Els trinquets de Xàtiva en el segle XVIII, per Josep V. Martínez

A la ciutat de Xàtiva es van construir cinc trinquets entre l’any 1754 i el 1783: el trinquet de les Ànimes, el trinquet de pilota de l’Albereda, el trinquet de Botxes de l’Albereda, el trinquet del Corral i el trinquet Gran de l’Albereda

  • Actual placeta del Trinquet Xàtiva.. Foto: fuentesdejativa.es
    Actual placeta del Trinquet Xàtiva. © Foto: fuentesdejativa.es
  • Placeta del Trinquet de Xàtiva finals s XIX.
    Placeta del Trinquet de Xàtiva finals s XIX.
PilotaVeu / Xàtiva

En les “Ordenanzas de la ciudad de San Felipe”, de l’any 1750 es pot llegir una normativa referida al joc de pilota: “En las plazas y calles públicas de la ciudad, no se hagan juegos de pelota… por no embarazar los tránsitos y evitar desgracias…y en los días de fiesta se permitirán estos juegos en parage sretirados, y campos después que haya hecho señal la Iglesia mayor de haber alzado a Dios, pero no antes…

Tres anys després, les mateixes institucions que prohibien el joc al carrer es van encarregar de facilitar i impulsar el joc de pilota, però en recintes tancats: els trinquets. La finalitat era que no es jugara al carrer i que la gent anara a treballar. Però també pretenia controlar els ingressos que generava un joc tan popular i practicat com la pilota.

L’any 1753, l’Administrador del Santo Hospital de la Ciudad de San Felipe, que era l’organisme que controlava i explotava el joc de pilota als trinquets de la ciutat, va demanar permís al Real Consejo de Castilla per construir dos edificis per al joc de pilota i regentar la seua explotació. Calculava uns ingressos anuals de 100 lliures que completarien, amb als ingressos per les festes de bous, el pressupost per atendre les necessitats dels malalts. El 8 de novembre del 1753, el rei Ferran VI va concedir el permís per construir  els dos trinquets i el 4 de febrer del 1754 el Governador de la ciutat el va presentar a l’Administrador de l’Hospital.

La documentació sobre la construcció i administració d’estos edificis per al joc de pilota es pot consultar al Libro de Administración de los trinquetes(1754-1801) que es conserva a l’Arxiu Municipal de Xàtiva.

El primer edifici que es va construir va ser el Trinquet de les Ànimes, situat entre el carrer de les Ànimes, el del Fossar i la Placeta del Trinquet, que actualment és l’única mostra en la toponímia urbana de Xàtiva que recorda la seua existència. En la seua construcció es va aprofitar la muralla de la ciutat com una de les parets laterals. L’obra va costar 215 lliures i el trinquet va entrar en funcionament el 13 d’abril de l’any 1754. El fet que es començara a jugar dos mesos després de l’autorització de la seua construcció i el seu baix cost fa pensar que aquest edifici, tot o en part, ja estaria construït.
 
Placeta del Trinquet de Xàtiva finals s XIX. A l'esquerra es pot vore la muralla.
Foto: Xàtiva en fotos mbasic.facebook.com

El segon edifici va ser el  Trinquet de l’Albereda. Es va construir entre la Porta de Sant Francesc i la Torre de Monfort, per la part exterior de la muralla de la ciutat, que també es va aprofitar com a paret lateral de l’edifici. El fragment de mur entre la Porta de Sant Francesc i la Torre de Monfort tenia 18 pams d’alçada, als quals se’n van afegir uns altre 18 d’obra nova, el total aproximat seria de 7,50 metres. L’altra paret lateral tenia una alçada de vint pams i tres pams d’ampla. L’edifici quedava tancat per unes parets frontals. La paret exterior s’havia de construir separada 8 pams dels àlbers. El cost total de les obres va ser de 1.955 lliures i el dia 5 d’agost del 1755 es va començar a jugar a pilota al Trinquet de l’Albereda. En aquest espai situat entre la Porta de Sant Francesc i la Torre de Monfort també es va construir l’any 1757 el trinquet de “Bolos y birlas, en el terreno sobrante del de pelota”. El cost de les obres va ser de 410 lliures i s’hi va començar a jugar el 24 de desembre.

L’any 1767 es va construir el Trinquet del Corral, que estava situat al carrer de Sant Tomàs, enfront del convent de Sant Agustí. L’any següent es van fer obres de millora als altres trinquets. Es va construir la teulada dels trinquets de l’Albereda i  al trinquet de les Ànimes es van renovar les parets i es va renovar el sòl que era de fusta.

El pregó de 24 d’agost del 1783 deia: “…para que en los días de fiesta no se juegue en los trinquetes, y otros sitios antes de levantar a Dios, bajo la pena de tres días de carzel…y en la misma incurrirán todos los que lo practiquen en los días de Hazienda, deviendo acudir al trabajo…”. Aquest pregó, que recorda les ordenances de 1750, fa pensar que no havia acabat la pràctica de jugar  al carrer i que hi va haver un nou impuls per controlar els quantiosos ingressos que generava el joc de pilota. Per això encara es va construir l’últim trinquet a Xàtiva, va ser el Trinquet Gran de l’Albereda l’any 1783, era un edifici pròxim als altres dos “que antes era una casa de comedias”, també propietat de l’Hospital. L’obra va costar 286 lliures.

Des de l’any 1754 fins al 1801, els ingressos totals per l’explotació dels trinquets de Xàtiva van ser de 15.800 lliures. Les despeses en eixos mateixos anys van ser de 6.800 lliures. Per tant, els beneficis de l’Hospital per l’administració dels cinc trinquets que hi havia en funcionament a la ciutat en la segona meitat del segle XVIII van ser d’unes 9.000 lliures. Això va suposar uns beneficis anuals superiors a les 190 lliures, molt per damunt de la previsió que l’Administrador del Santo Hospital de la ciudad de San  Felipe estimava l’any 1753.

Actual placeta del Trinquet Xàtiva.  Foto: fuentesdejativa.es

Josep V. Martínez
Professor de Valencià a l'IES Josep de Ribera de Xàtiva
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat