Han passat 24 anys ja d’aquell moment i Rita Barberá segueix al front del Consistori valencià amb una majoria absoluta. És més, aquest mateix dijous, el Comité Regional del partit l’ha proposat com a candidata a revalidar el seu lloc. Si la política conservadora guanya les eleccions podria acabar governant la ciutat 28 anys.
Durant aquestes dues dècades i mitja que està Rita Barberá al capdavant de l’ajuntament, s’ha anat guanyant una fama de populisme i mà dura que, a la calor de la bambolla immobiliària, ha anat governant entre el victimisme i la supèrbia. Lluny queden aquells dies en els quals l’alcaldessa assegurava que si Madrid no aconseguia ser seu dels Jocs Olímpics, hauria de deixar el pas a València. Era l’època en la qual les grans immobiliàries facturaven milions d’euros, els cotxes de Fórmula 1 corrien pels carrers dels barris marítims i els vaixells de la Copa Amèrica privatitzaven l’ús del port. La mateixa època en la qual Urdangarin va desembarcar en la ciutat amb uns acords econòmics que han portat el tinent d’Alcalde, Alfonso Grau, al banc dels acusats.
Rita Barberá va nàixer a València en una família acomodada. Les primeres vacances les passava en el barri del Cabanyal, curiosament el mateix que el seu obsessiu pla d’ampliació d’una avinguda vol partir en dos i el que major desgast polític li ha ocasionat.
Llicenciada en ciències polítiques, econòmiques i empresarials, l’actual alcaldessa té també estudis de periodisme, professió que va exercir el seu pare en la desapareguda ‘Hoja del Lunes’. De fet, ella mateixa va participar en alguns programes de Ràdio València Cadena SER. Malgrat aquests estudis, durant els 24 anys de mandat l’alcaldessa ha mostrat un exagerat menyspreu pel valencià. Amb la seua arribada al poder va desaparéixer dels discursos i a més, el seu primer pacte amb els secessionistes lingüístics d’UV, va propiciar l’impuls de l’anticatalanisme des de dins de les mateixes institucions.
Però sens dubte, el que ha marcat més els diferents mandats de Barberá ha sigut l’expansió urbanística. L’1 de juliol de 2002, les màquines excavadores van entrar al barri de La Punta arrancant parcel·les, barraques i alqueries, i deixant sense casa a 620 persones que van veure que se’ls expropiava. El motiu: l’ampliació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València, una infraestructura que segueix infrautilizada més d’una dècada després. La situació es repetiria anys després al Cabanyal, encara que en aquesta ocasió els tribunals van aconseguir paralitzar els projectes urbanitzadors.
Ara, a punt d’acabar la legislatura, l’Ajuntament ha previst una modificació del seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que amenaça més d’un centenar d’hectàrees d’horta i que compta amb el rebuig de l’oposició i col·lectius socials, ecologistes i consells reguladors.
Malgrat aquests problemes urbanístics, Rita Barberá ha aconseguit la majoria absoluta en les últimes cinc eleccions municipals. Enfront d’ella, han estat puntals del PSOE com l’exministra de Cultura, Carmen Alborch o l’exvicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega. Poc han pogut fer davant el seu caràcter desplegat davall els seus tradicional vestits rojos i bosses de Louis Vuitton. Així es passeja entre els mercats dominant l’espai com cap altre polític.
Però ara el panorama polític ha canviat. Les últimes enquestes apunten al fet que perdria la majoria absoluta. Un possible pacte entre PSPV, Compromís, EUPV i Podemos, cosa que l’aterra, podria llevar-li el poder que ha exercit amb mà de ferro els últims 24 anys. Ella vol més, sembla que 24 anys no són suficients.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
