Toni Mollà: 'Voldríem reobrir RTVV el Nou d’Octubre'

El diumenge 8 de febrer, al diari ‘Ara’, Antoni Bassas li feia una entrevista al periodista i sociòleg Toni Mollà, de Meliana, que va treballar a RTVV des de les primeres emissions; es van conèixer a la llibreria Kramerbooks de Washington; llavors, Mollà estava de professor visitant  la Bronw University i Antoni Bassas de corresponsal de TV3 als Estats Units. Ara, Toni Mollà acaba de visitar Barcelona on ha presentat Reset RTVV, que ha firmat dins el col·lectiu Ricard Blasco. Una proposta perquè el dia que reobrin Canal 9 no siga partidista ni governamental.
16 febrer 2015 01:00h
Sal·lus Herrero  / València
 
És remarca en gran al diari: “Voldríem reobrir la Radiotelevisió Valenciana el Nou d’Octubre”. També es subratlla sobre la visibilitat “Vaig dir als líders d’esquerres. Si Canal 9 segueix tancat, qui parlarà de vosaltres?; sobre Catalunya: “No estic segur que les conseqüències de la independència siguen totes roïnes per al País Valencià”. I sobre la possibilitat de canvi polític: “A les eleccions de maig els valencians tenim una decisió moral”.
 
- Antoni Bassas: Fa una mica més d’un any que el PP va tancar Canal 9. Com és el silenci d’un país quan la seua televisió pròpia fa el fos a negre, després de 24 anys d’emissions?
Toni Mollà: És un silenci que no és només comunicatiu, sinó que s’ha produït en tots els sectors socials, econòmics i culturals. Al País Valencià la principal empresa del país és la Ford. La segona era Radiotelevisió Valenciana. Això en un país caracteritzat per una petita i mitjana empresa que des del 2007 ha tancat 40.000 empreses. Però el silenci comunicatiu és total: el País Valencià no té cap diari, ràdio o televisió d’àmbit propi ni en valencià ni en castellà. Les persones de Castelló no saben res del que passa a València i a Alacant. Les úniques televisions que veiem són espanyoles. En esports, això vol dir que no hi ha ni València ni Vila-real. Aquest silenci s’estén també als partits polítics. L’altre dia li ho preguntava a un dels líders del PSOE quant durarien ells al govern si no tenen una ràdio i una televisió valencianes. Ningú parlarà d’ells quan estiguin vius! I hem deia que l’esquerra valenciana sap que el primer que ha de fer, si volen visualitzar el canvi polític al mes de maig, és reobrir la Radiotelevisió Valenciana. Però el nou president de la Generalitat la primera cosa que ha de fer és eixir i demanar perdó públicament a les víctimes del metro.
 
-Hi ha alguna possibilitat que es reobri la televisió valenciana?
Nosaltres estem convençuts que sí. Hem presentat al Col·legi de Periodistes el llibre “Reset RTVV” [...] i estem convençuts que es pot obrir a partir del juliol i a cost zero, perquè l’ERO ha costat una barbaritat de diners, ja que s’ha tancat d’una manera completament insensata. En aquests moments, RTVV costa més mantenir-la tancada que oberta [...] la nostra idea seria reobrir-la el 9 d’octubre, que és la diada del País Valencià i seria molt simbòlic, 25 anys després. Tenim tot l’arxiu perquè els documentalistes de la casa no se n’han anat: l’arxiu de la casa està en perfecte estat, els periodistes saben perfectament què s’ha de fer. El que sí que s’hauria de fer és un ERO ben fet, però  d’acord amb els sindicats. En quinze dies es pot fer. Per tant, pensen que a l’agost es pot estar treballant.
 
-La societat valenciana vol passar comptes?
Jo crec que en aquests moments tenim una decisió moral i és si volem que continue governant-nos aquesta màfia. Mira el nou  Mestalla, el camp del València que està a mig fer, en un lloc on no hi ha infraestructures, boques de Metro... Una cosa feta allà a mig amb l’única idea que d’aquí a uns anys el requalificarien i el portarien a un altre lloc. I construït, per cert, en un solar públic que estava destinat a dotacions esportives per al barri. Un gran vaixell que sembla amarat al mig de la ciutat... Però és que ja no queden metàfores al País Valencià. Després de Mestalla vingué Emarsa, Gürtel, l’aeroport de Castelló, la Ciutat de la Llum, la Ciutat de les Arts, la visita del Papa... Al País Valencià ser pessimista és molt fàcil perquè l’encertes sempre. Jo vull militar en l’optimisme patològic, que l’auto-profecia es realitze i això s’acabe.
 
-Però el  Partit Popular governa còmodament al País Valencià, entre altres coses, perquè no hi ha alternatives?
 No n’hi hagut durant molts anys, d’alternatives. I el PP, durant molts anys, a través de Canal 9 però a través d’això que ara s’anomena tant, la societat civil, ha construït el que Gramsci anomenava una “hegemonia cultural”. Blaverisme, però no solament, sinó una sèrie de manifestacions populars típiques del país que han fet una autèntica metàstasi. La utilització barroera que s’ha fet del món faller, o del València CF, a partir del 1977, per exemple...
 
-El subdirector de l’ARA David Miró, que és de Borriana, em deia que hi ha un any clau, el 1992: a Barcelona fan els Jocs Olímpics, a Sevilla fan  l’Expo, Madrid és capital cultural europea, i el PP diu als valencians que l’Estat s’ha oblidat d’ells i promet que posarà València al mapa.
Jo crec que l’origen de tot és el 1977. Hi ha una colp d’estat ideològic del blaverisme, que no és només anticatalanisme, és xenofòbia, autoodi, antiintel·lectualisme populista, antiracionalisme, conservadorisme social, conformisme, autosatisfacció narcisista... Recorde que vaig parlar un dia amb Joan Fuster abans de morir i li vaig dir: “Joan, a tu t’haurien posat les bombes igual si hagueres escrit en castellà” perquè era un intel·lectual que trencava amb tota la tradició que teníem al país. Després, el 95, amb l’arribada de Zaplana a la Generalitat Valenciana... comença el capitalisme popular, que en deien en aquella època, Construcció, diners fàcils... Després les coses són pitjors, perquè ve un vaticanista que és Paco Camps amb tot el sector Aznar i Cotino darrere, ve l’Agua para todos... No necessitàvem allò, era simplement pur anticatalanisme, pur enfrontament. En això també una gran culpa és del PSOE, que assumeix tot l’imaginari simbòlic i sentimental del país i deixa de banda totes les reivindicacions del valencianisme  [...]. Aquesta és una de les desconnexions més greus que hem patit els valencians, perquè ens desconnectava del que jo dic que és la ciutat europea que tenim més a prop els valencians, que és Barcelona. Però alguna cosa comença a canviar, el senyor Boluda, antic president del Madrid, que ara és president dels empresaris valencians, està dient que s’ha de fer el corredor mediterrani. L’esquerra sap que això del blaverisme no ven com venia, perquè l`època del govern popular no ha resolt el que deien el 92, sinó que ho ha agreujat.
 
-Va haver un moment que  ho semblava. Fan la Copa Amèrica, porten la Fórmula I, el Papa, construeixen la Ciutat de les Arts... Sí que van posar València al mapa.
Sí, en el mapa mundial de la corrupció. Per altra banda, hi ha un estereotip del valencià, dels que jo més odie, que és que nosaltres hi hem de fer tot de marbre i ben gran. És la idea megafallera del que hem de fer. Per exemple, la ciutat de València. Podria ser una ciutat intermèdia, Bolonya. I no, han fet una València extensiva, han arrasat l’Horta, que  és un dels paisatges humanitzats més interessants que hi ha al sud d’Europa, que va des de Sagunt fins a Sueca. Han entès l’Horta només com un solar. Han tingut la idea que el que importava era l’obra nova. I si parlem de diners, tant Bancaixa com el Banc de València, que era la gran joia de la burgesia valenciana, com la CAM fan fallida fonamentalment per inversions a les quals les obliga el mateix govern valencià.
 
-Cites Gabriel Ferrater en un dels teus llibres. Diu que “qui domina els mots, domina el món”. Amb quins mots han dominat el País Valencià aquests anys? A mi se m’acut allò de “l’eix de la prosperitat”. Ho deia Esperanza Aguirre referint-se  a Madrid, València i Mallorca.
Sí vaig fer un article que es titulava “Què se n’ha fet de l’eix de la prosperitat”. Crec que són tots a la presó. Un eslògan que ha impactat molt és que senzillament han dit: “Som els millors”. És l’única frase que han repetit tots els presidents en les preses d’investidura.
 
-Alguns dels vostres veïns del nord es volen independitzar. Raimon va dir que “des de València això és veu d’una altra manera” i que sabia “les repercussions que pot tenir”. Quines podrien ser?
Jo no ho veig igual que Raimon, amb tots el respecte i afecte personal. En primer lloc, perquè els catalans tenen dret a fer el que creguen oportú al marge de les repercussions que tinga allà [es refereix al PV]. En segon lloc, no estic segur que les repercussions allà siguen totes roïnes, quan si els catalans marxeu i els bascos també, algú haurà de pagar la festa espanyola, i serem els valencians i els balears. Els valencians hauríem de triar. Si nosaltres volem quedar-nos com a part de l’Espanya cerealista i subsidiària, ja sabem que ens tocarà pagar. Per venir de València a Barcelona, hem de pagar 30 euros de peatge. Jo vaig a Sevilla des de València i no pague un euro. A Madrid s’han construït dos ramals de l’A-3, un que va de València a Madrid i un altre que va d’Alacant a Madrid. La taronja valenciana per anar a París ha de passar per Barcelona, però ho ha de fer en un ample de via com toca... Aquestes coses són les que hem d’explicar als valencians.
 
-I des de Catalunya, us han arribat missatges o actituds contraproduents?
 Sí, molts, i ho dic amb molt de dolor de cor. A mi em pareix greu, per exemple, que ni els governs de Convergència o del  tripartit hagen obert mai una senzilla delegació a València i hagen deixat tota la política cultural en mans del que a mi m’agrada dir-ne un cònsol, el holding del senyor Climent. Haurien d’haver institucionalitzat la relació, i que hi hagueren relacions normals entre les associacions valencianes, d’empresaris, de treballadors, i, per descomptat, que el tema dels mitjans de comunicació s’haguera regulat. El discurs hegemònic a Catalunya del País Valencià s’ha reduït a una efusió de festa major. Però la majoria vénen a València, fan la paella durant els premis Octubre, i si tornen alguna vegada, és per treure les  quatre coses problemàtiques que passen al País Valencià. Algunes idees sobre el País Valencià no m’agrada dir que són colonials, però de vegades hi  podríem posar algunes cometes. De vegades confonen el riu de la Sènia amb l’oceà Atlàntic. Catalunya i el País Valencià tenen una continuïtat territorial exactament igual que tenen els països nòrdics, o  Bèlgica i Holanda, per exemple, han elaborat el Tractat de la Llengua Neerlandesa, els països nòrdics tenen el Creanord, que coordina les polítiques culturals. Alguns es dediquen a dir que a València es parla català, i a València... dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans. Molt bé. Alguna cosa més?
 
Nota final:
 
No paga la pena fer cap dissidència perquè els matisos que hauria de fer-li al Toni Mollà són insignificants. Potser hauria d’haver reclamat molta més coordinació i relacions institucionals a tots els àmbits, entre els països de parla catalana. I tot i que està insinuat o suggerit, hauria d’haver explicitat més el dret a decidir del País Valencià per  anar-se’n de l’Estat espanyol pels perjudicis colonials que ens causa Madrid, el veure el Sènia com si fos un oceà també li passa a gent del País Valencià perquè la Constitució del 78 prohibeix la nostra federació o confederació ... I hauria d’haver interrogat per a quan la creació d’un mitjà de comunicació conjunta a tot l’àmbit catalanoparlant que vaja més enllà dels tractats de ‘regulació’ televisiva...
 
Els partits polítics catalans, si més no, CiU, ERC, La CUP, IpC-V-EUiA, el PSC no poden acceptar la desconnexió de les televisions i ràdios en català al País Valencià, el tancament de RTVV, els intents d’extermini lingüístic a les Illes i el País Valencià, juntament a partits valencians, Compromís, EUPV, PSPV, Podem/os, haurien de plantar-li cara al govern del PP de Madrid per a expressar-li, de manera ben clara, que no acceptem més genocidis culturals i lingüístics ni més discriminacions...  Caldria que protestaren ensems des del parlament espanyol, català, valencià i balear, que això és inacceptable i posa en qüestió “l’estat de dret” i explicita una continuïtat amb la dictadura anterior.  Compartisc la necessitat de reflexionar molt més sobre els interessos del País Valencià i de la resta dels Països Catalans al segle XXI davant una globalització que ens urgeix a cercar fórmules de col·laboració, ajuda mútua, cogestió i interdependència de l’eix mediterrani.
 
Cal assenyalar que al diari 'Ara' han respectat completament  l’entrevista, les formes d’expressió valenciana, el nostre català del País Valencià. 

 
next