“Crec que és el moment de passar de l’acció entre bastidors a la política diària per a aportar coses en aquest moment d’emergència social, quan els valencians, i la seua llengua, cultura i identitat, ho estan passant molt malament”. Alabajos viu de i per a la música des de 2003. Milita en Compromís, com a independent, des de 2010, però la seua participació en moviments socials i la combativitat de les seues lletres ve des de lluny.
Una de les seues cançons, Línia 1, del disc Teoria del caos, s’ha convertit en l’himne oficiós a les víctimes de l’accident del metro de València de 2006, en el qual van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides. Quasi en cada aniversari de la tragèdia, Alabajos, en companyia d’un altre artista, Pablo Monleón, posa veu i música en les concentracions ciutadanes que “clamen contra una injustícia flagrant”. Aquest és el vídeo d’un tema que ha esdevingut quasi en himne.
Música i política a València
Alabajos, amb el seu estil, és un dels representants del boom de música -quasi sempre compromesa- en valencià, encara que ell no creu que s’haja inventat res. “La nova fornada de grups respon a una tradició (Raimon, Ovidi Montllor) que s’ha actualitzat amb els temps i difós de manera relativament massiva gràcies a les noves tecnologies, que abarateixen la producció i faciliten la difusió dels discos”.
El moment polític, a més, ha ajudat, després de lustres de “governs del PP que han sigut letals per als valencians”. Açò hauria reforçat el compromís de bandes com La Gossa Sorda (el seu cantant, Josep Ramon Nadal, aspira a ser diputat per Compromís), els mítics i ja desapareguts Obrint Pas, Sènior o, en un altre registre, Los Chikos del Maiz. En qualsevol cas, a través de la música o en la política institucional, Alabajos només aspira a “continuar la lluita”.
Aquesta informació ha sigut publicada en eldiario.es. Traducció: La Veu del País Valencià.
