Segons que ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, el jutjat va acceptar la petició i el mateix dia ja va ser requerida de pagament en la sentència després de l’acord amb el fiscal. Al juny de 2013, la condemnada no havia fet efectiu cap pagament i el jutjat penal número 14, encarregat d’executar la sentència, li va requerir novament perquè pagara.
Fonts del TSJ valencià informen que el requeriment va ser personal, al seu domicili, (no a través dels seus advocats) i van advertir que en el cas de no pagar, se li revocaria la substitució de la pena de presó per multa. Així, el juliol de 2013 el jutjat va revocar la substitució de la pena atès que la condemnada no havia fet cap pagament.
Segons la mateixes fonts, consta a l’expedient que la decisió del jutge de revocar la substitució de la pena de presó per multa va ser notificada al representant legal de la condemnada. La resolució no va ser recorreguda i va cobrar fermesa. El 2 octubre del 2013 el jutjat va requerir la condemnada perquè ingressara a la presó i el 29 de octubre del 2013, l’acusada, ja amb nou advocat, va abonar 2.177 euros i va sol·licitar la suspensió de l’ingrés a la presó.
El 13 novembre se li va denegar suspensió, en considerar el jutjat que aquest pagament és extemporani perquè ja existia una resolució ferma (no recorreguda) que li revocava la substitució de la pena.
Segons informa el TSJ valencià, d’aquests 2.177 euros, uns 720 es van destinen a pagar la multa pel delicte de falsedat i part de les indemnitzacions als perjudicats. La resta, 1.440, que la condemnada pretenia destinar a pagar la multa pel delicte d’estafa no van ser admesos per la seua extemporaneïtat.
La denegació de suspensió de la pena va ser recorreguda i l’Audiència de València la va confirmar. Al setembre de 2014, la condemnada va comunicar al jutjat la sol·licitud d’indult i va demanar la suspensió de l’execució de la pena de presó a l’espera que el govern espanyol es pronuncie sobre aquest indult. El jutjat no li va suspendre la pena. La condemnada va presentar recurs d’apel·lació contra aquesta decisió judicial. Aquest recurs l’ha de resoldre l’Audiència de València i en aquest moment està pendent que el fiscal emeta informe, segons que ha informat el TSJ valencià.
Recollida de signatures
La mare de Sara González ha iniciat una campanya a ‘Change.org’ per recollir signatures i enviar escrits a la Defensora del Poble, a l’Audiència de València i al ministeri de Justícia per evitar l’ingrés en presó de la condemnada, amb dos filles petites.
“Entre març i abril de 2009, la meua filla Sara González va cometre un error. Tenia 24 anys, i incapaç ja de controlar la seva anorèxia nerviosa atípica i bulímia, diagnosticada i tractada des dels 11 anys, es va trobar una cartera pel carrer i va tenir la mala idea d’utilitzar la documentació d’una altra persona per donar-se d’alta en 4 companyies telefòniques i que li regalaren 4 telèfons que va vendre per procurar menjar amb el qual satisfer compulsivament i d’amagat la seua ansietat”, comença la carta.
La mare exposa la cronologia judicial i assenyala que “per una sèrie d’errors de la seua defensa legal respecte del pagament d’aquesta última multa de 1.400 euros li va ser canviada de nou aquesta pena de multa per la de presó al juliol de 2013 sense que ningú diguera o notificara res d’això a Sara”.
La carta continua assenyalant que Sara González va pagar en quant es va assabentar del canvi de la situació legal “però el jutjat li va dir que ja era tard, que havia d’ingressar a la presó”. La mare remarca que Sara González ja ha superat la seua malaltia i que ara té 29 anys,una filla de 4 anys i una altra nascuda el passat mes de novembre de 2014, encara lactant. “Tots els seus èxits des de llavors per ser feliç serien truncats i en va si haguera d’entrar ara a la presó per complir aquesta pena per haver pagat fora de termini aquella última multa”, ha remarcat.
