Diari La Veu del País Valencià
Per què trencar un moviment de mares i pares que defensa eficaçment l’escola pública?

València.

Davant la convocatòria d’Assemblea General Extraordinària de Fapa-Penyagolosa, el proper 31 de gener, on a un punt de l’ordre del dia es planteja la continuïtat de la Federació castellonenca en la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, el consell de govern de Fapa-València apel·la al sentit d’unitat de les AMPA més enllà del que persegueixen els seus representants.

Cal dir que sols hi han dues Confederacions d’AMPA de l’escola pública al País Valencià: la Gonzalo Anaya, en honor al mestre republicà, i la COVAPA.

Per a qui formem part de la Confederació “Gonzalo Anaya”, en la qual s’integren les federacions de Castelló, València i Enric Valor d’Alacant, COVAPA representa la línia contrària als principis i objectius que perseguim.

Pensem que les AMPA de Castelló no acceptarien mai integrar-se en COVAPA perquè significaria renunciar als valors de l’escola pública que defensem.

Breu nota explicativa.

La situació plantejada en el si de la Confederació Gonzalo Anaya requereix insistir en aclariments i recompondre ràpidament la història més o menys recent.

El moviment de mares i pares comença a reorganitzar-se a finals de la dècada dels 70 en funció d’importants canvis polítics i socials. La revitalització de la democràcia no fou aliena a la necessitat d’ampliar i aprofundir la participació de mares i pares en l’àmbit educatiu; és en aquest context que les associacions s’enforteixen i donen substància a les seues respectives federacions comarcals. Aquest moviment aconsegueix importants reivindicacions per la seua força en les bases i per la seua presència en les diferents instàncies institucionals a causa de la permanent mobilització.

Antics referents del moviment de mares i pares (expresidents, de la Gonzalo Anaya inclosos, exconsellers de govern, etc) assenyalen els moments convulsos que va viure el moviment quan el govern del Partit Popular en els anys 1999-2000 pretenia crear la figura del “pare alliberat”, és a dir, cobrant de l’administració. Amb aquesta jugada el que pretenia el PP era obtenir el suport en la signatura del Pacte per la Qualitat de l’Educació, en impulsar més educació concertada, en afavorir la confessionalitat, en paralitzar construccions i deixar barracons per tot arreu i liderar la concertació d’infantil i batxillerat al País Valencià.

Si bé en aquell moment les federacions del País Valencià formaven part de la COVAPA, des de València i Alacant, moltes AMPA es declararen contràries a aquest propòsit i a favor d’un moviment independent, democràtic, participatiu, altruista i honest, defensor de l’educació pública, la qual cosa provocà un seguit d’Assemblees que acabà amb l’expulsió de les directives de València i d’Alacant que volien alinear-se amb el model organitzatiu que proposava el PP, amb l’eixida de COVAPA i amb la fundació de la Confederació “Gonzalo Anaya”.

La Confederació es formà amb les Federacions de València, Castelló i FAPA Enric Valor d’Alacant que va nàixer enfrontada a la “Gabriel Miró”, Federació alacantina integrada en COVAPA; el representant de la quaal, en ambdues, és actualment Ramon López; el mateix que presentà una candidatura conjunta amb la presidenta de FAPA Castelló en l’Assemblea de CEAPA (Confederació Estatal d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes) de juny passat. Fou també Ramon López qui firmà per l’abril de 2011 el “Pacte del Puig”, un document subscrit per CONCAPA-CV, (Confederación Católica Nacional de Padres de Familia y Padres de Alumnos), UNIMEL (Unión por la Mejora de la Enseñanza en Libertad) i l’exconseller d’Educació, Alejandro Font de Mora. El document ressalta els mateixos valors que subscriu la LOMCE, que el moviment de pares i mares de la “Gonzalo Anaya” ha rebutjat de manera contundent.

Pensem que les raons que porten a la dimissió de Maria Dolores Tirado de la Confederació “Gonzalo Anaya” s’originen en la crítica que ha rebut per presentar inexplicablement a esquenes dels seus companys de la Confederació un programa pactat a soles amb la Federació Gabriel Miró (com ho prova el fet que porta el segell de les dues federacions i cap altre des del primer full fins al darrere). És a dir, es tractava d’una aliança amb el President de Fapa Gabriel Miró (rival de la progressista Enric Valor a Alacant) i President de la COVAPA. Aquestes intencions i declaracions no poden tenir el suport de les AMPA de Castelló representades per Tirado, I si la seua intenció és portar la Federació Penyagolosa a COVAPA, fem una crida a la reflexió dels companys i companyes de Castelló perquè la COVAPA ha estat la Confederació que sempre ha pactat amb l’Administració, que demana la llibertat d’elecció de centre, que no s’ha manifestat en contra de la LOMCE, que no diferencia entre pública o concertada i que històricament ha sigut complaent amb els governs que legislaren en contra de l’escola pública, i que hui representa polítiques i lleis que empobreixen, precaritzen, desnonen i ens proposa endeutar-nos si volem que els nostres fills i les nostres filles arriben a l’educació superior.

En cap cas els nostres actes impliquen falta de confiança i discriminació cap a FAPA-PENYAGOLOSA i volem palesar que la data de la convocatòria de l’Assemblea de la Fapa-Penyagolosa s’ha fet coincidir amb la de la Confederació “Gonzalo Anaya”, quan aquesta ja havia estat ficada i publicitada amb antelació, per tal de complicar l’assistència de les AMPA castellonenques al seu debat.

FAPA-València no vol que s’enganye l’opinió pública i en especial als companys i companyes de les AMPA de Castelló amb qui compartim la defensa d’una educació vertaderament pública, laica, en valencià i que eduque críticament en valors democràtics.

Comparteix

Icona de pantalla completa