Diari La Veu del País Valencià
‘Cada vegada que disparaven l’única cosa que féiem era abraçar-nos’
RedactaVeu / EP / València

Després d’aterrar poc abans de les 22.00 hores a l’aeroport valencià, fins on s’han desplaçat els seus familiars, així com el president de la Generalitat, Alberto Fabra, i el delegat del Govern, Serafín Castellano, la parella ha comparegut davant els mitjans i tal com ha indicat Cristina, durant les 24 hores que van passar al Museu del Bard van pensar que eren els seus “últims moments” i fins i tot quan la policia va obrir la porta de la cambra en la qual es van amagar es van abraçar i acomiadar perquè pensaven que eren terroristes que els anaven a matar.

“Van obrir la porta, la van tancar corrent, estàvem al terra com abatuts, pensàvem que anaven a per un arma per disparar-nos”, ha recordat, encara que ha apuntat que van tornar amb aigua i sucre i els van portar a l’ambulància, rebent en tot moment un tracte “impressionant”. De fet, ha precisat que li van fer analítiques i ecografia i que el bebè que esperen es troba bé.

Juan Carlos, per la seua banda, ha explicat que durant el temps que van passar tancats tan sols escoltaven passos, moviment, calma i de nou moviment. “Simplement amb que hagueren dit per altaveu ‘ja ha passat tot’ hauríem eixit”, ha indicat l’home, que ha assenyalat que sentien gent parlar i pensaven que eren yihadistes. De fet, han explicat que pensaven que “estaven posant bombes per tot l’edifici per a rebentar-lo”.

Tots dos han indicat que en el moment en què va començar l’atemptat estaven al hall esperant que arribara l’hora d’agafar el bus quan van escoltar trets i es van ficar cap a dins “cercant portes d’eixida”, totes tancades.

“Ella va trobar una porta oberta i ja ens quedàrem, vàrem veure unes prestatgeries, les vàrem posar de pantalla per si venien a disparar-nos i escoltàvem trets. Cada vegada que disparaven l’única cosa que fèiem era abraçar-nos”, ha relatat.

Comparteix

Icona de pantalla completa