Diari La Veu del País Valencià
El ‘boom’ del caloret de Rita la cantaora de l’era digital
L. Part / València

‘El caloret’ de Rita Barberà s’ha convertit al llarg d’aquesta setmana en protagonista indiscutible de l’actualitat. És més, lluny de decaure, l’efecte del ‘caloret’ ha anat guanyant força a mesura que passaven els dies.

A la primera onada de reaccions en cadena en forma de critiques, burles i muntatges en les xarxes socials sobre el dubtós valencià utilitzat per la primera regidora de València en el seu discurs pronunciant en la Crida -més de 2 milions de visites-, i que van dur al #caloret a situarse en el més alt de la llista dels trending topic-, li va seguir altra en forma de diferents versions musicals.

Si ja el passat dilluns apareixen els primers remix en les seues variants en rap i techno, i després altra feta pel DJ Sahe i, fins i tot, ahir, un ‘ball del caloret‘ a càrrec de la Penya Cristal Dyor de Gilet, ara acaba de veure la llum digital una nova versió ‘patxanguera’ que està arrasant a Internet. De fet, aquest nou caloret de @lagarto, que des de 2014 es dedica a “musicalitzar persones i/o animals”, en només dos dies ja ha aconseguit més de 400.000 visites, amb la qual cosa es postula com el nou ‘hit’ faller.

>
L’alcaldessa de València, que va demanar disculpes a l’endemà per la seua desafortunada intervenció, justificant-se que es va quedar ‘en blanc’ com a conseqüència d’uns suposats nervis i la seua decisió d’inclinar-se per fer un discurs improvissat i “més pròxim” als ciutadans –després de descartar el text que, segons va dir, tenia preparat-, va tractar de traure ferro a la seua lamentable destrossa del valencià, apuntant: “No me negaréis que tengo la paternidad o maternidad de alguna palabra nueva…

I tant. Barberà no sols va ‘inventar’ un nou i llastimós terme, el ‘caloret’, sinó que es postula com l’estrella i fenomen musical del moment. El seu èxit és tal que ja se la compara amb la seua homònima, Rita Giménez, més coneguda com ‘Rita la cantaora’ (Jerez de la Frontera 1859 – Sorita del Maestrat 1937), qui va triomfar en els cafès cantants de l’època i la popularitat de la qual va quedar encunyada amb frases com “Això, a Rita la cantaora!” o “que treballe Rita la cantaora”.

Imatge d’un Cafè cantant com en els quals actuava a principis del segle XX Rita Giménez.

Ara, un segle després i en plena era digital, la popularitat i presència del patètic discurs de l’alcaldessa de València en els dispositius de comunicació és comparable a la de l’art demostrat per la cèlebre cantaora de flamenc. El nou vocable corre de boca en boca i de mòvil a mòvil com una autèntica epidèmia. Sembla que l’alcaldessa ha arribat al més alt de la seua fama, si bé aquesta conquista ha estat gràcies a ser l’artífex de la major destrossa de la nostra llengua feta mai per un càrrec públic davant la ciutadania i en un curtíssim període de temps. El discurs va ser tan lamentable i patètic que Escola Valenciana ha ofert a Barberà un servei gratuït per a soltar-se a parlar en valencià. I l’humorista Xavi Castillo, en el seu comunicat oficial al discurs fet per Rita, el qual va deixar de pedra i untar de vergonya el món faller, va haver de penjar simbòlicament la perruca amb la qual sol caracteritzar-se davant el que va qualificar com tot un “fet històric” impossible de superar.

També en làmbit polític el caloret de Barberà ha estat present al llarg d’aquesta setmana tan al debat de l’Estat de la Nació celebrat al Congrés dels diputats com a les Corts Valencianes. Pel que fa l’apartat mediàtic, el ‘caloret’ de la primera regidora porta dies acaparant titulars de premsa i protagonitzant espais de ràdio i televisió. I en el terreny econòmic, el ja arxipopular ‘caloret’ ha servit per llançar nous productes. Però ara bé, l’efecte caloret’, “eixe caloret faller de foc i la flama”, sembla que on realment porta camí de triomfar és en la seua vessant musical. Fins i tot el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha dit en to divertit que la cançoneta del caloret és una “meravella”i que “Rita canta bé i tot, és un fenomen”.

Qui ha estat d’alcaldessa de València durant 24 anys, es pronostica, després de quasi 80 anys des de la desaparició de ‘Rita la cantaora’ com el seu relleu pel que fa la seua popularitat. Els escenaris han canviat. Però si a principis del segle XX aquesta va ser la reina indiscutible del flamenc per la seua gràcia i art a l’hora d’interpretar malaguenyes, solears i buleries en els escenaris de l’època, cent anys després, Barberà no para d’escalar posicions per convertir-se, de forma involuntària i gràcies a la seua manifesta incompetència en l”ús del valencià -per a vergonya del poble valencià-, en la vocalista estrella dels nous escenaris de l’era digital. En poques paraules, en passar a la història com ‘Rita la -cantaora- del caloret’.

Comparteix

Icona de pantalla completa