Paralitzat el desnonament d'una família amb dos menors tutelats a València

La PAH exigeix a la Generalitat que garantisca el dret a l'habitatge del nucli familiar
11 febrer 2015 01:00h
 Enric Llopis / Rebelión / València

La germana major, Andrea Gamaza López, de 21 anys, es va fer càrrec dels seus dos germans menors com a família “extensa”, en trobar-se la seua mare en parador desconegut i el seu pare privat de llibertat en un centre penitenciari. La Conselleria de Benestar Social va aprovar la resolució d'acolliment el 17 de gener, i és precisament Benestar Social la institució que com a responsable de la tutela, ha de garantir la manutenció i les necessitats bàsiques dels menors.

En una carta dirigida al president de la Generalitat, Alberto Fabra, la PAH recorda que la Conselleria de Benestar Social és, com a responsable legal dels menors d'edat, l'administració encarregada de “vetlar per aquests i els seus interessos, protegir-los degudament, prevenir que siguen víctimes de la més grollera especulació immobiliària i garantir la llar familiar”. La PAH demana a més que es faça efectiu l'acord de la conselleria per a l'acolliment dels menors en família “extensa”, amb la seua germana major, en l'habitatge on actualment resideixen.

El procediment de desnonament té el seu origen en els diners facilitats a la família per dos prestadors valencians, que ara reclamen un total de 65.000 euros i, en defecte d'açò, l'habitatge en el qual viuen els tres germans i un altre amb garatge corresponent al patrimoni familiar. El préstec contenia “clàusules abusives” i “interessos especulatius”, ha denunciat un dels portaveus de la PAH, José Luis Messeguer, en roda de premsa.

A més de parar el desnonament i responsabilitzar-se dels menors, la Generalitat Valenciana hauria de, segons exposa la PAH en les seues demandes, acompanyar la plataforma en les negociacions amb els prestadors; proporcionar suport en el jutjat per a aconseguir una moratòria del desnonament fins que s'aconseguisca una “solució habitacional”; i estudiar la situació de la família per ajudar econòmicament Andrea Gamaza, la germana major. María Piquer, de la Plataforma per a la Defensa de l'Acolliment Familiar, organització que dóna suport als germans afectats, adverteix que a les famílies “extenses” al País Valencià no se'ls ajuda. “Amb aproximadament 240 euros mensuals -120 euros per cada germà- Andrea ha de pagar aigua, llum i lloguer de l'habitatge”, ha informat en la conferència de premsa. María Piquer també ha valorat l'actitud d'Andrea Gamaza en ocupar-se dels seus dos germans: “L'alternativa hauria sigut segurament un centre de protecció de menors”.

El desafiament és ara implicar la Generalitat Valenciana en la paralització definitiva del desnonament, “rescatar el pis” i mantenir la unitat familiar. “Vaig acudir a la PAH perquè em trobava molt sola, ja que en la conselleria no em van garantir al 100% el suport”, explica Andrea Gamaza, qui dedica el seu temps a l'estudi, igual que els seus dos germans. “El desnonament s'ha parat de moment, però què ocorrerà d'ací a uns mesos?”, es pregunta. Els suports principals els ha trobat en el moviment antidesnonaments, el seu advocat d'ofici i la Plataforma per a la Defensa de l'Acolliment Familiar.

Finalment, els portaveus de PAH València han informat que, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, entre 2007 i el tercer trimestre de 2014 han tingut lloc 585.911 execucions hipotecàries en el conjunt de l'estat (103.787 al País Valencià). Quant als desnonaments, la xifra a l’Estat espanyol entre 2008 i el tercer trimestre de 2014 s'eleva a 477.861 (92.804 al País Valencià). “Els desallotjaments continuen dia a dia, i les necessitats de les famílies no corren al mateix ritme que les eleccions polítiques”, conclou José Luis Messeguer.
 
Aquesta informació ha sigut publicada en Rebelión. Traducció: La Veu del País Valencià.
 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next