El BOE arreplega la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern de Catalunya. La norma, que ja es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el passat 31 de desembre, inclou diversos avanços en la matèria pel que fa a la norma estatal. A més, durant la seua tramitació parlamentària ha acollit diverses millores.
Una de les més significatives, que va sorgir durant les compareixences d’experts, és la que obliga a les administracions públiques catalanes a publicar el repartiment de publicitat institucional entre capçaleres, açò és, quants anuncis acull cada mitjà i a quins preus s’han pagat (el projecte de llei solament incloïa la despesa en campanyes).
Aquesta informació, que permet que la ciutadania puga comprovar que s’adjudiquen per criteris objectius, com l’audiència, i no existeix tracte de favor o de càstig a determinats mitjans, no es fa pública en la resta de l’Estat ni està inclosa en la Llei de Transparència espanyola.
Altres millores que es van afegir durant la tramitació parlamentària passen per eliminar algunes causes d’inadmissió, com la qual s’aplica en la llei espanyola a les preguntes repetitives o genèriques. A més, compta amb alguns avantatges sobre la norma estatal, que ja estaven arreplegades en el projecte de llei, com el fet que el silenci administratiu (que no et contesten en el termini previst, d’un mes) siga positiu. Així i tot, si la teua sol·licitud d’informació entra dins de les excepcions marcades, no aplica.
Però durant la tramitació parlamentària també s’han modificat alguns punts a la baixa quant al nivell de transparència. En els límits al dret d’accés, substitueix dos conceptes clars que estaven en el projecte de llei: “drets fonamentals emparats per la Constitució” i “interessos públics i privats protegits expressament per la llei” pel següent, més obert a interpretació: “la intimitat i altres drets privats legítims”.
A més, a límits com la protecció de dades privades com a religió, salut o vida sexual…, afegeix el secret per a “infraccions penals o administratives que no comporten amonestació pública a l’infractor”. Així, si un empresari que contracta amb l’administració pública, per exemple, implica una sanció greu de la Seguretat Social i un ciutadà pregunta sobre aquest fet, no haurà de ser respost.
Aquesta informació ha sigut publicada en Civio. Traducció: La Veu del País Valencià.
