– Com poden afectar els canvis demogràfics actuals, l’emigració de la població més jove i preparada i l’augment de l’esperança de vida, en la reactivació industrial dels nostres territoris?
– L’emigració dels joves és produeix principalment per la contundència amb què els afecta l’atur i els formats d’ocupació actuals. La gent jove marxa per la molt baixa possibilitat d’inserció laboral. L’actual és una ocupació volatilitzada i de baixa qualitat. El jovent busca millors oportunitats en mercats laborals més eficients i dinàmics que els nostres. Això també afecta a l’Euram com tants d’altres territoris de l’Arc Mediterrani a Europa amb teixits productius molt poc eficients en termes d’inserció d’ocupació. No és una qüestió demogràfica sinó de com el teixit productiu no és capaç de crear ocupació, en el sentit de crear possibilitats. Hi ha feina, hi ha coses per fer però el problema és la inserció al mercat laboral i accedir als recursos socials en forma de salaris, cotitzacions… això és el més complicat.
Actualment, i a l’Euram és claríssim, els joves més formats tenen en primer lloc més cartes per prendre la decisió d’emigrar, coneixements lingüístics i saben com moure’s. I, en segon lloc, una vegada al país de destí tenen millors cartes per fer una bona inserció laboral. A més, són joves que han trobat formes de parella, de convivència més flexibles. Han ajornat la decisió de paternitat/maternitat. Una altra característica és que dins d’Europa, quant millor siga la inserció laboral dels nostres joves, més difícil serà veure el seu retorn. Fet l’esforç d’inserció laboral i social, el cost del retorn és major que el benefici de tornar.
– Que pot passar al futur si reactivem l’economia?
– Ja no és tracta d’un tema demogràfic, sinó econòmic i polític. Cal destacar que per a la reactivació industrial dels nostres territoris iniciatives com les de l’Observatori Euram són molt importants, per crear i aportar informació. Tenim dificultats per veure què passa a nivell local en termes d’ocupació (atur, nivell educatiu…). Els observatoris locals són molt importants per reactivar l’economia. És un pas necessari per a una millor coordinació entre la governança política i l’econòmica.
Després hi ha la qüestió de l’esperança de vida. Esta des del punt de vista demogràfic és un èxit, hem guanyat en anys de vida i salut, ha estat un triomf sobre la mort que diu moltes coses bones sobre la gestió de la sanitat i la salut pública. A més, des del punt de vista laboral, l’augment de l’esperança de vida aporta molt bones coses com ara la solidaritat intergeneracional, que pot generar oportunitats de llocs de treball. La cara de les dificultats està en com afectarà tot això l’economia. Tenim un problema greu si mirem, per exemple, la gent que té actualment 45 anys i compta amb pocs anys cotitzats de vida laboral, d’aquí a 20 anys serà gent gran empobrida i sense un estat de benestar fort. No se’ls podrà dotar de recursos socials per tenir una bona vellesa. Des d’aquest punt de vista, si projectem la situació actual cap al futur, això no té bona cara. La incògnita més important al voltant del canvi està de nou en el comportament de l’economia, no de les variables demogràfiques.
– Com imagines l’estructura demogràfica dels pròxims 30 anys al nostre país?
Tal com tenim els escenaris actuals, les projeccions que s’han fet recentment han presentat correccions a la baixa. Sembla que d’aquí a 30 anys tindrem una població més envellida que ara en dos sentits: gent de més edat amb millor salut (èxit) i més proporció de gent més gran. Les 35 generacions més joves d’aquí a 30 anys seran generacions buides. La pregunta a resoldre és com serà la inserció laboral d’aquesta gent jove. Respecte a les migracions, si l’economia es reactiva correctament és probable que els nostres joves no siguen suficients per cobrir els llocs de treball i que es reactive la immigració. Tal com comentava anteriorment, tot depèn de la governança econòmica i política i de la coordinació entre ambdues, i de la capacitat de corregir el que no funciona bé.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
