La desaparició de l’acadèmic, mort ahir als 93 anys, ha coincidit amb la publicació de l’Oracional valencià, una obra que ell va coordinar com a president de la Comissió de Textos Religiosos i que porta la seua firma en el pròleg de l’obra.
L’Oracional valencià, editat per l’AVL amb la col·laboració de l’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià, és el primer volum de la col·lecció “Textos Religiosos”, amb l’objectiu que el món eclesiàstic se sume a l’impuls de valencianització en el seu àmbit.
Com recorda Pere Maria Orts en el pròleg, “la nostra institució normativa, des del primer moment, va voler contribuir a facilitar la versió en llengua valenciana dels textos litúrgics i, per això, va crear la Comissió de Textos Religiosos”.
Finalment, la secretària de l’AVL, Verònica Cantó, ha aprofitat l’aparició de l’Oracional valencià per a llegir un dels seus salms, en concret, el “Salm d’esperança” en memòria del company desaparegut.
L’autoritat, en el sentit més ampli i noble, no s’imposa, es reconeix. En el dret romà es reconeixia l’autoritat a aquella persona que tenia capacitat moral per a emetre una opinió qualificada sobre una decisió. En Pere Maria Orts, com a bon jurista, era sabedor del seu significat.
Els pobles sovint reconeixen l’autoritat en detalls anecdòtics. Els valencians, per exemple, fem servir el tractament de cortesia que s’anteposava als noms propis de persona. Així, en referir-nos al patriarca de la Renaixença, fem servir en Teodor Llorente, o si fem menció del gran bibliòfil valencià, parlem d’en Nicolau Primitiu. Potser siga una reminiscència del gran afecte que tributem al rei en Jaume. En Pere Maria Orts es va guanyar per mèrits propis este tractament que il·lustrava el reconeixement que mereixia la seua persona als ulls dels seus compatriotes.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tingut el privilegi de poder comptar amb ell entre els seus membres. Home discret i treballador, no avesat a les noves tecnologies, aportava els seus vastíssims coneixements en lexicografia o toponímia en unes humils i artesanals fitxes manuscrites o mecanografiades. No acostumava a prendre la paraula en les reunions del Ple, però quan ho feia, un silenci espontani envaïa la sala. Potser era la manera amb la qual els acadèmics mostràvem el respecte i l’autoritat que mereixien les seues sàvies paraules.
El seu compromís amb el poble valencià li féu interessar-se des de ben jove pels nostre orígens. L’any 2006 l’AVL li va retre un senzill homenatge publicant una recopilació dels seus estudis titulada amb encert Per la memòria històrica dels valencians. L’altruisme i la generositat d’en Pere Maria Orts es posà de manifest en l’extraordinària donació al Museu de Belles Arts de València de més de dos-centes valuoses peces. També és digna d’elogi la donació de llibres i documents a la Biblioteca Valenciana i a l’Arxiu del Regne. Però allò que l’acredita principalment com un patriota és la fidelitat al valencià, com deia amb encert en Martí Domínguez: «la llengua és a la pàtria lo que a la terra els arbres».
En efecte, en Pere Maria sempre es va sentir orgullós de parlar la nostra llengua, l’ennoblia amb les seues encertades paraules i la dignificava en els seus escrits. Des del primer moment en què es va crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va apostar per la institució normativa oficial del valencià. Discretament, sense donar-se importància, l’enriquia amb les seues valuoses aportacions. I es va fer mereixedor del respecte i l’afecte dels seus col·legues i de tots els treballadors de l’AVL. En nom de tots ells –i permeteu-me la llicència de fer-ho també en nom de tots els valencians que estimen la llengua i la cultura valencianes–, gràcies. Descanse en pau en Pere Maria Orts i Bosch.
Ramon Ferrer Navarro
President de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
