars de quilòmetres a cada costat del Pol Sud.
Durant molts anys, la neu que va caure en la superfície ha quedat comprimida i transformada en successives capes de gel. El procés continua i les capes es comprimeixen encara més a baix per l’enorme pes de la capa de gel. El gel que forma una sola capa té una edat uniforme i conté informació sobre la composició de l’atmosfera en el moment en què la neu va caure inicialment.
Els instruments de radar en els avions poden detectar aquestes capes mitjançant la transmissió de senyals de microones i registrar la magnitud dels ressons retornats a l’instrument. El mètode funciona perquè la força del ressò varia depenent de factors tals com la densitat i la quantitat d’impureses en cada capa.
En la imatge de radar, l’estratigrafia (capes) apareix deforme en alguns llocs, possiblement causat per arrossegament sobre el jaç de roca en brut ‘aigües a dalt’ o de flux de gel irregular. Les línies taronges posen en relleu la base, on les dades són febles.
Aquestes dades de radar van ser arreplegades durant una campanya realitzada al desembre de 1998 dirigit per la Universitat de Texas. Durant dues temporades consecutives, els científics es van centrar en la plataforma de gel Ross, cap al sud sobre les muntanyes Transantàrtiques entre les glaceres Scott i Reedy, i sobre el Polo Sud. Aquesta escena en particular es va arreplegar en el transcurs de dos dies.
Se cerca el nucli de gel més profund
Segons Don Blankenship, el seu equip va arreplegar les dades i posteriorment va preparar aquesta imatge, “aquesta és una de les poques i, possiblement, la imatge més recent d’aquest transeünt particular a través del Polo Sud”. Encara no hi ha hagut una necessitat científica d’arreplegar noves imatges a través d’un gran transeünt com aquest, però açò no significa que no hi haurà raó per fer-ho de nou en algun moment en el futur.
La vista va demostrar ser útil perquè els científics trien un lloc per a la perforació i la recuperació d’un nou nucli de gel. Els científics van començar a perforar a principis de desembre, i quan s’haja aconseguit al 2016 el nucli serà el més profund recuperat prop del Pol Sud.
Els científics apunten a aprofundir 1.500 metres, on el gel té uns 40.000 anys. L’anàlisi de les capes proporcionarà una detallada història del clima i el medi ambient en una zona única del continent, on l’aire humit de l’oest talla l’aire fred i sec de l’est, informa la NASA.
Segons el científic criosfèric de la NASA Tom Neumann, “la baixa temperatura i relativament alta taxa d’acumulació en aquest punt, podria donar-nos un excel•lent registre de la química de l’atmosfera polar en els últims 40.000 anys”.
