El corredor mediterrani és multimodal. Trobem ferrocarril però també hi ha carreteres, ports, aeroports i plataformes logístiques. És a dir, tot un entramat d’elements que fan que això pugui funcionar com un gran vertebrador de tot el transport nord-sud d’aquesta regió. Aquest corredor –que de bon principi no va figurar en els programes europeus per motius polítics– s’ha incorporat com una de les 9 grans prioritats europees de les xarxes transeuropees gràcies a la pressió dels darrers anys a la Comunitat Europea. Les xarxes transeuropees són entramats bàsics que permeten desenvolupar el mercat únic. El comerç ha de tenir bones vies per canalitzar els fluxos comercials i això implica: carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports. Donada l’elevada inversió que suposen, la Comunitat Europea ha determinat els 9 corredors prioritaris, entre ells, el del Mediterrani.
Per què volem el corredor? Perquè serveix per connectar el front Mediterrani amb el nord d’Europa. Tenim un repte important determinat per una visió mundial: la globalització ha portat un canvi en els fluxos de mercaderies, sobretot entre Àsia i Europa. Hi ha grans possibilitats de que hi hagi un canvi: que els xinesos s’instal·lin a Europa per distribuir les seves marques i assistim així a un model d’indústria amb fabricació in-situ. Aquests grans fluxos intercontinentals tindran una gran influència en el que podrem ser en un futur i, sobretot, la possibilitat de ser una porta d’Europa. Les relacions d’Àsia amb Europa passen definitivament pel Mediterrani. El corredor mediterrani està considerat el quart front portuari europeu en importància. Actualment el 75% de tot el trànsit que va a Europa dóna la volta per Gibraltar per anar a tots els ports del nord: Rotterdam, Anvers, Amsterdam, Hamburg, etc. I des d’allà molt d’aquest trànsit baixa fins a Itàlia, França… això des d’un punt de vista econòmic no té cap sentit: consum d’energia, contaminació, etc. Cal aconseguir ser competitius i tenir una presència important enfront dels ports del nord d’Europa. Cal crear un front comú entre tots els ports del corredor mediterrani. Concentrar més trànsit en els ports del corredor implicaria que s’instal·léssin més indústries asiàtiques aquí i, a la vegada, les nostres tindrien més facilitats per importar i exportar amb costos inferiors. El repte: aconseguir donar serveis logístics i afegir valor, és a dir, crear ocupació i activitat econòmica.
Cal dir que hem anat per bon camí: els ports de l’Euram han crescut molt més que els de Gènova, Marsella, etc, i la tendència és positiva. El turisme també és molt important, les previsions de creixement són extraordinàries. Hi ha unes infraestructures del transport bones per al turisme.
Que cal canviar en el futur? Fa falta arreglar els accessos: hi ha moltes carreteres amb discontinuïtats, millorar els accessos als ports, crear plataformes logístiques adaptades a aquesta situació clau i, a més, cal parar atenció a la gestió. Hi ha incapacitat cultural de servei al client, hi ha mentalitat d’administració pública. Si això no canvia amb una privatització, per exemple, o amb un altre tipus de funcionament, és difícil tirar endavant. És molt important per tant que es gestioni bé. Muntar un sistema en que tothom pagui raonablement per les infraestructures, per exemple, una coherència econòmica que avui no existeix. Un altre punt és la coordinació entre els ports, ferrocarrils i plataformes logístiques, on calen nous sistemes de governança. En definitiva, un sistema més eficient.
Tenim una realitat clara que és l’Euroregió, tenim un potencial per ser porta d’Europa. Però, perquè tot això pugui ser una realitat, necessitem inversions en infraestructures, millorar la gestió i pensar en el futur.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
