El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que Òmnium Cultural atorga des del 1969 a una persona que haja destacat per la seua contribució a la vida cultural dels territoris de llengua catalana, està dotat amb 15.000 euros i un guardó obra d’Ernest Altés. L’acte de lliurament tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el dilluns 8 de juny.
El premiat ha ressaltat la seua profunda satisfacció pel 47é Premi d’Honor que no sap si en realitat mereix i ha expressat la seua gratitud al jurat que ha estat “condescendent i generós” amb la seua persona. De fet, Lluís Duran, membre del jurat, ha recalcat el reconeixement “no prou tingut en compte tot sovint de la feina feixuga i no sempre reconeguda de l’estudiós” i ha ressaltat també el compromís per la llengua de tot el domini territorial català i de l’estimació i el treball constant per la llengua.
El guardonat ha recordat altres persones i professors de la llengua que han rebut el guardó entre els quals no pot oblidar Antoni Maria Badia i Margarit que “va ser el seu mestre, mentor i amic. Si sóc aquí és gràcies a la seva amistat i mestratge”.
Joan Veny s’ha dedicat a la llengua des de diverses facetes i té “una concepció total de la llengua. L’ha estudiat des d’un punt de vista “diacrònic, cercant les arrels de les paraules i també no ha oblidat el contacte” amb altres llengües veïnes. També ha apuntat el seu interés amb l’etimologia de les paraules. “M’he emocionat trobant paraules noves que arriben al sistema de la llengua per composició i derivació i aquelles que arriben de fora”.
“Preocupació” pel futur
En definitiva ha ressaltat la seua “ocupació per la llengua i el estudi aprofundit i sòlid”, però també ha mostrat la seua preocupació pel seu futur. “Estem en moments difícils i espero que hi hagi un futur més o menys pròxim de llibertat que ens permeti de viure una llengua en tota la seva normalitat”. En aquest sentit, ha indicat que al Principat hi ha molts problemes, però hi ha “possibilitats i un futur més o menys rosat”, però a les Illes Balears “les coses no pinten tan bé i a València pitjor”.
El filòleg Joan Veny i Clar amb la presidenta d’Òmnium Cultura, Muriel Casals.
“La competència imperialista del castellà”
Veny s’ha mostrat preocupat per l’ús quotidià de la llengua. “Tenim el problema de l’administració que defensa la seva llengua i tenim casos d’individus que no fan servir la llengua com cal i a més el ressò social no ha arrelat degudament”, ha indicat. El premiat ha explicat que “la immigració és un problema” en el cas de la llengua i es treballa “per l’assimilació d’aquesta gent, però costa molt. Assimilar la nostra quan hi ha la competència imperialista del castellà prefereixen aprendre aquesta llengua més majoritària que la nostra”. “Estem lluitant amb coratge a base de mitjans de comunicació, d’escola i de l’actitud dels catalanoparlants”, ha manifestat.
També ha recalcat que no ha estat dins un gueto, sinó que ha estat professor catedràtic durant més de 40 anys en contacte amb la joventut. “He procurat tenir un contacte directe i de respecte amb alumnes, cosa que no passa sempre”, ha assenyalat. Així mateix, ha declarat que no es limita a fer obres de gran investigació “per un grup selecte sinó llibres sovint basats en un rigor que presenta els temes i problemes d’una forma assequible, amable i no constitueixen una frontera davant futurs lectors”.
El jurat del guardó està format per Margarida Aritzeta i Abad, Fina Birulés i Bertran, Margarida Casacuberta i Rocarols, Lluís Duran i Solà, Ramon Pla i Arxé, Joaquim M. Puyal i Ortiga, Carles Solà i Ferrando, Anna Sallés i Bonastre i Joan Mas i Vives.
Biografia
Joan Veny (Mallorca, 22 d’agost de 1932) és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Va estudiar en aquesta universitat i en les de Lovaina i Poitiers i es va doctorar en filologia romànica. Com ha explicat Òmnium, ha fet recerca en el camp de la dialectologia, l’edició de textos i la història de la llengua i ha dedicat una atenció especial a l’etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana, especialment sobre dialectologia, geolingüística, etimologia i contacte de llengües. Ha pres part en nombrosos congressos i és autor de llibres com ‘Estudis de geolingüística catalana’, ‘Els parlars catalans’ i ‘Introducció a la dialectologia catalana’, ‘Dialectologia filològica’, ‘Llengua i entorn natural’ o ‘Petit Atles Lingüístic del Domini Català’. Director, amb Lídia Pons, de l”Atles Lingüístic del Domini Català’, és responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l’àmbit de la geolingüística. President del Consell Supervisor del Termcat, president de l’Atles Linguistique Roman (Grenoble) així com de la Comissió de l’Estàndard Oral Lèxic, i codirector de la revista Estudis Romànics.
Joan Veny, amb Lídia Pons, dirigeix l’ALDC, un programa de recerca sobre la llengua catalana centrat en la diversitat dialectal, que té com a objectiu el tractament informàtic i la publicació del material lingüístic i etnogràfic procedent de cent noranta localitats de tot el domini lingüístic. L’any 1989, acollit per l’Institut d’Estudis Catalans, l’ALDC va començar una nova etapa de treball regular i sistemàtic. Des de 1998, publica regularment els materials elaborats, també consultables a internet. De moment han aparegut els sis primers volums i quatre volums del ‘Petit Atles Lingüístic del Domini Català’, obra interpretativa de l’ALDC.
