Diari La Veu del País Valencià
La València de 1750, al Museu de Belles Arts
RedactaVeu / València

L’exposició ‘València 1750’, inaugurada el passat 31 de març i que estarà oberta al públic fins el 5 de juliol, gira al voltant del dietari manuscrit d’un gentil home -Ignacio Gilabert- que entre 1744 i 1751, anota les despeses de la seua casa en dies determinats.

Es tracta de les despeses d’una família de l’alta burgesia en celebracions, festes, robes, plets, reparacions en les seues cases, alqueries i barraques, encàrrecs a artistes, compra de pis de l’Alcora, etc..

La xocolata, un luxe a l’abast de molts pocs paladars

A través de les despeses i les seues dates ‘es poden reconstruir molts costums del moment’, des de reunions on es pren xocolata coincidint amb determinades festes, els dolços que es regalen al Nadal, la primera referència a la tradicional ‘mocadorà’ o la també primera recepta d’orxata coneguda. Referent a la xocolata, que en aqueixos anys solament està a l’abast de pocs, el petit manuscrit inclou 17 receptes, possiblement les primeres conservades del món modern.

A més de referir despeses, el dietari inclou alguns comentaris plens d’ironia sobre la vida quotidiana, l’ensenyament o la religió, que deixen traslluir problemes de la seua època.

Quatre zones temàtiques

L’exposició s’articula en quatre zones, la primera està dedicada al marc polític, social i cultural de la València de mitjan segle entre el final del regnat de Felipe V i el del seu fill Fernando VI, moment en el qual han començat a assentar-se les idees il·lustrades, a destacar en ella l’escultura de Felipe V de Leonardo Julio Capuz, que es va situar sobre una columna al principi de l’Albereda i el plànol gravat per José Fortea de la ciutat en 1738 basat en el dibuix del Pare Tosca, així com dibuixos i esbossos en fang d’Ignacio Vergara o el gravat de la portada del palau del Marquès de Dos aigües d’Hipòlit Rovira, entre uns altres.

El segon tram de l’exposició recrea interiors burgesos del moment amb obres d’art, mobiliari, indumentària, arts sumptuàries i aplicades, destacant entre les peces un Bodegó de Tomás Yepes, la vaixella Balzola, així com un ric conjunt de pisa de l’Alcora, Talavera, Moustiers i Xina o un panell de taulells valencians mostrant una escena del servei de la xocolata.

El tercer escenari expositiu mostra escultura i pintura religiosa amb obres del període d’Evaristo Muñoz, Luis Domingo, Gaspar de l’Horta, José i Ignacio Vergara, entre uns altres.

El tram final de l’exposició mostra en una espècie de soc un conjunt del que el comerç podia oferir als vianants: llibres, estampes, roba, teixits, encaixos, parament, mesures per a cereal, oli o vi, a més de l’evocació del taller d’una família d’artistes: els Vergara.

L’exposició reuneix fons del Museu de Belles arts de València, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, la Col·lecció Espínola, l’Arxiu José Huguet, la Col·lecció Victoria Liceras, el Museu de Belles arts de Castelló, la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos, la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València, la Biblioteca Valenciana, l’Arxiu de la Diputació de València, el Museu Xocolates Menges i diferents col·leccions particulars.

La mostra està oberta al públic a la Sala Joanes d’exposicions temporals, està comissariada per l’investigador Luis M. Ramírez Rodríguez i produïda pel Museu de Belles Arts de València amb el patrocini de les Corts Valencianes.

Comparteix

Icona de pantalla completa