Els escolars valencians celebren, com els de la resta del món, aquest divendres 30 de gener el Dia Escolar de la No-violència i la Pau, conegut popularment com Dia de la Pau.
El també conegut com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l’any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i es tracta d’una iniciativa educativa no violenta i pacificadora, difosa internacionalment, que es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers, coincidint amb l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi.
Aquest dia es propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau.
Dibuix del Cartell del 11é Dia de la Pau a Almussafes.
Els objectius del Dia Escolar de la No-violència i la Pau són sensibilitzar que la pau és molt més que l’absència de guerres i baralles; conèixer i familiaritzar-se amb els conceptes d’amor universal, de no-violència i de pau positiva, així com amb els procediments de reivindicació no-violenta dels Drets Humans; conèixer persones i/o grups que lluiten per la pau i la justícia al món; saber resoldre els conflictes de manera pacífica i dialogant, és a dir, expressant les opinions de forma tranquil·la, clara i ordenada i compartir una estona amb tots els alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la no-violència i la pau.
Mohandas Karamchand Gandhi (1869 – 1948) va ser un pensador i polític indi. Encara que Gandhi no va ser el creador del principi de la no-violència, ell va ser el primer a aplicar-la en el camp polític a gran escala. Gandhi explica la seva filosofia i forma de vida en la seva autobiografia The Story of My Experiments with Truth. Així deia: “L’ull per ull deixa tot el món cec”; “hi ha moltes causes per les quals estic disposat a morir, però cap per la qual estiga disposat a matar” o també “quan em desespere, recorde que al llarg de la història ha guanyat sempre el camí de la veritat i l’amor. Hi ha hagut tirans i assassins, i per un temps semblaven invencibles, però al final, sempre cauen; penseu en això, sempre”.
En l’aplicació d’aquests principis, Gandhi no es va negar a dur-los als seus extrems més lògics en previsió d’un món en què fins i tot el govern, la policia i els exèrcits foren no-violents.
