Les dades procedeixen d’un exhaustiu estudi realitzat per València Laica, a partir del Llistat d’Immobles Exempts d’IBI pertanyents a Ordres, Congregacions i Fundacions facilitat en 2012 per l’Ajuntament de València. Europa Laica conclou en una recerca de camp que l’església catòlica compta en la ciutat amb 1.253 propietats immobiliàries exemptes de pagar l’IBI, la qual cosa només estaria justificat en 155 dels casos (12%), els d’edificis dedicats a activitats religioses. En la gran majoria dels immobles (1.098), l’església no paga l’IBI malgrat que hauria d’abonar aquest tribut.
Centres privats d’ensenyament, tendes de roba, de moda i de fotografia; reparació de màquines de cosir, restaurants, tendes de regal i de lloguer de bicicletes, aparcaments, fregidories, tallers de reparació d’automòbils, magatzems, casals fallers, agències immobiliàries, albergs, assessories fiscals, locals d’administració de loteria, perruqueries de cavallers, pizzeries, clíniques de tractaments estètics o sabateries són l’objecte de negoci d’alguns d’aquests immobles.
En la presentació de l’informe davant els mitjans de comunicació, Juanjo Picó, membre del consell directiu d’Europa Laica, ha denunciat el “frau” que implica “declarar com a religiós alguna cosa que clarament no ho és”. Ha subratllat així mateix, en declaracions arreplegades per Efe, la negligència del cadastre i de l’Ajuntament, que “accepten uns béns immobles sense cap tipus d’escrúpols i permeten un saqueig a les arques públiques, quan són ells els que haurien de realitzar un estudi d’aquestes característiques”.
L’aparcament públic al costat de l’Arnau de Vinalova
El grup municipal d’EUPV a València va destapar el cas d’un aparcament públic, de titularitat municipal i objecte d’una concessió administrativa a l’arquebisbat, que està exempt de pagar l’IBI, segons el reconeixement exprés del regidor d’Hisenda. L’aparcament, situat al costat de l’Hospital Arnau de Vilanova, porta funcionant durant diversos anys sense llicència d’obertura -únicament compta amb una llicència ambiental-.
L’informe agrupa en categories els 1.098 immobles que de manera injustificada no paguen l’IBI. El 47% (513) es destina a habitatges o una fi residencial; el 14% (150) són magatzems, aparcaments o àrees d’estacionament; el 10% (112) es dediquen al comerç, a l’oci o l’hostaleria; el 8% (92), a la cultura i l’ensenyament; i el 7% (73) a oficines i usos industrials. Menor rellevància numèrica tenen els solars (52), els edificis amb objecte sanitari (21) i altres categories com a “recreatiu”, “esportiu” i “edifici singular”, que sumen 15 immobles. A més, el treball de camp detecta 21 edificis que figuren en el llistat municipal com a religiosos, però que no ho són.
Periodistadigital.com
Fonts de l’entitat reconeixen que el mètode de recerca pot estendre’s a altres municipis, encara que subratllen que correspon als consistoris desvetllar l’opacitat i corregir les arbitrarietats. Al gener de 2014 eldiario.es va informar que 705 propietats de l’església catòlica a Vitòria estan exemptes de pagar de l’IBI, malgrat que només 224 podrien acollir-se a aquests avantatges per ser llocs de culte i oració. L’informe, elaborat a partir d’informació extreta d’arxius municipals, inclou immobles dedicats a negocis, habitatges, magatzems, garatges, oficines, galeries comercials, bars, restaurants, solars i finques, entre d’altres.
El tractament fiscal del que es beneficia l’església catòlica ve emparada per l’Acord entre l’estat espanyol i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics (gener de 1979), que estableix l’exempció de la Contribució Territorial per a determinats immobles, tots ells vinculats a ús religiós: temples i capelles destinats al culte, la residència dels bisbes, els canonges i sacerdots “amb capellà d’ànimes”; els locals destinats a oficines de la cúria diocesana i a oficines parroquials; els seminaris destinats a la formació del clergat i les universitats eclesiàstiques; i els edificis dedicats a cases o convents de les ordres religioses.
Al marc jurídic que estableix el tracte de favor s’agrega la Llei 49/2002 de Règim Fiscal de les Entitats Sense Finalitats Lucratives i dels Incentius Fiscals al Mecenatge; i d’altra banda l’article 62 (que regula les exempcions) de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (març de 2014).
Foto: Forbes
Exempcions fiscals per 1.700M€
L’informe “Opacitat i Finançament de l’església catòlica”, publicat a l’abril de 2014 per Europa Laica, va dedicar un capítol a les diverses exempcions tributàries de les quals es beneficia la institució religiosa. En funció de càlculs aproximats, la manca d’ingressos en l’erari públic per exempcions fiscals podria aconseguir els 1.700 milions d’euros (exercici 2013). Només en concepte d’IBI, rústic i urbà, les administracions locals podrien deixar d’ingressar uns 700 milions d’euros (aquesta xifra es refereix a tots els immobles i sòl, siguen o no destinats a culte). Les xifres són estimatives i oscil·len segons la font, a causa de “l’opacitat” dels béns de l’església catòlica i les dades que ofereixen els ajuntaments i altres administracions de l’estat, conclouen els autors de l’estudi.
Però els avantatges fiscals no són l’únic aspecte controvertit respecte al finançament de l’església catòlica en l’estat espanyol. La Comissió de Laïcisme de Cristianes i Cristians de Base de Madrid va criticar, a partir de la publicació en el BOE dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2015, que l’estat espanyol adjudicara a l’església catòlica un total de 13.266.216 d’euros mensuals (159,2 milions d’euros a l’any), a compte del total que els ciutadans proposaren en la declaració de la renda (casella de l’església). “Estem davant un impost obligatori de caràcter religiós”, va asseverar l’organització cristiana. Així mateix, tots els anys l’estat aporta més d’11.000 milions d’euros a l’església catòlica de manera directa, o per la via de les exempcions tributàries i les subvencions.
Aquest article s’ha publicat a Rebelión. Traducció La Veu de País Valencià
Privilegi inacceptable: l’Església no paga l’IBI, per Vicent Àlvarez
