Diari La Veu del País Valencià
El govern d’Aragó anul·la el darrer rastre legal del català i l’aragonès

www.directe.cat.

El govern d’Aragó, en un pas més cap a l’eliminació de la llengua catalana, ha anul·lat el darrer rastre legal del català i l’aragonès que es parla a la Franja de Ponent. Tot i les polèmiques sobre les denominacions del LAPAO i el LAPAYP, des de l’any 1999 la Llei de Patrimoni cultural aragonès reconeixia el català i l’aragonès com a ”llengües minoritàries d’Aragó en l’àmbit del qual estan compreses diverses modalitats lingüístiques” i com ”una riquesa cultural pròpia que seran especialment protegides per l’Administració”. El passat 31 de desembre, les Corts d’Aragó van aprovar un paquet de reformes legislatives entre les quals s’incloïa la supressió de les denominacions de català i aragonès.

Espanya no respecta la pluralitat lingüística que exigeix la seva pròpia constitució

Tal com ha denunciat a través del seu bloc aquest dimarts el sociolingüista i expert en el català de la Franja, Natxo Sorolla, el nou redactat de la Llei de Patrimoni Cultural d’Aragó ”esborra” les denominacions de català i aragonès per a denominar-los de forma conjunta com ”les llengües aragoneses amb les seves modalitats lingüístiques d’us predominant a les àrees septentrional i oriental de la comunitat autònoma”. Sorolla alerta que tot i que el redactat porta a confusió, perquè no defineix si les ”llengües aragoneses amb les seves modalitats lingüístiques” en són dos o més, la Llei de llengües si que les definia com a dos.

Odi a la pròpia cultura pel sol fet d’anomenar-se català

Sorolla també remarca que la nova legislació ja no destaca el català i l’aragonès com a llengües minoritàries de l’Aragó, sinó que les considera ”pròpies, originals i històriques” però al mateix nivell que el castellà, la qual cosa entraria en conflicte amb les posicions que defensen l’al·loctonia del castellà a Aragó. A més, segons diu Sorolla, el nou redactat incorpora una protecció als béns de rellevància per al patrimoni lingüístic, de dues llengües sense nom.

Un pas més a favor d’eliminar la pluralitat

La Llei que reconeixia el català i l’aragonès i que ara ha estat modificada va ser aprovada en un final de legislatura de la coalició PP- PAR (Partit Aragonesista), com el que hi ha actualment a les Corts aragoneses. Segons Sorolla, la van promoure i hi van votar a favor el PAR i tots els partits de l’oposició en aquell moment, que eren el PSOE, IU i la Chunta Aragonesista (CHA). Només el PP hi va mostrar reticències. La proposta que ara ha acabat amb la supressió de la Llei tal i com estava concebuda al 99 va tenir una única esmena d’Esquerra Unida.

Comparteix

Icona de pantalla completa