RedactaVeu / València
Canvis en el centre dreta i en el centre esquerra, i PP i PSOE com a principals perjudicats, encara que no solament. Si Podem va agitar les aigües dels electors de tots els partits, donada la seua transversalitat, ara Ciutadans, el partit que lidera Albert Rivera, ha irromput amb ímpetu poques setmanes després d’anunciar que es presentarà en tot l’Estat espanyol.
La pressió de Podem i Ciutadans ha tirat cap avall els dos grans partits però també a Esquerra Unida i UPyD. Aquesta és la situació que descriu l’estudi de Metroscòpia sobre intenció de vot realitzat els dies 7 i 8 de gener i publicat aquest diumenge en el diari El País.
En el clima social de l’Estat espanyol s’ha produït una inflexió en la percepció dels ciutadans sobre la situació econòmica que perceben com una mica millor i la millorança abastarà el nou any.
Tanmateix no és possible establir una posició categòrica sobre què ocorrerà en cada força política donat el possible transvasament de vots entre partits, a més de l’abstenció, que segons aquest estudi hui seria del 28,4%. Podem, no obstant açò, sí aferma la seua estabilitat.
En el baròmetre del mes de desembre la força de Pablo Iglesias va baixar dos punts i set dècimes respecte a l’anterior en coincidència amb la denúncia d’algunes irregularitats de membres d’aqueixa formació. Ara els consultats reprenen l’impuls per a alçar-la en primera posició en estimació sobre vot vàlid. Amb un 28,2% superaria al PSOE que es queda en un 23,5%, quatre punts menys que fa un mes. El PP descendeix unes dècimes sobre l’estudi precedent per a quedar-se en el 19,2 %. El vot del PP es redistribueix més que experimentar nous minvaments.
La sorpresa l’ha oferida Ciutadans que, després d’obtenir dos escons en les eleccions europees del passat mes de maig, després de portar més de set anys de treball a Catalunya, puja al tauler nacional amb un 8% dels vots que podria traduir-se en més de dos milions de paperetes. Açò els situaria tres punts per sobre d’IU-ICV i de UPyD. La ruptura de les converses entre el partit que lidera Rosa Díez i de Ciutadans es va produir en el mes de novembre, encara que en aquests moments hi hauria indici de reprendre aqueixes converses a Catalunya, i d’una manera urgent, si el president de la Generalitat, Artur Mas, avança les eleccions en aqueixa comunitat autònoma.
La meitat dels vots estimats de Ciutadans li vindrien del PP
Totes les opcions, en tot cas, posen en perill l’estabilitat del bipartidisme representat per PP i PSOE, que haurien de compartir el pastís electoral amb les dues noves forces: Podem i Ciutadans, encara que fins el moment real del vot hi haurà dubtes sobre qui es fa amb la part més substancial del tauler i, per tant, qui serà la força política dominant.
Les consideracions dels votants sobre el per què del seu possible vot i on se situen ideològicament criden a la prudència, ja que preval l’afany de castigar el bipartidisme i no tant per mèrits del partit al qual tenen intenció de votar. També està per veure si Ciutadans és un fenomen conjuntural. De moment, una mica més de la meitat dels vots estimats li vindrien del PP, encara que també arreplegaria suports dels abstencionistes i de nous votants.
Si en la jornada electoral aquestes intencions ara declarades es traduïren en vot, UPyD i IU quedarien en les posicions obtingudes en les eleccions de 2011. Tots dos partits van treballar des del principi de la legislatura per trencar el bipartidisme i durant molts mesos les enquestes els recompensaven en suport creixent.
Mariano Rajoy, segueix a la baixa
Si la marca dels partits tradicionals és feble tampoc hi ha fortalesa en els seus líders. Tan sol el president de Ciutadans, Albert Rivera, obté un saldo positiu, amb un +5. No li ocorre ja açò a Pablo Iglesias que al novembre passat va ser l’únic dirigent que no va suspendre per la mínima, un +1, però ara registra un saldo de -13 que, entre els seus potencials votants passa a ser de +72; 20 punts inferior a la qual obté Rivera entre els seus.
Altre que tampoc ix res ben parat és el president del Govern, Mariano Rajoy, amb un saldo negatiu de -50; el pitjor de tots els líders, encara que és de +70 entre els qui diuen que li votaran. El saldo negatiu del líder del PSOE, Pedro Sánchez, és de -16 encara que igual que Mariano Rajoy aprova amb un +56 entre els seus potencials votants.
L’absència de reconeixement als caps visibles dels partits tradicionals no és nova, però sí crida l’atenció la identitat d’alguns trets bàsics dels votants de tots els partits. Són majoria els qui actualment tenen treball, els qui compten amb estudis de segon grau i es defineixen de classe mitjana. En Podem predominen els votants que es declaren ateus o agnòstics -com els de IU- i la seua edat mitjana és de 43 anys, la més baixa solament per darrere de la qual té el potencial votant de UPyD, que és de 40 anys. No li falta raó al PSOE a sentir-se directament concernit per la presència de Podem, per la propensió de votants anteriors del PSOE a dirigir-se actualment al partit d’Iglesias.
En una escala de posicionament entre l’esquerra i la dreta, que consta d’11 punts, de 0 a 10, tots dos inclusivament, corresponent el 0 a un posicionament d’extrema esquerra i el 10 a un altre d’extrema dreta, perceben a Podem en el 2,8. Per tant, més escorat a l’esquerra que on els seus possibles votants se situen. Aquests es col•loquen més prop dels votants potencials del PSOE (que es posicionen en el 4,2), que del seu nou partit, segons l’anàlisi realitzada per José Pablo Ferrándiz, Investigador Principal de Metroscòpia, i Ignacio Urquizu, membre del seminari d’anàlisi política d’aqueix institut.
Menor pessimisme ciutadà pel que fa l’economia familiar
El desig d’acabar amb el bipartidisme és transversal encara que hi ha una motivació major per als votants d’esquerra i moderats. Açò és compatible amb la percepció sobre les dades referides a la situació econòmica i social, en la qual es registra una inflexió moderada. Augmenten els qui creuen que en el nou any els anirà millor que en l’anterior tant a ells com a la seua economia familiar. En general, no es pot parlar d’optimisme sinó de “menor pessimisme”” encara que no és així en el cas de l’atur. Un 63%, enfront del 65% de fa un any, creu que l’atur seguirà igual d’alt, o fins i tot més.
