L’eurodiputat d’Iniciativa, Raül Romeva, ha dut el ʹfrackingʹ a la Comissió Europea. Romeva ha volgut saber quin és paper d’Europa envers el projecte del País Valencià, per eixe motiu ha presentant una sèrie de preguntes per saber si la Comissió considera que la Generalitat Valenciana (i l’Estat espanyol) està violant el principi de cautela i quines accions prendrà per frenar, almenys temporalment, els projectes amb l’empresa Montero Energy Corporation SL.
La Comissió Europea ha contestat assegurant que no disposa de dades suficients sobre el projecte, “per la qual cosa mantindrà contacte amb les autoritats espanyoles competents per a recaptar més informació”.
El passat dia 28 de setembre van aparèixer publicades en el Butlletí Oficial de la Generalitat Valenciana, informacions públiques sobre les sol·licituds de permisos de recerca d’hidrocarburs denominats Aristòtil, Arquímedes i Pitàgores per part de l’empresa Montero Energy Corporation. Aquestes sol·licituds abastarien un terreny total de 195.569,5 hectàrees i 41 termes municipals.
Aquests permisos es basen en la pràctica del fractura hidràulica o ʹfrackingʹ. En l’informe Impactes del gas i petroli no convencional per al medi ambient i la salut, realitzat pel Parlament Europeu, es reconeix que no existeix a Europa una normativa detallada, exhaustiva i accessible públicament del marc regulador de l’extracció del gas d’esquist i la necessitat que aquesta es desenvolupe. L’informe arreplega expressament la necessitat que siga revisada la Directiva Marc en matèria d’aigües i els possibles impactes de la fractura, i proposa que es valore la prohibició de l’ús de compostos químics tòxics, o almenys, recomana que es revele la composició exacta dels mateixos.
Impacte en la natura
La pràctica de la fractura introduint compostos químics en el subsòl “pot contaminar l’aqüífer subterrani del Maestrat, que nodreix les zones humides protegides a nivell comunitari, espanyol i autonòmic com la Marjal de Peníscola o Parc Natural de Prat de Cabanes-Torreblanca (zona ZEPA), a més de no haver-se avaluat el seu impacte en zones LIC de l’Alt Maestrat, o zones ZEPA incloses en la Xarxa Natura 2000 com la ZEPA Tinença de Benifassà, Serres Turmell i Vallivana, Zona ZEPA Penyagolosa o Parc Natural de la Serra d’Irta.
En aquest sentit, la Comissió afirma que “els projectes de prospecció i explotació de gas d’esquist estan regulats per la Directiva d’Impacte Ambiental (EIA), que imposa els Estats membres la responsabilitat de sotmetre aqueix tipus de projectes (siguen públics o privats) a avaluació abans d’autoritzar l’execució, aplicant, si resulta necessari, el principi de cautela”.
