El títol d’aquesta exposició́ es basa en dos paraules extretes d’uns emotius versos de Miguel Hernández, procedents de Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941):
Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.
Aquest poema escrit en temps atziacs i d’irrupció brutal de la força militar -el colp d’estat feixista de Franco al 1936- suposa un reconeixement atribolat de la derrota de la paraula, del fracàs dels sentiments i dels afectes enfront la freda lógica bèl·lica.
La consciència del desastre que suposa la guerra ha conduit a diferents sectors socials a mobilitzar-se. També des de la producció artística s’han alçat veus crítiques davant els enfrontaments armats. Tot i això, pocs ho han fet amb la perseverància i clarividència dels creadors reunits en aquesta exposició: el valencià Josep Renau (1907-1982) i la nord-americana Martha Rosler (1943).
Renau va mantenir una posició militant des de plantejaments comunistes durant la guerra civil. Anys després, ja a l’exili, va diseccionar amb atenció l’imperialisme nord-americà i les consequències brutals del seu afany d’expansió i poder. Va ser a Mèxic on Renau va fer un conjunt d’obres -entre elles alguns murals- en què atacava les bases del capitalisme i el poder omnímode de la burgesia.
Josep Renau.
També seria durant el període mexicà el moment en què Renau va concebre la sèrie de fotomuntatges més aconseguits estèticament i políticament: The American Way of Life. En aquesta sèrie, encara que no únicament, l’ imperialisme nord-americà aguaita en el seu intent de controlar Cuba i també en les massacres del Vietnam. Per a Renau tot allò és fruit d’un sistema social que mercantilitza la vida. Per això la societat de consum que emergeix de la segona guerra mundial és blanc de la seua ironia. Una societat en la qual el cos de la dona és també un objecte de consum.
En el cas de Martha Rosler, va ser la guerra del Vietnam el que va motivar alguns dels seus primers fotomuntatges a finals dels anys seixanta. Rosler volia dur mentalment i visualment les batalles del Vietnam a les llars nord-americanes. Pretenia d’aquesta manera trencar la comoditat i la indiferència de la societat del seu país aliena als crims que l’exèrcit nord-americà estava perpetrant a molts milers de quilòmetres de distància.
Martha Rosler.
