El Xúquer es mor! És així de clar i dramàtic. I després no valdrà a penedir-se ni estirar-se els cabells. De res valdrà, quan arribe el moment, mirar cap a un altre costat com si en nosaltres no anara la cosa. El Xúquer es mor perquè entre tots hem decidit que així siga. Uns perquè, com a sangoneres, han xuplat i xuplat a conveniència i profit fins deixar-lo, com diria l’amic i cantant Néstor Mont, ben mortet i eixut. Altres, polítics, que ho han permés i no han estat capaços d’assignar-li un cabal ecològic que rebaixe el tràgic deteriorament. I encara més, una “majoria silenciosa” que, amb el seu mutisme, ha estat col•laboradora del trist homicidi.
Al nou Pla de Conca, com ja passara al del 97, es reparteix més aigua de la que realment porta el riu. Aigua de “paper” per tothom. Antigament, un 25% de l’aigua del riu era aportada per l’aqüífer de la Manxa Oriental, però la seua sobreexplotació ha invertit el mateix curs hidrològic. Ara és el mateix riu qui perd aigua al seu pas.
Però no busquem en la Manxa tots els mals del riu, que la ciutat de València gasta tres parts d’aigua del Xúquer per cada part que ho fa del Túria. Aigua que, fins i tot, arriba a llocs tant llunyans com Sagunt, deixant la Conca del Xúquer en un estat d’equilibri molt fràgil.
I per rematar el saqueig, aigua al Vinalopó al servei dels interessos més obscurs de la cobdícia humana, d’aquells que es fan servir de corrupteles per fer honor al seu cor “negre i pelut”.
El Xúquer es mor, i ho fa entre tarongers i caquis, perquè no sempre arriba a la mar. De fet, es calcula que caldrien 40m²/s per fer endarrerir l’actual cunya salina.
Però el Xúquer no serà l’únic sacrificat al nou Pla de Conca. També l’Albufera està en perill de mort. El nou Pla admet uns insuficients 167 Hm³ per al seu manteniment. A més, la modernització del regadiu farà disminuir l’aportació subterrània a la mateixa.
I si vols més, els propers anys està prevista una disminució del cabal per l’impacte ambiental, cosa que no arreplega el Pla. Segons estudis, entre els anys 2020-2030 tindrem una reducció d’un 37% del correntiu superficial.
Aigua per a uns, aigua per a altres, “aigua per a tots”…., menys per a la gent de la Ribera, que veurà com el riu que vertebra i dóna nom la seua comarca es mor sense haver rebut mai cap concessió (sense haver de pagar-la, clar).
Deixarem morir el riu, lenta i agònicament. Però avui encara li resta un filet de vida, un bri d’esperança si tots i totes ens posem mans a la feina sense perdre un segon més, ni una gota més. El Xúquer és més que un riu. Ha estat generador de vida i ens ha regalat la pertinença a un territori. És patrimoni de tots i ens identifica com a poble. Deixar-lo morir, abandonant-lo a la seua sort, és trair el que som i ser deslleials a la nostra història.
A la Nova Muixeranga d’Algemesí sabem ben bé que és això de posar les mans al servei d’un objectiu comú. La Nova, mai no ha estat vinculada políticament, però sabem que la necessitat de supervivència del Xúquer ha de formar part del discurs de tots els partits polítics.
Des de l’any 2011, la Nova Muixeranga forma part del Patrimoni de la Humanitat. Però el riu Xúquer ja ho era molts anys més enrere. El proper dissabte 7 de març la Nova Muixeranga posarà les seues mans, junt amb les de Xúquer Viu, al servei del Xúquer, perquè som conscients que sense el riu no es poden concebre igual les nostres torres. Si deixem que desaparega, de què servirà continuar fent muixerangues? El Xúquer ens necessita, la nostra història ens reclama… i la nostra consciència es rebel•la. El dissabte tu també estàs cridat a posar les teues mans a la pinya. En les teues mans està que el riu no es transforme en una pudenta claveguera a cel obert.
El Xúquer es mor! És així de clar i dramàtic. Però no volem que les nostres llàgrimes ens priven de veure les solucions, almenys, mentre encara tinguem unes mans i punys per evitar-ho.
Raül Sanxis i Mont
Nova Muixeranga d’Algemesí
