Aquest cap de setmana ha estat ben intens a Tavernes Blanques pel que fa a activitats contra el PGOU que afecta la comarca de l’Horta de València.
El dissabte 14, a la cavalcada de celebració del Carnestoltes, l’Associació Àgora va desfilar amb una nombrosa comparsa que escenificava la mort de la poca horta que queda i que es veu afectada per un desentrellat PGOU que no entén ningú llevat d’aquells que tenen interessos espuris en un pla totalment irrrealitzable a hores d’ara, però que condiciona l’avenir si definitivament s’aprova.
Obrien la comparsa les disfresses de fruites i verdures, i una barraqueta en un ‘anda’ —vestigi del passat— que portaven una confraria de llauradors —una espècie en vies d’extinció— i darrera “el Rulo” simbolitzant la total desfeta en passar-los per damunt una i altra vegada al llarg del trajecte. Darrera venia “El Greixero” personatge mitològic que encarna la maldat a l’horta, en realitat un especulador que repartia sobres a tort i dret, per comprar voluntats… després venia el taüt “L’HORTA R.I.P” amb un rector tirant-li aigua beneïda, al taüt i tot aquell que es posava al seu abast… i tancaven la comitiva les planyidores, totes endolades i plorant a cor que vols pel soterrament definitiu d’aquest paratge mil•lenari que desapareixerà del mapa.
I l’endemà, diumenge, l’Associació Àgora tenia planificada un bici-passejada pel espais afectats a l’Horta Nord, dintre del programa de bici-passejades que està realitzant l’associació “per l’Horta” que també participava a l’esdeveniment.
Amb un primer punt de trobada per als Taverners a la plaça del poble per confluir, amb la resta de participants, a l’Ermita de Vera que ha sigut el punt de concentració i arrancada, sempre per camins de l’horta fins el Racó de l’Anell, amb diverses parades als punts afectats on membres d’Àgora i de “Per l’Horta” han fet les explicacions pertinents i han contestat als interrogants del més de 100 participants que han gaudit d’un passeig cultural i reivindicatiu, tot sorprenent així mateix als passejants dominicals del camins de l’horta, amb una corrua ben acolorida de bicicletes amb qui han compartit aquest ecològic espai… depèn de totes i tots nosaltres, el que els nostre fills i nets puguen fer una passejada semblant en un futur no massa llunyà.
