La candidata autonòmica de Compromís per les comarques del Nord, Mònica Àlvaro, ha apuntat que a partir de maig “caldrà repensar molt la política d’espais protegits a la nostra comunitat autònoma” i apostar “per posar-les en valor” ja que, fins ara, no s’ha “posat en valor ni aprofitat al màxim l’impacte positiu que pot ser tindre un espai natural”.
Per a Àlvaro, eixa política ha ocasionat, en massa ocasions, un rebuig social important a la protecció d’espais naturals per part dels propietaris i municipis afectats, per la qual cosa “cal revertir eixa situació i que tothom ho veja com una font de riquesa per als afectats”.
En aquest sentit ha apuntat que mentre a altres comunitats autònomes es genera un turisme verd i sostenible i activitats tradicionals al voltant d’aquestes zones, al País Valencià, en moltes ocasions, “no hi ha la més mínima dotació, ni un míser mapa, ni centres d’interpretació, ni programació d’activitats, ni cap tipus d’al•licient per atraure la gent, no es generen llocs de treball suficients per al seu manteniment i cura, per promoure visites guiades” tot i que ”tenim ací un potencial grandíssim per complementar el turisme de sol i platja, que estem perdent”.
Vista del Desert de les Palmes.
En aquest sentit, ha posat com a exemple que qualsevol turista que visite el Prat de Cabanes-Torreblanca, la Tinença de Benifassà, o el Desert de les Palmes “i no té la mínima informació ni sap què fer per conéixer-lo”.
Per eixe motiu, Mònica Alvaro, ha reivindicat la necessitat de buscar un nou model, en diàleg amb els propietaris dels terrenys, els ajuntaments implicats, entitats proteccionistes, els representants de sectors primaris com agricultors i ramaders, el sector turístic i l’administració autonòmica.
Vista de les platges de València, amb l’Albufera en segon terme.
Segons la portaveu nacionalista es fa necessari posar en valor els espais protegits, i buscar mesures per evitar el rebuig com poden ser la progressiva adquisició per part de l’administració d’aquells espais que es declaren protegits i, per tant, de gaudiment per a tothom, on els propietaris no poden traure cap profit i els pot suposar una càrrega econòmica.
“Hem d’acabar amb la política hipòcrita de protegir una trosset de terra, per rentar-nos la consciència mentre la resta del territori el podem fer malbé”, conclou.
