Oltra: ‘Si és necessari agranaré el Palau’, per Sergi Tarín

La candidata de Compromís a la Generalitat esbossà la proposta electoral durant el fòrum de Nueva Economia
15 abril 2015 01:00h
Mònica Oltra.

Sergi Tarín / València.

A Mònica Oltra no li fa por la granera. “Si és necessari agranaré el Palau i amb molt de ‘garbo’”, respongué este dimecres a l’hipotètic cas que els resultats de maig no rebliren les expectatives electorals. Però també avisà que, si arriba a presidenta, “la neteja” transcendirà allò literal per esborrar “la legislatura de les imputacions, les condemnes, els ERO, els desnonaments i la pobresa”. Una missió que precisa de dissolvents més intensos que els ofertis en les drogueries i de sabons que no dissimulen la taca: “El conseller Moragues diu que ja no tenim factures en els ‘cajones’. Però sí uns préstecs de ‘cojines’”.

I ho digué enmig d’un auditori d’empresaris encorbatats, amb poques primeres espases i molts rostres de recel. Són els mateixos que aplaudien Camps i el PP i després es fregaven les mans i no perquè estigueren roges de tanta palmada. “La paraula, les persones i la moral”, reivindicà Oltra i sonà alguna tos de cafè mal engolit. “Ecoeconomia, benestar social, cultura i investigació són les quatre potes de la taula on vull que tots seiem a menjar”, prosseguí amb una certa entonació de cristianisme primitiu. I això tampoc no convencé els qui estan acostumats a monopolitzar la barra, el menú i el rebost.

“Les reticències són mútues i estan condemnats a entendre’s”, analitzà precisament un empresari de l’hostaleria que preferí no ser citat. Un escenari social amb translació dimecres al saló de l’Hotel Astoria, amb pigments tèxtils de fosc patronal i illots verds de representants de Compromís. I al mig, Mònica Oltra, malles negres i brusa blanca, i Ramon Lapiedra, exrector de la Universitat de València, amb caçadora de cuir, que presentà la política amb els muscles marcits i la tonalitat taciturna de qui se sap en un lloc on el mot “cultura” es pronuncia amb major èmfasi en la primera síl·laba. Tot això, a més, en una jornada patrocinada per Bankia i on les dones serviren les taules i dos xiques molt primes, molt rosses i molts somrients, organitzaven les cadires. Amdós amb bruses estampades de flors enormes plenes de fulles, gladiols i espines. Tot per facilitar l’endevinalla de l’objecte.
 

I potser per unes coses i unes altres, una incòmoda Oltra apostà per un discurs concís i al gra. Ho féu per una qüestió d’adaptació al medi i per evitar equívocs futuribles. Primer, i ben senzilles, les mesures urgents: els menjadors socials no es tancaran i els xiquets rebran tres menjars diaris; renda garantida en el termini d’un mes i amb retroactivitat; les ILP (iniciatives legislatives populars) es tramitaran amb 10.000 firmes (ara en calen 50.000); la presidència de les Corts serà d’un partit de l’oposició; la majoria parlamentària no decidirà sobre els òrgans que l’hauran de controlar, que seran paritaris; es suprimiran les inauguracions i la publicitat institucional es regularà per llei.

I en el llarg termini, Oltra apostà per mantindre l’escola concertada “de forma subsidiària” allà on la pública “no arriba de moment”. I en quant a la Sanitat reprovà, sense anomenar-lo, el model Alzira de gestió privada. I hi aprofundí: “La salut no pot ser un negoci. No és casualitat que els dos últims consellers [Manuel Cervera i Luis Rosado] estiguen imputats per corrupció”. També envià una missatge vetllat als extreballadors de RTVV (Ràdio Televisió Valenciana) que aposten per l’extinció de l’ERO i la recuperació immediata del lloc de treball. “RTVV tornarà... No ho diré”, rebutjà Oltra l’eslògan habitual del comitè d’empresa. I esmenà de pas a Enric Morera, portaveu parlamentari de Compromís, que aventurà que RTVV emetria el pròxim 9 d’Octubre. “Sí, vull una televisió professional, de qualitat i en valencià”, subratllà Oltra, qui no delimità ni temps ni processos.

Per últim, aventurà un govern d’esquerres multipartit amb un programa comú, però contrari “als egos, els narcisismes i els melics” repartits en conselleries. “Cal un acord sobre el continguts, que poden cabre en un full”, minimitzà la candidata de Compromís la lletra de la possible entesa. I fou a continuació, amb les preguntes escrites a la taula, quan els empresaris somatitzaren les pors: “¿Serà eficient un tripartit? ¿I un quatripartit? ¿És necessari que ens governe un partit nacionalista? ¿Són útils les autonomies?”. Oltra s’esforçà llavors per minvar les alarmes: “Cal un nou punt de vista, un canvi de mentalitat, unes institucions diferents”. “Però no faré de crossa de ningú i assumiré la decisió dels ciutadans”, acotà.

Es mire com es mire, serà una qüestió de graneres.


 
next