“Són 20 anys de vacances que no són 20 anys sense l’Ovidi” assenyala Núria Cadenes, que remarca “la pervivència de la qualitat, de la dignitat i de les expressions culturals arrelades” en la figura del cantant.
En la seua opinió, l’obra d’Ovidi Montllor “continua més vigent que mai i florint per tot arreu sense que ningú el puga aturar ni acotar ni controlar”. En aquest sentit, Cadenes remarca que “el país, la gent, el poble” sí ha reconegut Ovidi Montllor i recorda com en les presentacions del seu llibre “a tot arreu on anara sempre et venia alguna persona a explicar-te el seu Ovidi i agrair-te el treure-li l’intent d’esborrar-lo”.
La recent negativa del PP, amb majoria absoluta a les Corts Valencianes, a declarar 2015 Any Ovidi Montllor i instar la Generalitat Valenciana a donar suport de manera activa a les iniciatives per recordar-lo, contrasta amb els concerts, exposicions i reconeixements organitzats enguany arreu del País Valencià, molts al marge de les institucions.
Per a Cadenes, aquesta negativa institucional passa perquè Ovidi continua “sent aquella pedra a la sabata” però considera bo “que els hi continue sent tant incòmode a d’ells i ens continue sent tant imprescindible a la gent del poble”.
En opinió del cantautor Feliu Ventura la situació actual recorda la viscuda l’any 2005 amb el desè aniversari de la mort de l’artista. Ventura veu “llastimós que el PP haja utilitzat políticament la figura d’Ovidi Montllor” quan “és una figura molt important de la nostra cultura i hauria de ser reconegut com a tal”.
Així mateix, el cantautor inclou en aquesta manca de reconeixement una sèrie d’artistes que fins el 1980 “varen fer que hi haguera un canvi gran al País Valencià, que encara sembla que no està tancat, potser segurament perquè l’actualitat social i política d’aquest país és paral·lela a la societat i la política de l’any 78, i potser més que mai cal recordar com l’Ovidi posava els punts sobre les is de certes situacions que ara ens són paral·leles”.
Ventura indica que cal tornar a recordar el cantant alcoià perquè hi ha una nova generació crescuda des de la seua mort que no l’ha pogut descobrir per manca de promoció institucional però afegeix que després de 2005, i gràcies als homenatges de la societat civil, “en molts solistes i grups valencians es pot apreciar la influència de l’artista”.
Una figura que creix
També el pintor i escultor Antoni Miró, amic íntim de l’artista, recorda com en el desè aniversari de la mort d’Ovidi Montllor, el 2005, l’Ajuntament d’Alcoi (aleshores governat pel PP) es va negar a homenatjar el cantant amb l’argument que “10 anys eren pocs”. L’any 2013 el consistori però va instal·lar a prop de la casa on va néixer Ovidi Montllor l’escultura ‘Faré vacances’, obra del mateix Antoni Miró, va dedicar un passeig al cantant i una placa a la casa natal.
“Jo crec que Alcoi ja ha complert amb el deute que tenia amb l’Ovidi” considera Miró, que considera que durant molts anys la manca de reconeixement va ser “exemple de l’estupidesa d’alguns personatges que no han sabut veure en la figura de l’Ovidi la seua gran importància, que vol ser popular i ser del poble, que lliura una obra d’una alçaria intel·lectual tan gran i d’una perfecció tècnica, una forma de fer i de ser que és increïble i impagable”.
Antoni Miró indica però que la figura d’Ovidi Montllor “amb el temps entra més en el record de tot el poble” i recorda la gran connexió que hi havia entre els dos artistes. “L’Ovidi per a mi és això. Un gran buit, que el recorde amb molta alegria, però veus al mateix temps és una persona que amb el temps va guanyant i el poble el va assumint com una figura pròpia”, manifesta.
Una exposició de joves artistes alcoians amb obres plàstiques dedicades al cantant va inaugurar al febrer l’Any Ovidi Montllor a Alcoi. Una mostra de fotografies de l’Ovidi, la cloenda del festival Barnasants el 14 d’abril i l’organització d’un Sopar Ovidi, cinema i rutes seran, entre d’altres, els actes que acollirà la ciutat que el va veure néixer al llarg d’aquest 2015.
Sobre aquests homenatges i altres que s’han organitzat, l’escriptora Núria Cadenes creu que a Ovidi Montllor “potser no li agradaria o riuria si ens escoltara ara segons quines lloances però està bé que passe això amb una persona que s’ho mereix perquè de vegades pugem als altars massa galindaines”.
Al seu torn, Feliu Ventura apunta: “Pel que jo imagine i pel que sé perquè m’han dit el seu germà i amics seus no li faria ni puta gràcia l’homenatge”. Ventura afegeix però que sí que hi ha una part estaria orgullós i és “que les seues idees transmeses a través de les seues cançons estigueren sobre la taula i estigueren al dia, a prop dels pensaments de gent que ara comença a sortir de l’adolescència, sobre tot aquella que un 1% de la societat no pot manar i controlar tota la resta”.
