Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística

ACPV i les Universitats proposen un full de ruta per una nova política lingüística. L’entitat reclama que es pose fi a la discriminació per raons de llengua, i que el principi d’igualtat siga la guia de les institucions valencianes

RedactaVeu / Valencià 

Els membres de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert i Ferran Suay, han presentat aquest matí el document ‘Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica’, coordinat per Francesc Esteve i Alfons Esteve, membres de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV.

Gisbert i Suay han fet balanç dels 40 anys de treball per la llengua i la cultura d’ACPV -una associació amb milers de socis i implantació en tot el País Valencià que té com a objectiu fundacional precisament la promoció de la llengua dels valencians-: des de la creació dels Cursos Carles Salvador per aprendre valencià, fins el treball pels mitjans de comunicació en llengua pròpia -amb l’arribada de TV3 i Catalunya Ràdio i la ILP per una ràdio i televisió valencianes-, passant per la promoció de la música en valencià -els concerts i concursos Tirant de Rock, capdavanters- i la defensa dels drets lingüístics -amb nombroses campanyes-.

L’experiència d’aquests 40 anys ha permés als autors del document “fer un balanç en el temps i amb una perspectiva global”.
 

Ferran Suay i Toni Gisbert, aquest dimecres . Foto: PratsiCamps

Balanç negatiu de 20 anys de governs autonòmics

El segon punt que han remarcat Gisbert i Suay és precisament el balanç “negatiu” de 20 anys de governs autonòmics que, a la pràctica, “han reduït la normalització lingüística a l’ensenyament, impedint qualsevol intent de promoció del valencià en els àmbits d’ús social, però també obstaculitzant l’ensenyament en valencià”.

Així les coses, el resultat és una situació de “discriminació sistemàtica” dels valencianoparlants en àmbits com l’administració pública, els serveis públics (sanitat, justícia...) o les forces de seguretat de l’estat. Les denúncies recollides “pel nostre Servei Jurídic” assenyalen l’existència d’un “problema important”, segons els representats ACPV.

En aquest sentit, i com a tercer punt, Acció Cultural entén que “cal una nova empenta per superar aquesta situació”, amb una iniciativa positiva i global. “Primer, perquè si continua aquesta política de discriminació, la nostra llengua patirà un retrocés en l’ús social que realment podria posar-la en perill; segon, perquè la societat valenciana ha madurat i veuria amb bons ulls una proposta d’aquestes característiques”.
 
 
Acte hui a l’Octubre CCC amb presència de les universitats valencianes

Aquest enfocament global i positiu és compartit per les universitats valencianes, que “han volgut expressar-lo” amb l’acte que hui mateix tindrà lloc a les 19h a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Es tracta d’un acte extraordinari –ja que no és habitual que tots els vicerectors compartisquen acte públic i que ho facen no en un espai universitari, sinó en la seu d’una associació- que, segons els seus organitzadors,  “remarca la importància que atorguen al document i a les propostes que s’hi fan”.

El document parteix d’un principi rector: el de l’afirmació de la igualtat de tots els ciutadans (premissa de la declaració dels drets humans i de tots els drets civils) “i, per tant, de l’obligació de tots els poders públics per posar fi a qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe, raça o llengua”.
 

ACPV i Universitats reclamen la no discriminació dels valencianoparlants

Acció Cultural i les universitats simplement reclamen que els valencianoparlants “no siguen discriminats per raons de llengua”. Per fer efectiu aquest principi rector democràtic, el document proposa una política lingüística que, primer, “legisle de manera efectiva i concreta -no en base només a l’expressió de desitjos o d’afirmacions genèriques- i segon, oferisca als ciutadans vies fàcils d’informació dels seus drets lingüístics i de denúncia en cas de discriminació i, tercer, mecanismes de sanció per als discriminadors”.

En aquest sentit, les administracions públiques -estatal, autonòmica i local- i els serveis públics “tenen una obligació primera i exemplar en posar fi a la discriminació de manera efectiva”, subratllen.
 

Un moment de la presentació del document. Foto: PratsiCamps

Proposta a les formacions polítiques

Finalment, el document és, segons els seus autors,  una proposta “perquè els partits que es presenten en les properes eleccions autonòmiques i locals valoren i tinguen en compte, com a guia per a posar fi a la discriminació per raons de llengua i avançar en una democràcia realment respectuosa amb tots els seus ciutadans”.

Per això, Acció Cultural es mostra “oberta al diàleg” amb totes les forces polítiques, per fer possible que la majoria parlamentària resultant d’aquestes eleccions tinga com a criteri de la seua acció legislativa i política la igualtat.


 
Publicitat
Publicitat