Crida d’atenció de grups ecologistes, culturals i en defensa del patrimoni davant una nova amenaça a l’Horta Nord de València. Aquesta vegada, la construcció d’una carretera podria posar en perill el Mas del Fondo, un entorn de gran valor històric, etnològic i natural en Massarrojos, una pedania de València propera al poble de Montcada. El conjunt a preservar inclou una alqueria i un riurau -una construcció per assecar el raïm, poc freqüent a l’Horta Nord- datats del segle XVIII integrats en una zona de bosc propera al jaciment arqueològic del poblat iber del Tos Pelat.
El projecte, aprovat provisionalment el 29 de maig, preveu unir les carreteres CV-310 i CV-315 per connectar la resultant a l’autovia d’Ademús. El pressupost inicial de l’obra supera els 2,5 milions d’euros, i la idea és impulsada per l’Ajuntament de Montcada, liderat pel PP, amb l’oposició de la resta de grups. El seu alcalde, Juan José Medina, és també vicepresident de la Diputació de València, organisme que va publicar en el seu diari oficial (BOP) l’aprovació del projecte amb la intenció que comence a executar-se a finals d’enguany. La funció d’aquest nou vial seria “el desviament del trànsit pesat i donar accés a l’autovia A-7”. La raó esgrimida per Medina fou titllada d’“electoralista” per Héctor Cortina, propietari del Mas del Fondo i el riurau afectats. De la seua mà visitem aquest entorn, al qual accedim travessant petits boscos de pins.
Un conjunt d’interès cultural
Héctor mostra un informe del Consell Valencià de Cultura (CVC), institució depenent de la Generalitat Valenciana, datat al juny del 2010. S’hi sol·licitava la denominació de Bé d’Interés Cultural (BIC) per al conjunt arquitectònic i posava en valor tant el riurau com el mas. “El fet que estiga en ús en l’actualitat amb una funció etnològica i mediambiental rellevant, així com la conservació de l’alqueria, en molt bon estat, i el que aquesta també mantinga activitat productiva, confereixen un valor afegit a l’edifici del riurau, que ja per si mateix és mereixedor de ser declarat BIC”, reflectia l’informe.
Recentment, Jesús Huguet, secretari del CVC, es dirigia al director d’Obres Públiques, Projectes Urbans i Habitatge de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de la següent forma: “Em dirigisc a vosté per a pregar-li que abans de prendre cap decisió definitiva es tinguen en compte els importants valors històrics, etnològics i paisatgístics d’aquest conjunt, explicitats en l’informe mencionat, sobretot tenint en compte la possibilitat d’optar per un traçat alternatiu, seguint el Camí de Camarena respectuós amb el bé que ens ocupa”.
Actualment el Mas del Fondo acull amb assiduïtat visites de col·legis de pedanies i pobles dels voltants. El pati i els riuraus posteriors s’utilitzen en l’actualitat per a la cria de l’ovella guirra o de morro vermell, l’única ovella autòctona de València, que estava en perill d’extinció: de les 4173 existents, més de 2000 estan en el Mas del Fondo.
Segons Héctor, l’execució d’aquest projecte seria “un crim” perquè “destrossaria un vestigi patrimonial específicament valencià”, fent referència al riurau. El riurau és un tipus de construcció utilitzat en origen per a l’assecat del raïm per fer-ne panses, i són més freqüents en comarques com la Safor o la Marina. “Ara el paisatge ha canviat, però abans ací hi havia grans extensions de vinyers de raïm moscatell”, afirma Héctor. La indústria que girava al voltant del raïm va desaparéixer a principis del segle XX, amb una exterminadora plaga de fil·loxera. En el riurau es va fer una inscripció amb l’any en el qual es va deixar definitivament d’utilitzar: 1915.
No és la primera vegada que l’entorn del Mas es veu afectat per una infraestructura. A l’abril del 2011, la Conselleria d’Infraestructures i Transport va aprovar la construcció d’una carretera de dos carrils en cada sentit, amb el mateix objectiu que la dissenyada actualment per la Diputació. El projecte no va arribar a executar-se, encara que segueix latent i es va pressupostar en 12 milions d’euros. El traçat passava a tocar del poblat iber del Tos Pelat, un jaciment arqueològic proper al conjunt del Mas del Fondo, que va estar habitat entre els segles IV i VI aC.
Aquesta informació ha sigut publicada en directa.cat.
