Descobreixen els processos que regulen el rellotge intern d'animals i plantes

El descobriment l'han fet investigadors de la Universitat d'Alacant en col•laboració amb la universitat nord-americana de Sant Diego
7 febrer 2015 01:00h
RedactaVeu / Alacant

Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA), en col•laboració amb els seus homòlegs de Sant Diego (Estats Units) han descobert el mecanisme pel qual animals i plantes regulen el rellotge intern i que els permet interrelacionar-se i adaptar-se amb el canvi  entre el dia i la nit.

Els científics alacantins formen part del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d'Alacant. Els experts han treballat en col•laboració amb la Division of Biological Sciences de la Universitat de Sant Diego, a Califòrnia, i acaben de publicar un article, publicat en la Revista Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS), que trau conclusions sobre el ritme circadià.

Amb aquest nom es coneix al rellotge intern que existeix en els animals i les plantes i que els permet adaptar-se a les condicions, que en algunes zones geogràfiques són extremadament diverses i canviants. Els cicles de llum i foscor (dia i nit) tenen una enorme importància per a les espècies i l'activitat de la vida en la terra. Així, la majoria dels organismes posseeixen rellotges interns.

El treball publicat en la UA descobreix mecanismes de regulació que permeten la comunicació molecular entre els senyals ambientals i les que controlen el rellotge intern, a fi d'optimitzar processos metabòlics i fotosintètics.
 

Les cianobactèries van ser pioneres a desenvolupar un rellotge intern per a adaptar-se, i fins i tot anticipar els cicles de llum i foscor. Per a dur a terme aquest estudi, els científics han treballat amb l'organisme model en el qual més detalls moleculars es coneixen sobre el rellotge circadià, que és la cianobacteri Synechococcus elongatus PCC7942, utilitzada en laboratoris de tot el món, i en la qual han realitzat el descobriment.

Les cianobactèries són els microorganismes que van crear l’atmosfera d'oxigen del planeta i van possibilitar la vida tal com l'entenem actualment. Realitzen, de forma més eficient, el mateix tipus de fotosíntesi que les plantes, consumint CO2 i tenen per tant enorme importància evolutiva i ecològica, i un gran potencial biotecnològic.

Així, una de les aplicacions pràctiques de l'estudi pot ser la producció de combustible biofuel de forma més assequible. El treball connecta les línies de recerca dels grups de la Universitat d'Alacant i la de Sant Diego, dirigits respectivament per les genetistes Asunción Contreras i Susan Golden. Quatre dels sis investigadors del treball pertanyen al Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la UA.


next