Dimecres passat, en un esmorzar de premsa celebrat a la llibreria La Impossible de Barcelona, Bromera va presentar les seues apostes per a Sant Jordi d’enguany. El director literari de l’editorial, Gonçal López-Pampló, que va comparèixer davant dels mitjans acompanyat dels autors de les obres: les escriptores valencianes Isabel-Clara Simó i Anna Moner, i els escriptors catalans Lluís-Anton Baulenas i Jordi Cervera, es va mostrar molt satisfet, perquè, d’una banda, «ens trobem davant de quatre novel·les de temàtiques i gèneres diferents, però que tenen en comú una narrativa poderosa, universal, on s’aborden temes com l’art o les passions humanes. En tots els casos hi trobarem grans personatges protagonistes». I, d’altra banda, “també hi trobem autors consagrats, amb una trajectòria més que consolidada, amb altres de més joves però amb una gran projecció i que han entrat en el món de la literatura amb molta empenta».
Anna Moner, amb El retorn de l’Hongarès, un colpidor thriller, endinsa el lector en una fosca investigació criminal que alterna l’època de finals del segle XIX, quan uns assassinats esfereïdors van sacsejar la societat parisenca, i l’actual, quan arriba a l’Institut Medicolegal un taüt de grans dimensions. Ara, cent-quinze anys després, Sara Bongard, una jove forense, podrà resoldre aquells crims amb uns mitjans inimaginables en el moment en què van ser comesos. Moner confessa que li agrada molt matar, “matar literàriament”, aclareix. “M’apassiona l’assassinat. En una novel·la on no hi ha mort, tampoc hi ha vida”, diu fent referència a les figures d’Oscar Wilde, De Quincey o Chesterton. “L’art, per més crueltat que mostre, no pot ferir-nos, al contrari, t’aporta eines per defensar-te dels depredadors i et fa més fort. M’atrauen les qüestions monstruosament delicades”.
D’esquerra a dreta, Anna Moner, Lluís-Anton Baulenas, Isabel-Clara Simó, Jordi Cervera i Gonçal López-Pampló
Isabel-Clara Simó, amb L’amant de Picasso, ens transporta al París de principis del segle XX, en plena efervescència artística i cultural, de la mà d’una dona excepcional: Fernande Olivier, una persona clau en la vida de Picasso. L’escriptora d’Alcoi reconeix que «d’entrada, la protagonista no m’agradava, perquè em semblava una bleda, una dona que s’està 60 anys esperant el seu amor, encara que fos Picasso, però una vegada vaig penetrar a la seva pell, m’hi vaig acabar enamorant del personatge».
Lluís-Anton Baulenas, amb La vostra Anita, tracta sobre les segones oportunitats. Anys després de l’adaptació cinematogràfica de Ventura Pons, Lluís-Anton Baulenas ens sorprèn amb aquesta història –inèdita fins ara– plena de tendresa, ironia i esperança. Baulenas es mostra molt content de tancar un cicle creatiu amb aquesta novel·la, que va començar com una novel·la inèdita, després com un guió, després com una pel·lícula i, finalment, ara és, per fi, un novel·la editada. «He escrit una novel·la d’amor d’una dona de 50 anys que es troba de sorpresa l’oportunitat de passar-ho molt bé», diu l’autor.
Jordi Cervera, amb La música dels camaleons, ens ofereix una obscura trama criminal on les peces no encaixen. En aquesta novel·la, protagonitzada per un membre del grup d’elit dels Mossos d’Esquadra (GEI), es va ordint amb cura un misteri que atrapa mentre per les seves pàgines desfilen personatges camaleònics. L’autor català ha remarcat que cal fer novel·la negra amb elements del nostre entorn i, «amb La música dels camaleons, reivindico els mossos d’esquadra, concretament el GEI, una unitat d’elit d’aquest cos policial».
