La llei estableix que els familiars de les persones assassinades tindran dret a demanar la seua localització i exhumació individual o col·lectiva. També podran exercir aquest dret associacions representatives de la societat civil. La Generalitat procedirà a la localització de les fosses comunes, així com a la identificació i, si escau, a l’exhumació de les restes humanes que continguen.
“Ens basem en l’aplicació del dret internacional per a reparar un crim de lesa humanitat que va ocórrer durant 40 anys en el nostre país i perquè deixen d’haver-hi fosses sense nom sota les nostres ciutats i pobles”, ha explicat López Barceló. La diputada d’EUPV ha recordat a més que alguns ajuntaments del PP han intentat eludir l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica que el Govern central va aprovar en 2007, fet que és il·legal ja que és d’obligat compliment.
“Aquesta llei desenvolupa a nivell autonòmic la norma de 2007, el que fem és donar-li major entitat en l’àmbit autonòmic”, afirma la diputada. En aquest sentit, explica que també és hereva de la Llei de Memòria Històrica navarresa i la proposta andalusa de Llei de Memòria Democràtica.
Cens de persones represaliades pel franquisme
L’Avantprojecte d’Esquerra Unida també proposa la creació d’un Institut Valencià de la Memòria Democràtica que, entre altres funcions, elaborarà un cens de les persones assassinades fruit del colp d’estat i la repressió franquista posterior.
Aqueix cens inclourà tota la informació possible respecte a les circumstàncies de la defunció o desaparició de cadascuna de les víctimes. A més, s’incorporaran les víctimes valencianes mortes fora de l’Estat espanyol “en defensa de la llibertat, la justícia social i la democràcia”, tal com estableix la llei.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
