La falla titulada ‘Públiques Virtuts’ és una haima de 7x7x7 en forma de poal. En l’espai interior s’adverteix la presència d’un “mur”, fet de fusta i xapa, que recorda l’edificat per l’exèrcit del Marroc fa més de 30 anys, de 2.700 quilòmetres i custodiat per 120.000 soldats.
L’entorn del mur, el segon major del món després de la Gran Muralla Xinesa, amaga entre 7 i 10 milions de mines antipersona. La rèplica, el mur faller, és l’element que vertebra l’interior del monument. A més de panells informatius sobre la repressió en el Sàhara, posseeix tres petites pantalles, incrustades, per a la projecció de vídeos. Al peu del mur, els artistes han dispersat arena que simula la terra del desert, amb la particularitat que detona (com una mina) quan la trepitja el visitant.
A un costat del mur, el camp dels oprimits, on es representen les ànimes en pena que han abandonat els cossos destrossats per les mines antipersona. Destaca en aquesta zona una dona (la maternitat) amb la indumentària tradicional del Sàhara i acompanyada del seu fill, un infant que forma amb els dits el senyal de la victòria. En l’altra part del mur, la dels opulents, apareix Juan Carlos de Borbó amb uns prismàtics en la mà (era cap d’estat en funcions, amb Franco agonitzant, quan es va produir la “Marxa Verda”). Al seu costat, Franco, representat per un marcià i en estat vegetatiu. Els dos “ninots” s’alcen sobre sengles podis de color roig i galda, als quals s’agrega un tercer, exempt, perquè el visitant puga posar i fotografiar-se.
Encara que la falla s’haja il·luminat en la Facultat de Belles arts, no és fruit de les muses, ni de la inspiració, ni de l’espontaneïtat creadora. Segons Jaume Chornet, coordinador de la iniciativa i professor del departament d’Escultura, “el fonamental és el treball; les idees no sorgeixen per art de màgia, sinó molt a poc a poc i mitjançant un llarg procés d’elaboració”.
Va decidir llançar-se a aquest projecte que coordina amb un altre docent, Leo Gómez, després de participar al novembre de 2014 en les VIII Trobades Internacionals d’Art i Drets Humans del Sàhara Occidental (ARTifariti), en els campaments de refugiats de Wilaya de Bojador. Allí es va sumar a més de 70 artistes de 16 països, que van reivindicar l’enderrocament del “mur de la vergonya”.
Aquesta informació ha sigut publicada en Rebelión. Traducció: La Veu del País Valencià.
