És el resultat de vuit hores de deliberacions on el sector conservador ha acabat imposant la seva majoria de 12 vots contra nou però no ha optat per l’expulsió que li plantejava el promotor de l’acció disciplinària, Antonio Fonseca-Herrero, sinó per una suspensió temporal que permet que Vidal continuï, d’aquí a tres anys, a la carrera judicial.
De fet, els magistrats han rebutjat per assentiment que es pugui acusar Vidal d’haver dut a terme una activitat “incompatible” amb la seva tasca de jutge, tal com al·legava el magistrat de Barcelona.
Sí que el castiguen, però, per “ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials”, continguts als articles 417.14, és a dir, per haver actuat “amb manifesta i inexcusable inobservança de deures tan rellevants del seu estatut jurídic com els de fidelitat a la Carta Magna i l’ordre jurídic de manera reiterada”.
L’argumentació que consta a l’expedient del promotor de l’acció disciplinària és que el càrrec de jutge “implica l’obligació que qualsevol membre de la carrera judicial ha d’abstenir-se d’executar qualsevol actuació que posi en perill valors o principis sobre els que se sustenta la Constitució així com l’obligació d’adequar els esmentats valors i principis”.
En la decisió del CGPJ ha pesat un dels punts que Fonseca citava al seu expedient, el fet que Vidal ha fet declaracions públiques en defensa de la independència de Catalunya de manera reiterada, i ha donat suport a iniciatives polítiques d’institucions públiques catalanes i d’entitats privades sobre un procés amb aquesta finalitat.
Un cop aprovada la sanció, Vidal pot recórrer-la per dues vies, que no són incompatibles l’una amb l’altra. Pot presentar directament un recurs davant del Tribunal Suprem, o bé presentar-ne primer un de reposició al CGPJ i demanar al mateix ple que revisi la seva decisió.
La decisió del CGPJ posa punt final a un procés que ha durat un any i en què l’instructor de la causa ha provat en diverses ocasions d’apartar Vidal de la carrera. Primer durant la fase d’investigació que va començar a finals d’abril del 2014, quan el CGPJ va cridar a declarar el magistrat després que aquest i nou magistrats més anunciessin que treballaven en la redacció d’una Constitució per a una Catalunya independent.
El 9 d’octubre del 2014, i després de la fase d’instrucció, Fonseca-Herrero va decidir finalment obrir-li expedient i va demanar al CGPJ que el suspengués de manera cautelar de funcions. Ja aleshores, el promotor de la causa considerava que Vidal havia de ser apartat per la seva “ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials i vulneració del deure d’observació del règim d’incompatibilitats”.
La Comissió Disciplinària del CGPJ, però, va rebutjar (per quatre vots a tres) la petició de suspendre Vidal de manera cautelar, tot recordant a Fonseca-Herrero que tot just havia obert l’expedient. Es va constatar la divisió al sí de la Comissió. Van votar contra la suspensió fulminant dues vocals nomenades a proposta del PSOE, Maria Victoria Cinto i Roser Bach, el nomenat pel PNB, Erique Lucas, i un proposat pel PP, Vicente Guilarte.
Per contra, es van decantar per apartar preventivament Vidal de la carrera tres vocals proposats pel PP: el president de la Comissiói Disciplinària i magistrat de la Sala Tercera del Tribunal Suprem Wenceslao Olea, i les magistrades Ángeles Carmona i Carmen Llombart.
A les acaballes de la instrucció de l’expedient, a principis de gener, Vidal va rebre el plec de càrrecs de l’expedient, on Fonseca Herrero proposava a la Comissió Disciplinària tres possibilitats: la suspensió de sou i feina durant tres anys, un trallat forçós fora de Catalunya, o l’expulsio de la carrera judicial.
En tancar l’expedient, però, Fonseca-Herrero només va incloure com a proposta aquesta última possibilitat, possiblement d’acord a la Fiscalia, que el passat 30 de gener va presentar un informe al CGPJ on demanava que s’apliqués a Vidal la màxima sanció disciplinària, l’expulsió de la carrera.
