En un article anterior contàvem la construcció dels cinc trinquets a Xàtiva en el segle XVIII. Ara parlarem dels diferents jocs que s’hi practicaven. Com que no tenim cap descripció directa del joc de pilota d’aquella época, ens hem basat en la informació indirecta que hem extret del Libro de Administración de los Trinquetes 1754-1801 (Arxiu Municipal de Xàtiva)
La primera referència que hem seleccionat és la compra de pilotes per l’administrador dels trinquets, que recordem que era l’Hospital de San Felipe, nom que va mantindre la ciutat de Xàtiva fins a l’any 1811. El cost de les pilotes era la inversió més important després de les obres, penseu que en els anys 1795, 1796 i 1797, en què els ingresos van ser superiors a les 500 lliures, se’n van invertir més de 100 en pilotes.
Aquestes compres són indicadores dels diferents jocs que s’hi practicaven. Trobem anotades la compra de dues classes de pilotes: les de vaqueta i les de pala. Una pilota de vaqueta costava aproximadament 2 lliures, i amb eixos diners se’n compraven una dotzena de pala. Açò permet de fer una primera classificació dels jocs d’aquella època: el joc de pilota a mà i el joc de pilota amb pala.
Entre l’any 1754 i el 1765 al trinquet de les Ànimes es jugava principalment a pilota a mà, perquè en eixos anys es van comprar 102 pilotes de vaqueta. En eixe mateix període, al trinquet de l’Albereda es jugava tant a pilota a mà com a pilota amb pala. Els anys 1764 i 1765 es van comprar 120 pilotes de vaqueta i 228 de pala. Des del 1767 fins al 1782, només trobem registrades compres de pilotes de vaqueta. En els cinc primers anys se’n compraren 433.
Des de l’any 1783, quan es va construir el Trinquet Gran de l’Albereda, anomenat “Trinquet de Pala de l’Albereda”, fins a l’any 1790 trobem registrada la compra de 818 pilotes de vaqueta i de 3.732 de pala. Però a partir del 1790 només trobem anotada la compra de pilotes de vaqueta, en total 2.496, això ens fa suposar que es practicava exclusivament el joc de pilota a mà. Constatem també que en els tres últims anys de què dóna noticia el Llibre d’Administració només figura anotada la compra de 92 pilotes de vaqueta, fet que va coincidir amb un descens important de l’activitat als trinquets.
L’altra informació que hem seleccionat del Llibre d’Administració pot servir per fer una aproximació a les diferents modalitats del joc de pilota que es practicaven als trinquets de Xàtiva en el segle XVIII.
Pel que fa a la pilota a mà, trobem anotades en diversos anys la compra de banques (“bancas de madera para el juego de pelota”). La banca era un objecte de fusta de carrasca, amb tres potes sobre les quals hi havia un tauler inclinat on es botava la pilota per posar-la en joc. Aquesta modalitat de banca encara es practicava en els anys quaranta i cinquanta del segle passat a Llanera de Ranes, i denominava una variant del joc “a llargues”. Per això suposem que era el joc que practicaven els jugadors als trinquets de Xàtiva fa més de dos-cents anys. Sabeu que la modalitat de “llargues” no es practica actualment als trinquets valencians, però encara hui es juga, amb variants, als carrers de la Marina, a la vall del Baztan a Navarra, a Bèlgica, a França, a Holanda i a Itàlia. Tambés és la modalitat que està en l’origen del joc “d’escala i corda” que es va reglamentar a principis del segle XX.
Banca que es conserva al Museu Etnològic “Luís Perales Ferrando” de Llanera de Ranes Fotografia: Josep V. Martinez
Pel que fa al joc amb pala, la poca informació que tenim és la compra de pilotes i de pales, que no sabem com eren, i el fet que una de les parets frontals del Trinquet de l’Albereda, construït l’any 1755, s’anomenara frontó. Açò ens fa suposar que el joc consistia a colpejar la pilota amb la pala contra el frontó. Seria, per tant, semblant a algunes modalitats actuals de la pilota basca. Aquest joc, que va ser molt popular i practicat, va desaparéixer dels trinquets de Xàtiva a finals del segle XVIII.
Als trinquets vuitcentistes de Xàtiva també es jugava a Boles i Birles i a Botxes. L’any 1767, quan es va construir el Trinquet del Corral i fins a l’any 1783, s’hi jugava únicament a Boles i Birles, un joc que també era molt popular i que representava per a l’Hospital uns ingressos regulars importants. A partir de l’any 1783 es va introduir el joc de Botxes. De fet, el Trinquet del Corral, va començar a anomenar-se Trinquete de las Bochas. Segurament aquest joc va ser importat de França ja que que l’any 1783 es compraren “9 juegos de bolos de Box que se hicieron traer de Francia” per al Trinquet del Corral. La pràctica del joc de boles i de botxes també va ser prou regular, entre 1789 i 1801 l’Hospital en va ingressar prou diners.
Després de l’aproximació que hem fet al funcionament econòmic i esportiu dels trinquets de la Xàtiva del segle XVIII, apuntem algunes reflexions. La primera és que el joc de pilota al trinquet va representar per a l’Hospital una font d’ingressos elevada i regular entre 1754 i 1801, la qual cosa significa que era un joc molt popular i practicat, i també protegit i estimulat. Una visió diferent d’altres aproximacions a la història de la pilota que han fet més incidència ens els aspectes luctuosos i conflictius del joc. Pel que fa a les prohibicions i les restriccions, que també els va hi haver, recordem les Ordenanzas de la ciudad de San Felipe de l’any 1750, no shaurien de considerar com una mania persecutòria del poder contra la pilota, sinó com un intent de controlar el joc, de regular la seua pràctica i d’explotar els beneficis que generava.
La segona, és que als trinquets de Xàtiva es practicaven diferents tipus de jocs i d’activitats recreatives. Durant alguns anys també s’hi van representar comèdies, i a finals de segle hi havia cabrioles i, fins i tot, exhibicions de gamells. Però anècdotes a banda, als trinquets vuitcentistes es jugava principalment a pilota, a mà i amb pala. A finals del segle es jugava només a pilota a mà en unes modalitats que han evolucionat a les diferents modalitats de l’actual joc de pilota.
Extret d’un article publicat originàriament a la revista Cendres de juny, no 2, any 1995
Josep V. Martínez
Professor de l’IES Josep de Ribera de Xàtiva
