Si els sis regidors de Ciutadans recolzen al PP, Rita Barberá mantindria la vara de comandament sense problemes quatre anys més i s’encaminaria cap als 28. Encara que Ciutadans evita mullar-se i les declaracions de la seua candidata autonòmica Carolina Punset apunten a la necessitat de “canviar el règim” polític dels últims anys, l’elecció de Fernando Giner com a cartell per València ha fet que els populars es freguen les mans.
Aquest conseller d’empreses que va ser ungit després d’aconseguir més de la meitat dels avals en primàries és considerat per molts (fins i tot del seu partit) com un dirigent conservador i proper al PP. Malgrat les preferències de Giner, apunten des de Ciutadans, la decisió final dependrà del Comitè d’Acords Poselectorals creat ex profeso per a decidir aquestes qüestions.
L’abstenció de C’s propiciaria un govern d’esquerres
Si Ciutadans s’abstinguera, deixaria la pista lliure a un acord a tres bandes entre el València en comú -la plataforma electoral que promou Podemos-, el PSOE i Compromís que sumarien poc més que el PP. En aquest tripartit, amb un triple empat entre els tres, seria complicat escollir el nou alcalde. Hi hauria fins i tot un tercer escenari, complicat però no descartable, i és que Ciutadans cercara suports com a principal partit de l’oposició, tal vegada amb el PSOE, per a intentar aconseguir l’alcaldia.
En qualsevol d’aqueixos escenaris és molt probable que l’elecció del futur president de la Generalitat i del pròxim alcalde estiguen relacionades. Com succeeix en el panorama autonòmic, tot està obert i qualsevol alteració, com l’entrada d’EUPV -que està en el 4,4% a sols sis desenes de tenir un regidor- alteraria l’aritmètica municipal.
Rita Barberà perd 20 punts
Sorprenentment l’alcaldessa de València, la popular Rita Barberá, que comença a patir el desgast de tants anys en el poder i solament aconsegueix un 4,3 de valoració, millora els resultats que el PP va obtenir en la ciutat en les últimes europees i es mou per sobre del 31,8%. Un percentatge que la situa entre els 11 i 13 regidors, a pocs dels 17 que li permetrien tenir una plàcida legislatura.
Barberá perd com Fabra 20 punts respecte a les últimes eleccions municipals, però l’atomització del vot i el desastre del PSOE, que es converteix en la quarta opció política per darrere de Ciutadans i la marca blanca de Podemos, li permet dissimular la patacada.
La formació que presideix Albert Rivera irromp amb força amb un candidat que, aprofitant que és el segon menys conegut, aconsegueix la millor valoració dels sis alcaldables. També ho fa València en Comú que estaria, segons les dades de l’enquesta,en el 15,8% dels vots i 5 o 6 regidors. El respatller a aquesta formació és complicat de mesurar perquè no se sap fins a quin punt els ciutadans que vulguen votar a Podemos sabran interpretar que aquest nova marca -donada a conèixer en les últimes setmanes- és el partit instrumental que utilitzen els cercles de Pablo Iglesias per a estar presents en les eleccions municipals.
Siga com siga, el que demostra l’enquesta és l’estirada de les noves marques que, malgrat tenir líders quasi desconeguts -per a València en comú sona el professor de la Universitat Politècnica Jordi Peris-, semblen comptar amb la confiança cega dels electors.
Patacada del PSOE
Gran part de les possibilitats de Govern que l’enquesta dóna a Rita Barberá és per culpa del PSOE que no ha sabut articular una alternativa l’última legislatura. Amb un 4,07 de valoració i un grau de coneixement del 66,6% malgrat portar quatre anys com a portaveu, Joan Calabuig no aconsegueix que el seu partit aguante com a principal partit de l’oposició. El PSOE de la ciutat de València obtindria cinc punts menys (14,6%) que el partit a nivell autonòmic (19,5).
La irrupció de Podemos deixa fora de l’ajuntament de València en aquesta ocasió i sempre segons el sondeig de Sigma Dos, a Esquerra Unida després que fracassaren les negociacions entre les dues formacions per a elaborar una candidatura ciutadana conjunta. València en Comú també torpedeja les expectatives de Compromís que malgrat aconseguir un regidor més, seria la quarta i última força del consistori.
