Denuncien 15 bisbats per no retirar la simbologia franquista

Els escrits d'al•legacions canòniques es presentaran davant els Bisbats i Arquebisbats de València i Oriola-Alacant, entre d'altres
14 abril 2015 01:00h
RedactaVeu / EP / Madrid

Així ho exposa l'advocat especialitzat en Drets Humans, Eduardo Ranz, en els escrits que presentarà aquest dimarts 14 d'abril -coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República- davant els tribunals per un possible delicte contra la independència de l'Estat de l'article 589 del Codi Penal, en entendre que els bisbes depenen de les instruccions de la ciutat del Vaticà, la qual està constituïda com a Estat Independent i no compleixen amb la legislació espanyola.

Per la seua banda, els escrits d'al•legacions canòniques, als quals ha tingut accés Europa Press, es presentaran davant els Bisbats i Arquebisbats de València, Oriola-Alacant, a més de Madrid, Còrdova, Segòvia, Conca, Mèrida-Badajoz, Còria-Càceres, Badajoz, Almeria, Cartagena, , Sevilla, Sigüenza-Guadalajara,Saragossa i Oviedo.

En el cas de Madrid, l'advocat interposarà aquest dimarts a les 11.00 hores davant l'Arquebisbat, situat en el carrer Bailén, un escrit sol•licitant la retirada de la simbologia franquista i l'eixida de les restes de Franco i Primo de Rivera que descansen a la Basílica del Valle de los Caídos. En aquest sentit, cita també la placa commemorativa del fundador de la Falange Espanyola en la basílica de la Concepción de Nuestra Señora, situada al barri de Salamanca, en Goya, 26.
 

Franco a l'altar major d'una parròquia de València.

"Tot açò en manifest incompliment de la comunament denominada Llei de Memòria Històrica, i del cànon 1242 del Codi de Dret Canònic, que estableix textualment 'No han de soterrar-se cadàvers en les esglésies, excepte si es tracteàdel Romà Pontífex o de sepultar en la seua mateixa església els Cardenals o els Bisbes diocesans, fins i tot emèrits", explica l'advocat, per a afegir que l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica obliga a retirar aquests símbols. Per tant, afig, l’Arquebisbat de Madrid, “amb la seua permissivitat o inacció, està vulnerant manifestament els cànons, ja que ni Francisco Franco Bahamonde ni José Antonio Primo de Rivera són, o han sigut, almenys de forma pública i notòria, Romà Pontífex, Bisbe o Cardenal”.
 

Franco, a Xàbia en 1961.

Denúncies contra els aforats

Per la seua banda, s'ampliaran a 42 consistoris les denúncies penals per mantenir aquests vestigis. Entre ells, diverses denúncies es presentaran davant el Tribunal Suprem per la condició d'aforats dels seus regidors, com el de Saragossa, el president de la ciutat autònoma de Melilla, els de Toledo, Terol i l'alcaldessa de Càceres, María Elena Nevado del Campo.

“Si en un temps prudencial no obtinguera resposta, acudiré al romà Pontífex i a la Cúria Romana, com a òrgan col•legiat", adverteix l'advocat respecte als bisbes, per a afegir que la Conferència Episcopal no té competència sobre aquest assumpte en aplicació dels cànons del Codi de Dret Canònic.

Ranz va denunciar inicialment en els tribunals el passat 11 de febrer, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Primera República, 38 alcaldes per un suposat delicte de desobediència de l'article 410 del Codi Penal. Aquest delicte porta aparellat una multa de tres a dotze mesos i una pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys. El lletrat recordava que l'article 15 de Llei de Memòria Històrica obliga les Administracions Públiques a prendre les mesures oportunes per a retirar els escuts, les insígnies, les plaques i altres objectes o esments commemoratius de “l'exaltació, personal o col•lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.

next