Antonio Domínguez i Emilio Sánchez
Al saló d’actes del complex esportiu de La Petxina, s’ha desenvolupat l’acte de proclamació dels diferents candidats de la coalició Compromís. L’esdeveniment ha començat amb una projecció del diputat Joan Baldoví, que no ha pogut estar present a causa del desmai que va patir al Congrés dels diputats durant el debat de l’estat de la nació. Posteriorment s’han presentat els alcaldables de les poblacions de menys de 20.000 habitants, que han donat pas a les exposicions dels candidats de les alcaldies de les principals ciutats de les demarcacions. Ha començat Enric Nomdedeu, candidat a l’alcaldia de Castelló de la Plana, que ha remarcat que “Castelló forma part d’un país humiliat, saquejat i estafat per dirigents innobles” i que “hui comença el camí del canvi amable”.
Per la seua part, Natxo Bellido, candidat per al consistori d’Alacant, recordà el que han patit els últims mesos amb l’anterior regidora Sonia Castedo i ha afirmat que “no vol que la seua ciutat tinga amo”, en referència a l’empresari Enrique Ortiz, i que vol que “els ciutadans s’empoderen per a ser protagonistes del canvi en la política i en les formes de fer política en Alacant”. Joan Ribó candidat a l’alcaldia de València vol ser l’alternativa de canvi, ja que considera que València “fa olor a règim” i ha recordat que “no som gent de laboratori que barregem indignació social amb noves tècniques de comunicació”.
La intervenció de Ribó ha donat pas a les exposicions dels caps de llista de les diferents circumscripcions. El primer ha sigut Vicent Marzà, candidat a les corts per Castelló, que ha remarcat que “ens han deixat un país desfet” i que “això és indigne per a un país que vol ser país”, a mes ha exposat que València està en el mapa de la corrupció i del balafiament, “ja està bé”.
Mireia Mollà, candidata a les Corts per Alacant, durant la seua intervenció, ha volgut recordar la pobresa extrema infantil sense resposta, ciutadans que han passat a ser clients mercantilitzant l’educació i sanitat. I ha volgut llançar un missatge al PP “senyors del PP, no saben que la fam no té paciència?”. A més, s’ha dirigit a Mònica Oltra, “Mònica el sud et farà presidenta de la Generalitat Valenciana”. Per la seua part, Enric Morera, segon de la llista per València i secretari general del Bloc, ha afirmat que “ningú ha de dir nos què fer des de Madrid”, perquè la seua autoritat és el poble Valencià. I cal fer les coses sense intermediaris.
La intervenció de Morera ha donat pas a la de Mònica Oltra, candidata a la Presidència de la Generalitat. Oltra ha pujat a l’escenari amb el suport dels assistents que la corejaven. Oltra ha volgut recordar que hui comença el canvi, i que la seua obligació és tornar el somriure “a tota la gent que ja no té l’esperança, omplint el país de Compromís, ara que comencen les inauguracions. Hi hauran promeses que fregaran el ridícul i seran incomplides”. Segons Oltra, “el nou govern, el primer que ha de fer és ficar-se a treballar en l’emergència social”. A més, ha insistit que des de Compromís no s’apuntaran als que volen un bipartidisme nou. Volen un multipartidisme on el protagonisme siga compartit.
A banda, ha ressenyat que no vol “canviar despotisme ignorant per despotisme il·lustrat”. La candidata també ha volgut fer defensa de l’educació pública posant com a exemple l’escola Cremona, on s’ha suprimit el grup de tres anys per tal de forçar el seu tancament. Altre punt destacat del discurs d’Oltra ha sigut la defensa de l’horta, perquè al seu entendre “la terra és la nostra mare i la volen destruir per tal d’especular amb ella”. Ha destacat també la rebel·lia del poble valencià, que ha afirmat que va començar amb el franquisme i que des d’aleshores els governs espanyols no han volgut el País Valencià, i que potser això explique el pobre finançament del país, un tema al qual tots els ponents han fet referència. Per tal de posar fi a eixa situació d’infrafinançament, ha recalcat que a partir de les eleccions hi haurà “un Varoufakis” que anirà a Madrid a lluitar pels interessos dels valencians, i que ningú “ens farà baixar la cara” sense importar el govern que isca de les properes eleccions generals. La diputada de Compromís ha acabat la seua intervenció fent menció una altra volta al somriure i a l’esperança, perquè “un poble que somriu no és un poble vençut”.
>
