“L’ajuntament és la casa del poble i el balcó és un símbol en eixe sentit”, assegura amb determinació. I molt especialment després del succeït el dia anterior amb els representants de les víctimes de la tragèdia del metro: “¿Com tenen la poca vergonya d’obligar a tapar el dolor que arrosseguen des de fa 8 anys i mentrestant, ells, regidors i diputats, mostren la xapeta amb ‘el caloret de Rita‘ penjada en la solapa dels seus vestits…?!”, sosté amb indignació.
L’experimentada periodista d’Alcoi i actual presentadora del programa radiofònic El Mural valora molt “positivament” la iniciativa de Compromís d’obrir el balcó consistorial a les entitats i col•lectius ja que aquest dimecres “ha permés que hi haja llibertat d’expressió” amb la representació dels extreballadors de RTVV a la balconada. “He pogut estar un minut i mig en la barana del balcó denunciant que el poble valencià no té mitjans de comunicació públics i que això és una anomalia democràtica” i això “ha sigut molt emocionant”, declara, satisfeta, després de l’èxit en aquesta acció que resumeix amb una emblemàtica cançó d’un Ovidi Montllor menyspreat pels actuals governants.
Xavi Pérez – L. Part / València
-Conta’ns. Com heu aconseguit estar presents en el balcó durant la mascletà?
Hem anat una hora abans de la mascletà una companya de RTVV, Júlia Sorní, i jo, convidades per Compromís. Ho fa cada dia amb representants de diversos col•lectius socials per tal de palesar que l’Ajuntament i les falles pertanyen al poble, no als polítics. Hem passat els controls fins arribar estratègicament darrere de la Cort d’Honor de la Fallera Major i just al costat de l’espai reservat per als periodistes.
-I una vegada en el balcó? No s’han adonat els encarregats de seguretat de les vostres intencions?
“Anava tapada –en referència a la jaqueta amb la qual tapava la samarreta reivindicativa que portava baix- fins que 8 minuts abans de començar la mascletà m’he tret la jaqueta i la meua companya, Júlia, ha començat a transmetre en ‘streaming’ -amb un mòbil-.(veure vídeo)
El balcó estava de gom a gom, no hi cabia una agulla. I com que sóc menudeta, en eixe moment no m’ha vist la policia ni ningú de seguretat. He pogut fins i tot exercir de periodista fent entrevistes als fallers i falleres que tenia al costat i també a Joan Ribó i a Pilar Soriano que ens acompanyaven.
– I després, com ho heu pogut fer?
Finalment, quan ha finalitzat la mascletà, m’hi he pogut colar fins la barana, al costat de la Cort d’honor, i treure el jupetí símbol de la reivindicació de RTVV. Algú de la Junta Central Fallera m’ha dit que no podia estar allà que estava tapant les falleres. M’he escolat per un foradet a l’espai dels companys de la premsa i allà he pogut finalment treure el jupetí. Hi havia centenars de persones baix del balcó mostrant amb targetes roges de RTVV l’alcaldessa Rita Barberà. I tothom ha començat a ovacionar quan he mostrat el jupetí”.
Molt emocionant, molta adrenalina. Després, algú m’ha furtat el jupetí i m’he quedat jo sola amb la samarreta fent una mostra de força perquè l’objectiu s’havia aconseguit.
– Què has pensat després d’haver aconseguit amb èxit aquesta ‘missió?
M’he sentit orgullosa de representar els meus companys. Eixos que cada dia van darrere de Fabra fent-li eixir els colors de la cara allà on va. Recordant-li que ell és l’assassí de RTVV. Jo havia d’estar a l’altura dels meus companys i del nostre poble. RTVV és de tots. No és propietat privada del partit que ens governa des de fa vint anys. L’ajuntament és la casa del poble i el balcó és un símbol en eixe sentit.
– Què penses de la instrumentalització actual de les mascletaes?
En les mascletaes no hauria d’haver càrrecs polítics protagonitzant un acte massiu que és del poble, dels casals fallers dels fallers i falleres i de tots els sectors de la societat valenciana que mai no apareixen al balcó.
– Què opines de la iniciativa de Compromís de convidar els representants de les entitats i col•lectius del País Valencià a assistir a les mascletaes des del balcó de l’Ajuntament?
Valore la iniciativa de Compromís perquè ell ha fet possible la visibilitat dels menystinguts. Hui concretament ha permés que hi haja llibertat d’expressió amb la representació de dos extreballadores de RTVV. Després de tot això, he pogut estar un minut i mig en la barana del balcó de l’ajuntament, denunciant que el poble valencià no té mitjans de comunicació públics i que això és una anomalia democràtica.
-Quines sensacions has tingut?
Hui resumiria el que he sentit amb la cançó emblemàtica, ‘La Samarreta’ d’Ovidi Montllor: “D’ençà, per aquesta samarreta, no he pogut caminar ja per la dreta. He hagut d’anar contracorrent, perquè jo no sé què passa, que tothom que et ve de cara porta el cap topant de terra”.
