Eduard Ferrando / Alcoi
Alcoi (l’Alcoià) és sense dubte una de les ciutats importants del nostre País Valencià. Protegida estretament per l’emblemàtica serra de la Mariola i amb un urbanisme reflex d’un passat marcat per la seua potència industrial, Alcoi ha esdevingut i esdevé bressol del que el País Valencià ha de voler ser. Ciutat universitària també, la capital de l’Alcoià acull des de fa 20 anys la seua Jornada de Sociolingüística, una oportunitat per a analitzar i parlar sense embuts de la situació de la nostra llengua des del punt de vista social, apostant per assenyalar els errors i proposar tot allò que puga fer que el País Valencià puga continuar parlant i aprenent amb la llengua que li és pròpia per molts anys.
Amb aquesta proposta hom arriba a la cita amb la certesa d’aprendre dels millors, d’aquells que dia rere dia dediquen el seu treball, i moltes coses més, a cuidar la llengua i vetllar per la seua supervivència. Fidels a la cita, arribem a la seu de la Universitat Politècnica de València a Alcoi, en un marc incomparable des d’on es pot apreciar ràpidament la potència d’una ciutat que ha sabut adaptar una complicada orografia per a regalar a qui la visita un entorn urbà admirable, impressionant i bast que emplena la vista de ponts, edificis, rius… en una combinació única. Enguany, la Jornada estava marcada pel 20 aniversari de la mort d’un dels seus fills predilectes, Ovidi Montllor i per una temàtica d’obligada actualitat, ja que el moment que vivim i patim, i amb urnes a la vista, comporta la necessitat de resoldre dos temes cabdals per a garantir el futur de la nostra llengua: la Comunicació i la Política Lingüística.
El divendres 27 de març mamprenia la jornada amb la terrible notícia de la mort de la directora del Campus d’Alcoi de la UPV. Malgrat el trist colp, la Jornada va continuar amb una conferència inaugural presentada per Verònica Cantó, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i protagonitzada per Vicenç Villatoro, actualment al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, però que compta amb un amplíssim currículum del qual seria injust destacar-ne el més important perquè segurament obviaríem quelcom fonamental. Com sempre, Villatoro va mostrar les seues qualitats com a comunicador i mostrà la seua gran formació durant la conferència inaugural: ‘Comunicació i Llengües’. Però la Jornada d’Alcoi no conté solament conferències. De fet, un dels seus atractius principals és la connexió de la jornada amb l’entorn de la ciutat i per això, després de les ponències, els assistents poden gaudir de concerts i altres activitats que fan més atractiu i distés l’encontre. Divendres vam poder gaudir del concert de Rafa Xambó, Salva Vázquez i Matthieu Saglio al Centre Cultural per a després compartir un sopar a la seu de la Filà dels Mudèjars i respirar l’aroma que emana d’una de les festes més representatives del nostre País Valencià, la Festa de Moros i Cristians, que té a Alcoi la seua màxima esplendor.
Dissabte 28 al matí, la programació albirava una jornada interessant, amb uns conferenciants de primer nivell i la sensació que, tot i la matinada, tindríem la sort de formar part d’una trobada imprescindible per conèixer una mica millor quin és el panorama comunicatiu i polític actual en què viu la nostra llengua. Puntuals a la cita, Josep Gifreu de la Universitat Pompeu Fabra, presentat per Brauli Montoya de la Delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, va aportar una fantàstica informació en la seua ponència sobre ‘Llengua, poder i comunicació: inventari de fonts i autoritats’. El professor Gifreu, com acostuma a fer, va fer un exhaustiu repàs de la influència del poder sobre la llengua i sobre els mitjans de comunicació. Amb la desaparició de RTVV com a fons de referència obligada, Gifreu va començar amb un significatiu: “Gent del País Valencià, teniu un gran problema!” i el reconeixement que “aquest problema també és meu”. A la seua ponència, el professor va fer un repàs al mapa comunicatiu actual, en què la llengua esdevé un nucli polític de reconeixement entre grups lingüístics desiguals, és a dir, destacà l’enfrontament entre la Llengua d’Estat i la llengua minoritzada i com afecta aquest enfrontament, que no hem de perdre de vista, ja que actualment es fa servir en prejudici de la llengua minoritzada, cosa que, òbviament, la perjudica. També, Josep Gifreu va fer esment de la importància d’aconseguir la independència de Catalunya, perquè “no hi ha manera d’aconseguir el nostre estatus lingüístic sense estat”. Finalment, i després de demanar una efectiva coordinació entre les entitats encarregades de normativitzar el català (AVL i IEC), Gifreu va recordar que hui dia, a diferència d’Europa, estem sense un Consell Audiovisual, òrgan que vetllaria per la qualitat dels continguts d’un mitjà de comunicació públic de qualitat i que garantiria el que ell anomenà ‘El Cercle Virtuós’, aquell que es crea quan un servei públic de qualitat exigeix a la resta de serveis privats la qualitat necessària per a lluitar en igualtat de condicions, i acabà amb un contundent: “Sense polítiques públiques no hi ha manera de competir al mercat audiovisual”.
El professor Josep Gifreu.
Després d’unes breus aportacions del públic assistent, Sandra Obiol, del Centre Ovidi Montllor presentà el sociolingüista Antoni Mas, de la Universitat d’Alacant, qui ens mostrà un interesantíssim recull de dades sobre coneixement del valencià en la conferència ‘Coneixement del valencià en el cens: bases per a una política lingüística’. El to optimista del professor Mas va suposar un punt d’inflexió a la Jornada, ja que no cal oblidar que en parlar del català a la nostra terra ens recorre sempre la desesperança creada arran de les desfetes polítiques dels governants del nostre país. L’exhaustiu treball d’Antoni Mas, amb dades contrastades i des del punt de vista dels tres eixos fonamentals: l’ús, el coneixement i l’actitud, demostrava el bon paper jugat per l’educació pública i en valencià que ha suposat un important augment dels ciutadans del País Valencià que coneixen la nostra llengua. A més, va retre un merescut homenatge a tot el sector docent que cada dia fa possible aquestes dades. Una actitud optimista que, per altra banda, bona falta fa al nostre maltractat país.
Una de les aportacions més interessants de la jornada va ser sense dubte la dels professors Josep Àngel Mas i Eva Mestre, de la Universitat Politècnica de València. Amb el títol ‘Les propostes i compromisos sobre política lingüística en els programes dels partits polítics a les eleccions de 2015’, i presentats per Josep Cortés, també de la UPV, vam poder assistir a un repàs de quines seran les propostes dels partits candidats a la Presidència de la Generalitat des del vessant lingüístic, en un treball fonamental per adonar-nos de quina és l’actitud dels futurs representants a les Corts Valencianes. El professor Josep Àngel Mas va començar amb la frase “La inacció és una acció de política lingüística contra el poble”, amb la qual dibuixava perfectament la necessitat que actualment té la nostra llengua d’una política lingüística que la tinga en compte. Els dos ponents van destacar l’errada que ha suposat l’excusa de la incorporació d’un plurilingüisme mal entès en l’educació pública valenciana, ja que cal prioritzar la vehicularitat de la nostra llengua per a garantir-ne la seua supervivència. A més, també destacaren les accions recents que s’han fet en favor de la llengua des d’entitats com Escola Valenciana i ACPV, qui recentment ha presentat, junt amb les universitats valencianes, el Document per la Igualtat Lingüística. En definitiva, ambdós destacaren la necessitat d’un impuls social que ajude a crear definitivament una vertadera política lingüística que prioritze la nostra sobre les que no ens són pròpies.
Josep Àngel Mas de la UPV.
Finalment, la Jornada va cloure amb la Taula Redona: ‘El paper dels mitjans de comunicació en llengua pròpia com a elements de cohesió social’ i va comptar amb la participació de la periodista Amàlia Garrigós, de l’editor del nostre diari Moisès Vizcaino, de la periodista i escriptora Esperança Camps i del guionista i presentador Eugeni Alemany, tot presentat per la periodista Esther Vizcarra. Com no podia ser d’altra forma, durant tots els parlaments va planar la desfeta de RTVV, sobretot per la vinculació de la majoria dels participants, però també pel debat creat per Eugeni Alemany sobre si realment al poble valencià li cal una RTVV com la que teníem. Cal destacar les aportacions d’Amàlia Garrigós, qui demanava “una aposta decidida per una programació estable i de qualitat” i la necessitat que aquesta aposta siga vehiculada des de l’ús innegociable del valencià. També Moisès Vizcaino, fent ús de la seua qualitat de jurista, va recordar: “Sí que hi ha un marc normatiu que garanteix l’ús de la llengua per als mitjans de comunicació”, però que malgrat això, els polítics que l’han, cometen una sistemàtica vulneració d’aquest marc. A més, Moisès va insistir en la necessitat de “no derogar la LUEV perquè això suposaria esperar de nou molt de temps perquè els partits polítics establiren de nou quines són les fronteres lingüístiques”. Sobre l’aportació del nostre diari comentà la voluntat de “connectar el país a través de les comarques del territori”, i fomentar així la participació de tothom en el projecte. El debat va canviar de to amb l’entrada d’Eugeni Alemany, qui posava en dubte l’actitud envers la llengua d’alguns sectors que la defensen i la necessitat peremptòria de fer servir les xarxes socials per fomentar-ne l’ús, ja que suposaria una adaptació pragmàtica i real de la realitat comunicativa actual. Cal lamentar la manca de temps per obrir un debat que s’intuïa interessant per les diferències entre alguns dels ponents, sobretot d’Esperança Camps que destacava la necessitat d’un fort mitjà públic i acceptava amb certa condescendència la importància de més mitjans que articularen i formaren part de l’entramat comunicatiu del País Valencià.
Els particpants de la Taula Redona amb el nostre editor Moisès Vizcaino.
Com cada any, la Jornada de Sociolingüística d’Alcoi enalteix la llengua i la fa encara més nostra. Una trobada imprescindible que posa el poble del nostre Ovidi en el mapa de les cites importants dels qui cada dia, involuntàriament, defensem la nostra llengua amb el simple i natural fet de parlar-la.
