València, la ciutat que devora la seua horta (1)

L'Ajuntament planeja la construcció d'habitatges, polígons industrials i centres comercials en zona hortícola
14 febrer 2015 01:00h
Enric Llopis / Rebelión / València

Després d'una dècada de tràmits, la majoria absoluta del PP en el consistori valencià ha donat una accelerada a l'aprovació del Pla General. Tal vegada s'expliquen les urgències per la proximitat de les eleccions municipals del 24 de maig, que podrien inaugurar un canvi de majoria en el consistori. Segons el col·lectiu Per l'Horta, la urbanització i construcció d'habitatges en l'horta no es justifica per necessitats demogràfiques (la ciutat ha perdut 30.000 veïns en cinc anys) ni per urgències en habitatges (València té actualment unes 60.000 habitatges buits, que publicacions especialitzades en habitatge de lloguer eleven a 214.000, a la qual cosa s'agreguen solars per a construir, altres 38.000).

El document de planejament condicionarà l'urbanisme de la capital valenciana durant dècades. La campanya 'Horta és futur' explica les conseqüències de la reclassificació de sòl d'horta: “No és excusa dir que no es construirà immediatament. Requalificar més terres d'horta és persistir en el model especulatiu que ens ha portat al desastre”. Per a revertir la qualificació d'“urbanitzable” i preservar aquestes terres, caldrà pagar indemnitzacions milionàries als propietaris, s'afirma en el document de recollida de signatures. A més, “és possible que els beneficiaris del Pla General siguen bancs i constructors que van comprar els terrenys per a especular i ara vulguen fer caixa”.

Però l'important no és només el valor paisatgístic i patrimonial de l'horta, ja que el Pla General de València també “posa en perill el pulmó verd de la ciutat (l'horta), font de treball i aliments saludables”. Josep Gavaldà, del col·lectiu Per l'Horta, afirma que el Pla General “hauria de retirar-se de manera immediata, perquè no s'ajusta a la vigent Llei Urbanística Valenciana ni a les directrius de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana; açò seria suficient per a elaborar un altre Pla en el qual intervinguera la ciutadania, no interessos espuris”.

L'amenaça de l'asfalt afecta l'horta de barris i pedanies de la capital com Campanar, Benimaclet, Benimàmet, la Torre, Castellar-Oliveral, la Punta i l'entorn del Monestir de San Miquel dels Reis, en molts casos terra hortícola fèrtil i actualment en cultiu. Però els riscos no es limiten al previst en el Pla General de València. Els nous documents de planejament de municipis limítrofs amb la capital caminen per la mateixa senda. Per exemple a Alboraia, el consistori proposa habitatges, sòl industrial i terciari en zona d'horta. A Tavernes Blanques es planteja la reclassificació d'una considerable proporció del sòl rústic del municipi.

El portaveu d'EUPV-IU en l'Ajuntament de València, Amadeu Sanchis, ha centrat les seues crítiques en l'ampliació del Campus de la Universitat Politècnica sobre l'horta nord de la ciutat, en un sector de 227.613 metres quadrats qualificat com a “dotacional universitari”. La proposta municipal inclou la construcció en la zona (“sector Vera”) de diverses rotondes i una nova ronda viària. El regidor d'esquerres ha manifestat la seua oposició, així mateix, a altres projectes amb impacte sobre l'horta, com el túnel previst davall el Monestir de San Miquel dels Reis, declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana en 2007. Sanchis ha explicat que a la pedania de Mahuella, amb 15 cases i 40 habitants, l'ajuntament ha planificat la reclassificació de quasi 80.000 metres quadrats de terrenys d'horta. Al principi estava prevista la construcció de 628 habitatges, però les al·legacions dels municipis adjacents van forçar la conversió en sòl d'ús terciari. El “mos” a l'horta també s'aprecia en els barris de la Torre (814 habitatges), la Punta (4.740) Benimàmet (3.478) i Campanar (3.250 habitatges). En els quatre sectors s'habilita sòl per a ús terciari i serveis. En la pedania de Faitanar, on es localitza una de les zones d'horta millor conservades de la part sud, està previst un polígon industrial (a més de sòl terciari) en un sector de quasi 800.000 metres quadrats.

En 2001 es va produir una gran mobilització ciutadana en defensa de l'horta, que va culminar en una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), avalada per 117.000 signatures, que la majoria absoluta del PP va rebutjar en les Corts Valencianes. En 2015 es reprén la batalla contra la revisió del pla general, de moment, amb la massiva presentació d'al·legacions. A més, 'Horta és futur' va arreplegar per Internet 2.000 signatures de suport en 12 hores. El 7 de febrer, uns 2.000 veïns de la pedania de Castellar-Oliveral, pedania l'horta de la qual es veu particularment afectada, es van manifestar contra el nou planejament. Pròximament hi ha previstes “bicifestacions” seguint la ruta Benimaclet-Benicalap, i una altra en Campanar.

La perspectiva comparada permet introduir matisos i observar en profunditat el creixement de la ciutat a costa de la seua horta, en una relació molt problemàtica que dura dècades. L'arquitecte i activista en defensa de l'horta, Carles Dolç, recorda que l'anterior Pla General, de 1988 (amb el PSOE en el govern municipal), declarava urbanitzables 815 hectàrees d'horta (que van augmentar a 911 hectàrees per ampliacions posteriors, sobretot de la Universitat Politècnica, i per la construcció de la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) del Port). El Pla General que actualment dissenya el PP reclassifica menys hectàrees d'horta (415), “però en una conjuntura de crisi econòmica i sense creixement demogràfic”. L'urbanista subratlla les dos principals “bocades” del nou pla: l'ampliació de la Universitat Politècnica, “que des d'un inici es va construir i va créixer a costa de l'horta”, i l'expansió de la ciutat cap al nord (Tavernes Blanques i Alboraia), on hi ha prevists quasi 2.000 habitatges i zones de terciari sobre trams d'horta singularment fèrtils. Existeix el risc, fins i tot, que arribe a formar-se una conurbació cap al nord.

Demà: València, la ciutat que devora la seua horta (i 2)

Aquesta informació ha sigut publicada en Rebelión. Traducció: La Veu del País Valencià.
 
next