Denuncien que l'arranjament s'acarnissa amb la pública i va contra l'èxit escolar

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic també denuncia que l’arranjament previst per al pròxim curs suposa un ‘atac’ que provocarà el tancament de més col·legis públics. Exigeixen ‘no retallar ni una unitat més mentre hi haja concerts educatius’
2 febrer 2015 01:00h
RedactaVeu / EP / València

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic -integrada per sindicats, AMPA i diverses entitats de la comunitat educativa- ha criticat l'arranjament escolar previst per la Conselleria d'Educació per al curs 2015-2016 perquè, al seu parer, “s'acarnissa amb l'educació pública en benefici de la xarxa privada concertada, no garanteix que els xiquets tinguen èxit escolar i provocarà el tancament de més col·legis públics”.

Al mateix temps, la Plataforma ha exigit “no retallar ni una unitat més pública mentre hi haja concerts educatius”. Representants de la Plataforma han fet aquest dilluns una roda de premsa a les portes del col·legi 103 de València, al costat de membres de les associacions de mares i pares d'alumnes de col·legis que perden unitats en la planificació preparada per l'administració educativa. 

La presidenta de la Confederació d’AMPA del País Valencià Gonzalo Anaya, Eva Grimaltos, ha llegit un manifest en el qual es critica l'arranjament per considerar-lo un “atac” a l'ensenyament públic, fruit de la “massificació per l'augment de ràtios” i la retallada de plantilles docents.
 
 
Aules saturades, reducció de la qualitat de l’ensenyament

“Les aules saturades han justificat la retallada d'unitats i llocs de treball i han minvat la qualitat de l'ensenyament dels nostres fills”, ha lamentat Grimaltos, que ha expressat el desig dels pares de ser cridats a una mesa de negociació per a parlar de la possible rebaixa del nombre d'alumnes per classe i ha demanat que, en tot cas, la Conselleria retire la normativa que va permetre augmentar un 20 per cent les ràtios.

Grimaltos ha insistit que “és impossible que amb menys professorat i la massificació, cada mestre dedique més de dos minuts a cada xiquet”. La portaveu de l’AMPA ha relacionat la mesures d'ajust que afecten la xarxa pública amb la voluntat de la Generalitat de “blindar la privada i desprotegir la pública en tots els fronts”.
 
“Hi havia uns diners (del Banc Europeu d'Inversions per al programa Crea Escola) que eren per a fer i reformar ‘coles’ i no estan; hi ha una demanda de gent que vol anar a la pública i lleven unitats, i hi ha qui vol estudiar en valencià i no habiliten unitats d'entrada”, ha lamentat Grimaltos, qui ha opinat que la Conselleria confirma la seua intenció d'afavorir l'educació privada concertada “en cada normativa que publica”.

“Açò no hauria d'estar polititzat -ha prosseguit- i un clar exemple és Alemanya, on hi ha un govern del mateix color polític que el d'ací però que té un 93 per cent del sistema públic".

En l'acte també han participat membres d’AMPA d'alguns col·legis afectats per l'eliminació de línies. En concret, representants del col·legi Les Arenes han comentat que després de dos cursos de retallada s'han quedat sense línia en valencià de 3 i 4 anys, encara que era “l'única pública que hi ha en el Cabanyal-Canyamelar”.

Així mateix, des del CEIP 103 han assenyalat que actualment té dues línies, una en castellà i una altra en valencià, després de la supressió d'una línia, i han fet notar que porten des de fa set anys en barracons per les quals manquen d'instal·lacions com a biblioteca, gimnàs i no poden instal·lar ni Cistelles, ni tendals.

Les mares han asseverat que el cas d'aquest col·legi és “deficiència rere deficiència” i han citat que les aules prefabricades estan situades damunt de tacs de fusta sense tractar, sense ni tan sols una petita fonamentació, i la tanca no garanteix ni la seguretat ni la privadesa dels menors.

Primera pedra des del 99

També han criticat l'estat de les instal·lacions, pares del col·legi Sant Àngel de la Guàrdia, que han perdut en els últims anys diverses línies d'Infantil i ESO (ja que és un dels tres col·legis de València que encara tenen la Secundària en el mateix centre que primària) malgrat que tenen compromés -i publicat en el DOCV i posada la primera pedra en 1999, han puntualitzat- la construcció d'un nou col·legi i institut.

El temor dels progenitors és que la successiva reducció de classes supose “la desaparició del col·legi a poc a poc”. A més, han denunciat que aquesta demora provoca una deterioració de les instal·lacions provisionals, on hi ha amiant, barracons i que divendres passat va patir el despreniment pel temporal de vent d'una tanca dels terrenys militars que estan annexos al col·legi “solament un quart d'hora abans de l'eixida dels xiquets”.

El Cremona segueix sense línia d’entrada

També ha exposat les seues reivindicacions una representant de la Plataforma Tots Som Cremona, del CP Cremona d'Alaquàs, que ha denunciat que és l'únic col·legi del País Valencià “al qual no se li ha donat cap línia d'entrada sabent que hem presentat 25 sol·licituds d'entrada de xiquets que es tornaran a quedar sense poder anar amb els seus germans majors".
 

Imatge d'arxiu d'una pancarta a la porta del Cremona amb una petició dirigida al president de la Generalitat.

El col·lectiu lamenta que la Conselleria “haja castigat el Cremona per defensar els seus drets” però adverteix que no desistirà en la seua obstinació de recuperar la línia d'entrada i aconseguir el col·legi que es va prometre fa huit anys.
 

 
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next