Vinader era diplomat per l’Escola Oficial de Periodisme des de 1973 i membre de l’equip directiu del grup Zeta des del 1978. Va ser president internacional de l’ONG Reporters sense Fronteres fins al 1993 i ha estat un dels professionals que més ha investigat sobre el fenomen terrorista a l’Estat espanyol.
El 1979 va escriure dos articles a la revista Interviú on explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d’incontrolats d’extrema dreta al País Basc. Poc després, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i el 1981 l’Audiència Nacional espanyola el va condemnar a set anys de presó per un suposat delicte d’imprudència temerària.
El periodista es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984. Després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel va ser indultat pel govern espanyol.
Com a reporter, va cobrir entre d’altres, la guerra de l’Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i el final de la guerra entre Rússia i la Xina. Ha col·laborat a diferents diaris i setmanaris com ‘Interviú’, ‘La Vanguardia’, ‘El Mundo’ o ‘El Temps’ i també ha estat autor de llibres i articles sobre el món policial.
El periodista va lliurar el seu valuós arxiu al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i el 2007 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
